Durant 10 anys, l’elaboració a foc lent de la revista ha passat per dos fases de maceració, un cop tenim els textos elaborats pels periodistes. Comencem amb la d’edició i correcció lingüística, on hem comptat, en aquest temps, amb dos col·laboradors. El primer va ser Ramon Vidal, filòleg del Consorci de Normalització Lingüística de Tarragona (CNLT) i, des del 2020, se’n fa càrrec Núria Grau Poyo (Reus, 1978). Des de Móra d’Ebre, on resideix, revisa els textos —un per un— i, posteriorment, fa una edició final de tota la revista.
núria grau té cura del català a la revista
La Núria Grau és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV) i té un postgrau de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en correcció i qualitat lingüística. Especialitzada en aquesta branca, treballa com a freelance des de fa més de 20 anys, amb la composició i la maquetació de llibres com a principal dedicació, la qual cosa li dona una àmplia experiència en aquest camp. “Treballo en el món editorial des de 2002, així com també per a agències i professionals de la comunicació i entitats públiques (administració local, fundacions, associacions…) i privades”, explica. “Actualment col·laboro amb professionals de l’àmbit de les xarxes socials, la cultura i les tecnologies de la informació i la comunicació”, hi afegeix.
Grau ha treballat a Cossetània Edicions (i als segells Lectio Ediciones i 9 Grup Editorial, vinculats a l’emblemàtica empresa de Valls), a l’Institut d’Estudis Catalans (fent tasques lexicogràfiques als diccionaris) i com a professora de català per adults al Consorci per la Normalització Lingüística (CPNL) del Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre. Dins del camp literari, ha format part del comitè editorial de la revista Miscel·lània, del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre; és membre fundadora del Litterarum, Fira d’Espectacles Literaris i la Fira del Llibre Ebrenc; editora de la revista L’Aufàbiga, de l’Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila i membre de l’Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes (APELLC).
“l’aposta per la llengua és l’aposta per la cultura”
La Núria considera que formar part de la revista li ha aportat “una experiència molt enriquidora, atès que hi he pogut conèixer la dinàmica de treball de l’àmbit del periodisme i uns continguts molt interessants i variats. Alhora, m’he sentit integrada en un equip compromès amb els objectius d’excel·lència marcats inicialment”. Grau valora l’aposta del FET per la qualitat en els textos com “una opció valenta i compromesa. Sens dubte, és un dels segells que la defineixen com a revista de qualitat; la cura en els textos és la millor carta de presentació per a un mitjà que vol projectar-se en la societat amb un valor afegit. L’aposta per la llengua és l’aposta per la nostra cultura, sense prejudicis”, afirma.
Tot plegat la porta a indicar que per a la ciutat de Tarragona ha estat un “privilegi comptar a amb una publicació periodística com el FET. És un mitjà molt professional i compromès amb la cultura i la gent en tots els sentits. Els continguts i la presentació de la revista són un bon atractiu per als nous lectors, però la trajectòria consolidada avala la necessitat d’aquest mitjà local de qualitat per a l’enriquiment cultural i l’autoestima de la societat”.
“comparteixo els objectius d’excel·lència del fet”
La segona pota d’aquesta part de la recepta és la del disseny i la maquetació, a la que també hem donat una gran transcendència des del projecte fundacional. És per això que vam encarregar la creació de la imatge corporativa a l’estudi local Mènsula, ubicat al carrer de Mediona de la Part Alta, i format llavors per Pepe Serra, Marta Daniel i Txomin Medrano. Tres joves i innovadors professionals, formats a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona (EADT), que es van encarregar també del projecte inicial de la revista i del digital. Ells són els responsables, per exemple, del logotip del FET unit a la lletra ‘A’, representant un dels pinacles inacabats de la façana principal de la catedral, que ens va acompanyar fins al número 30.
Fou llavors quan vam iniciar una nova etapa, amb Francesc Farré Huguet (Barcelona, 1984), que ja hi col·laborava des del gener d’aquell any. Tot coincidint amb la commemoració del cinquè aniversari, la publicació va estrenar, per Santa Tecla, un nou disseny, que mantenim fins avui, amb afegits constants per no deixar mai de banda l’estil innovador i modern amb el qual ens identifiquem.
francesc farré és el dissenyador de la revista
En aquests deu anys hem fet també diversos canvis d’imatge i disseny al digital (www.fetatarragona.cat), en què hi han participat Albert Simó i Francisco Sánchez. I hem comptat a la revista amb il·lustracions i infografies elaborades pels mateixos Pepe Serra (autor també de la portada especial del número 50) i Txomin Medrano i per Marta Escobar.
En representació de tots ells, l’actual dissenyador explica que el punt diferencial més destacat d’aquest treball al FET és “intervenir a la publicació quan el material gràfic i els textos periodístics estan ja ben resolts. Això em permet composar cada reportatge com penso que els autors i les autores se l’han imaginat”.
Fa més de deu anys que exerceix de freelance i des del seu estudi al Pla de Santa Maria, on resideix, és el responsable de la maquetació de tots els números de la revista i del disseny i la imatge corporativa dels productes de la marca FET (targetes, invitacions, bàners, logotips, entre altres).
“hem de reivindicar el periodisme del mitjà imprès”
El Francesc destaca de la revista que “es mimen tots els aspectes de la comunicació. És un exemple de com retornar professionalment l’estima al teu territori. L’actitud de màxims sorgeix de donar valor a aquest entorn, de voler-ho constatar”. I abans de conèixer el final d’etapa del FET, afirmava: “En aquesta època que vivim, en què la informació corre i caduca a la xarxa, penso que el mitjà imprès s’ha de reivindicar com un periodisme que s’exigeix perdurar, que continua sent sòlid i sincer. Així que, per anar bé, llarga vida al paper.”
