Arribo amb el temps just al Nou Estadi. Entro sigil·losament, si es pot accedir així a un camp de futbol, i ocupo amb discreció el meu seient de sòcia a Gol de Muntanya. El 40 de la fila 17.
Molt a prop meu, dos nois amb la samarreta de l’equip aragonès. “Necessitem un davanter, com l’aire que respirem”, comenten mentre observen resignats històrics com Movilla, Barkero o Luís Garcia sobre el terreny de joc. Més endavant, a primera fila, una família que desplega la bandera del Saragossa. Estan preparats per afrontar la temporada a Segona A. Quin remei!
De sobte se senten crits a l’entrada. Un enfadat Antonio Roldán, soci de gol, intenta accedir al camp i té problemes. Més tard, m’explica que la màquina no llegia el seu flamant carnet i que l’han fet anar a les oficines a solucionar el problema.
Marca el primer el Saragossa al minut 21. Ho ha fet Montañés a la porteria del Gol de muntanya. Davant dels nostres nassos.
Amb el 0 a 1 s’arriba al descans. Temps per deixar les pipes i treure els entrepans mentre es comenta el partit. Dalt, hi ha cua per anar a comprar alguna cosa de beure.
Els companys de seient especulen sobre el futur de Castillejo i es confessen incondicionals de Javi Martínez.
Corre l’aire i la xafogor del dia s’oblida al Nou Estadi. Potser amb una mica més de futbol, la nit hauria estat perfecte.
Tots asseguts que comença la segona part. Som 1.677 espectadors, segons anuncia el marcador del Nou Estadi.
Tot just aleshores, passa per davant el Nasticus amb el seu tambor. “Què passa avui que ningú anima? Què esteu de vacances?”, pregunta.
A tot això arriba el segon gol del Saragossa. Marca Suárez i ho hem vist de molt lluny ja que ho ha fet a la porteria del Gol de Mar. Així acaba el partit. 0 a 2 pels aragonesos que guanyen la setena edició del Trofeu Ciutat de Tarragona.
Els nois vestits del Saragossa demanen cridant la samarreta a Álvaro. El jugador no els fa cas i amb el cap cot abandonen el Gol de Muntanya.
També ho faig jo. M’atura un aficionat que em diu que es diu Diego i que fa anys que m’escolta a la ràdio. M’explica que és d’Àvila i que el dia que Tarragona va ser designada pels Jocs Mediterranis era 15 d’octubre, Santa Teresa, patrona de la seva ciutat. Encantada de saludar-te, li contesto, mentre desitgem sort al Nàstic per aquesta temporada.
Sobre la gespa, el capità del Saragossa aixeca el Trofeu guanyat a Tarragona.
