Un repte esportiu i solidari, de superació personal. Així és com es pot definir el que el tarragoní Xavier Moya té entre cella i cella per a aquest proper mes de novembre. Juntament amb l’atleta i preparador físic Jesús Gellida participarà a la Draa Running Expedition, a la Vall del Draa, al desert del Sàhara.
Moya i Gellida formen l’equip ‘Ni un pas enrere‘. El nom representa la situació viscuda pel Xavi durant els darrers set anys. El tarragoní és un clar exemple de com l’esport, i en concret córrer, és una potent eina en el procés de recuperació de l’addicció a les drogues i, per extensió, de qualsevol procés de sanació i creixement personal, emocional i psicològic.
El tarragoní Xavier Moya participarà a una prova de duresa extrema al Sàhara
Ara fa un any el Xavier es va unir al Club Excursionista Alliberadrenalina, del qual formava part també Jesús Gellida. Va ser allà quan es va generar un vincle especial entre els dos. I encara més quan el Jesús va conèixer la història del Xavier de primera mà. En assabentar-se que Gellida era preparador físic, va demanar-li que el preparés per a la seva segona marató. A partir d’aquesta relació van decidir participar en la Draa Running Expedition, una prova de 148 km per etapes, no competitiva però d’extrema duresa per tot el que comporta.
hi anirà al novembre amb l’atleta i preparador físic Jesús Gellida
Moya explica que el fet d’anar al Sàhara també ve motivat per la mort de la seva mare el desembre de 2022. “Teníem pendent un viatge junts al Marroc i vull deixar part de les seves cendres al desert”, comenta. Així mateix, però, el que destaca és el repte personal que tot plegat comporta.
L’any 2016 el Xavier va començar la seva recuperació d’addicció. Fa set anys pesava 35 kg més i “no tenia cap mena de motivacions ni practicava esport”. Admet que fa dos anys “ni m’hauria plantejat un repte d’aquestes característiques i ara crec que el puc afrontar i, a la vegada, fer ressò de la malaltia”. Més enllà de donar a conèixer els perills sobre el consum de drogues i l’addicció, vol difondre com l’esport pot ser un dels motors més importants per enfocar-se en una recuperació mental, tot posant-se petits reptes i progressar: “La constància i el progrés ajuden moltíssim en una malaltia emocional com l’addició”, resumeix.
La passió per córrer del Xavi neix “perquè el centre de recuperació on estava ingressat m’obligava a fer esport”. Es tracta de l’Institut Hipócrates, a Seva. La seva monitora el va obligar a fer una cursa de set quilòmetres quan ell no volia. Va ser llavors “quan alguna cosa va fer clic al meu cervell”. Va agafar el gust de córrer pel voltant del centre i, a la vegada, notava una progressió física i mental.
moya vol difondre com l’esport pot ajudar a la recuperació física i emocional
Després d’un any d’ingrés al centre, quan va tornar a viure a casa de la seva mare a Tarragona, veia que “sortir a córrer era l’única llibertat que tenia i va néixer un vincle extremadament fort amb l’esport”. Moya detalla que la vinculació amb l’aire lliure li aportava vida, a més de ser un signe de superació. Des de llavors ha completat curses de 10 quilòmetres, mitges maratons i maratons, ja siguin per asfalt o muntanya. Tot plegat el fa sentir mentalment més equilibrat en un procés que considera “dur però molt maco a la vegada”. “L’esport és el que em va ajudar a aferrar-me al tractament”, expressa el tarragoní.
El nombre de curses fetes per Xavi Moya potser no és impactant a escala esportiva, però cada any ha aconseguit superar-se en nombre de quilòmetres realitzats i aquest 2023 rondarà els més de 5.000. En aquest sentit, fa poc va guanyar la seva primera cursa de trailrunning. Ho defineix com “una explosió d’emoció”, la mateixa que quan va travessar la meta en la seva primera marató, a Barcelona, l’any 2022, o quan va finalitzar la primera marató trail a Prades.
s’ha recuperat d’una addicció al consum de drogues
L’esport ha revitalitzat al Xavi. Fa un temps només li preocupava “obtenir diners per comprar droga, de la forma que fos”. Explica que durant el procés de recuperació d’addició ha fet “una aturada total, deixant de creure en el que pensaves que t’agradava”. Ara, es troba en un procés de reinserció social, i l’assoleix en part gràcies a córrer, al club Alliberadrenalina i al Jesús. Ha aconseguit deixar enrere tot el seu passat i va aprendre que “la gent que jo considerava important a la meva vida potser no ho era tant”. “Jo només podia anar amb gent consumidora de cocaïna i que begués com jo”, rebla.
Moya creu que “com addicte has de refer tot l’entorn, amb l’única limitació de no consumir substàncies estupefaents i normalitzar a poc a poc la teva vida de forma pausada, progressiva i prudent”. Per al Xavi, hi ha un punt clau: “un addicte no es recupera fins que no toca fons”. En aquest sentit, llença un missatge a les famílies i entorns de les persones addictes i assegura que “cal que entenguin que està malalt”. Davant de la seva experiència, relata que “l’addicte s’ha de rendir, acotxar el cap i entendre que el problema el tens tu”. Es tracta d’una malaltia que no es cura amb cap medicina i, tal com argumenta, “només depèn de tu mateix i et permet renéixer com a persona per veure la vida que se t’obre”.
ja ha completat proves de 10 kms i maratons
Moya també opina que cal posar seny en l’apologia de l’ús d’alcohol, sigui en l’àmbit social o esportiu. “No pot ser que en competicions esportives regalin ampolles de vi als guanyadors o que t’ofereixin cerveses gratuïtes a l’arribada a meta”, critica.
Muntanya o asfalt? “Tinc el cor partit, meitat i meitat”, diu entre bromes. L’asfalt assegura que li aporta constància i progrés, amb un punt important de meditació. “Les millors idees les he tingut corrent”, expressa. La muntanya li dona un sentiment de llibertat i alliberament sense estar pendent del rellotge. A més, fa valdre la “impressionant xarxa de camins que tenim a Tarragona i que a voltes no coneixem”.
“al desert el pitjor enemic serà la sorra”, afirma
El Xavier Moya i el Jesús Gellida ja es troben preparant la Draa Running Expedition. Allà els espera un territori que barreja espais pedregosos amb altres desèrtics, amb un temperatures de vora 30 graus. El Xavi ja avança que “el pitjor enemic serà la sorra”.
Després de l’estiu, el Xavi i el Jesús obriran un espai de micromecenatge. La totalitat de la recaptació anirà destinada a la fundació Hay Salida, que ofereix servei de suport terapèutic a persones sense recursos que lluiten per sortir de l’addicció.
