El com és de vegades més important que el què. La manera d’explicar la realitat de Tarragona, complexa i diversa, la manera d’observar-la, és una de les grans aportacions de la revista que teniu a les mans des del seu naixement. Un aniversari és sempre un bon moment per mirar enrere amb el desig de continuar aprenent i millorant.
De la mà de les seixanta portades, però volent anar molt més enllà. Fer-ho per analitzar des de fora, com a tarragoní d’adopció enamorat d’aquesta ciutat i la seva terra. I també per guaitar des de dins, com un dels periodistes que ha escrit periòdicament per ajudar a fer realitat, cada dos mesos, durant aquesta dècada de grans canvis i terrabastalls, una revista cuinada a foc lent.
“la manera d’explicar tarragona és una de les grans aportacions de la revista”
Aquest és un dels grans factors diferencials. La pressa va gairebé sempre lligada al periodisme informatiu, al que parteix del neguit d’explicar allò que passa amb rigor, però al més aviat possible. Abans que ningú altre, si pot ser. Exclusiva! En aquest cas, però, el temps s’ha convertit en un element per jugar gairebé sempre a favor.
Més temps per pensar els temes a tractar, més temps sobretot per treballar cada un dels assumptes a relatar. Sense urgències, parlar amb les persones, anar a trepitjar cada lloc, a conèixer l’ànima dels protagonistes i les històries. Per assimilar la realitat, per pensar-la i per repensar-la —quins verbs aquí tan transcendents!—, per mirar després d’explicar-ho amb la màxima honestedat possible. Una raresa tot plegat en els temps que corren.
“disposar de temps i espai és una raresa en els temps que corren”
S’obren aquí molts fronts, però mirarem d’anar pas a pas, com si agaféssim la mà de cada lectora, de cada subscriptor inquiet. Que també en aquestes lletres tenim el temps i l’espai a favor. Un altre factor determinant, l’espai: tenir prou espai per poder fer cada un dels reportatges, en profunditat, que hi hagi lloc per a les paraules. Una cosa s’encadena amb l’altra.
L’espai on poder explicar-se i esplaiar-se, el paper, és un element físic cada cop més car, també cada cop més escàs, en revistes i diaris. La inflació ha encarit enormement la producció d’una revista com aquesta, que també té una altra ànima digital, compartida. Malgrat les dificultats, enormes, per poder quadrar els números, l’espai continua jugant al nostre favor, perquè els textos poden respirar, tot jugant molts cops amb elements més propis del periodisme literari. Quin regal!
“el fet ha creat la seva pròpia comunitat, que senten seva la revista”
El FET ha tingut la capacitat, a poc a poc, d’anar teixint la seva pròpia comunitat. Veïnes i veïns de Tarragona i rodalies que senten que formen part d’alguna cosa més, que se senten seva la revista. I no únicament perquè amb els diners de les subscripcions fan possible el miracle, que també, sinó perquè porten una mateixa samarreta, que senten uns mateixos colors.
Això de fer i tenir una comunitat, màgic, es nota de moltes maneres. La majoria, però, no es poden quantificar ni mesurar, com acostuma a passar amb les millors coses de la vida. Una de les proves, la capacitat de mobilització. És a dir, la resposta als esdeveniments que s’organitzen periòdicament, ja sigui la presentació d’una de les revistes o una visita cultural. També quan cal convocar els subscriptors per a alguna proposta concreta, com és el cas de la festa d’aniversari.
“la comunitat es veu en la capacitat de mobilització i en la implicació dels subscriptors”
La comunitat es visualitza també quan són els mateixos subscriptors els qui et proposen un tema periodístic, els qui et descobreixen una història amagada, o els qui directament s’obren en canal per convertir-se en protagonistes. “Aquesta història és per al FET”, m’han dit alguns companys periodistes. Visca i llarga vida a la comunitat, un fenomen que a més a més té la capacitat de continuar-se eixamplant, de fer-se cada curs una mica més gran, i de millorar la revista fent-ne veure els defectes i les mancances.
(…)
Així arrenca l’article que el podeu llegir íntegrament al número 61 del FET a TARRAGONA, el que celebra com cal els 10 anys de trajectòria.
La revista la podeu comprar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
