Una marxa de muntanya al costat de Benasc durant l’estiu de 2015 va fer canviar el xip al tarragoní Daniel Castillo. El seu pare era molt aficionat a aquesta modalitat esportiva i apreciava des de casa tot el que significava sortir a córrer i competir entre camins, espais boscosos o zones pedregades. Així, van optar per fer la cursa plegats i, just finalitzar-la, el Daniel va decidir que deixava de jugar a futbol a La Floresta per dedicar-se al trailrunning amb només 15 anys.
Daniel Castillo es consolida com un referENT de les curses internacionals
Des de llavors la seva progressió ha estat espectacular, fins a convertir-se en corredor professional i en una de les promeses més consolidades del panorama de les curses de muntanya actual. “L’any 2015 va ser l’inici d’una llarga trajectòria, tot i ser jove, fins avui dia”, explica Castillo. Un camí que ja l’ha portat a guanyar un Mundial sub-23, el segon lloc a la Salomon Ultra Pirineu de l’any passat, o a la quinzena posició a la Ultra Trail de Mont-Blanc 2023, una de les curses més dures i prestigioses del món.
constància i treball, claus per superar les proves més dures
El nivell de competició de Daniel Castillo comporta una gran exigència física. El tarragoní detalla que “per estar a dalt de tot en el panorama internacional i nacional cal tenir un molt bon estat de forma”. Entrena els set dies de la setmana, combinant la cursa contínua amb exercicis físics al gimnàs i complementant-ho amb la pràctica del ciclisme. El corredor treballa amb una programació d’acord amb el moment de la temporada, ja que cada cursa té uns requisits físics específics.
A tall d’exemple, el Daniel va passar un mes a Suïssa aquest estiu per preparar-se per a la Ultra Trail de Mont-Blanc. Va aprofitar el fet de competir a la Zierre Final per preparar-se ben a prop de Chamonix, als Alps francesos, indret on té lloc la celebració de la meca del trailrunning. “Va ser un entrenament enfocat al terreny que em trobaria el dia de la cursa i les seves condicions, molt específiques”, concreta l’atleta.
castillo ha guanyat un mundial sub-23 i vol SEGUIR entre els 10 millors
Amb només 23 anys, hi ha esdeveniments esportius que han marcat la intensa trajectòria de Daniel Castillo. Recorda amb molta il·lusió la seva participació en la marató alpina de Zegama, al País Basc, una cursa amb molta història que només reparteix 500 dorsals entre les 8.000 persones que s’hi inscriuen. Guanyar un Mundial també és una de les grans fites del corredor: “Dir que tens una medalla d’or és bonic i gratificant per la feina feta que portes a sobre”. Així mateix, el segon lloc de la Salomon Ultra Pirineu li va permetre viatjar a les illes Açores, aconseguir el segon lloc a la Golden Nacional Series i convertir-se en professional. “Vaig pujar un esglaó més”, recorda.
Daniel Castillo, federat Club Marathon Crevillent i soci del C.E. Trail Tàrraco, repassa les claus per fer una bona cursa de muntanya: “El primer, és arribar molt bé físicament; cada dia els rivals estan més preparats i es demostra perquè els temps anteriors es milloren en cada competició. O t’iguales a ells o vas cap enrere”. Per al corredor, arribar motivat i el més descansat possible també és molt important i referma que en el moment de competir “no ets un equip, sinó que estàs sol. Si la cursa et surt bé la victòria serà teva, però la derrota també”.
La ment és fonamental en una cursa de llarga distància
En les curses de muntanya de llarga distància juga un paper fonamental la ment. Es pot dir que allà on no arriben les cames, hi arriba el cap. En aquest sentit, Daniel Castillo afirma que “si el teu cap no tira, per molt fort que estiguis no faràs una bona cursa” i s’atreveix a assegurar que en una competició “el cos i la ment estan repartits al 50%”.
El Daniel fa valdre els emplaçaments del territori per córrer i competir. Viu just davant del Pont del Diable, a Sant Ramon, i defineix l’indret “com el meu pati de joc”. “Tinc la sort que em puc permetre entrenar allí”, comenta. Així mateix, quan necessita entrenaments de major intensitat amb més desnivell es desplaça a Vilaplana i la Mussara. D’aquesta forma, creu que “tenim molt bons llocs per entrenar” i ho exemplifica en què un 40 % dels guanyadors de l’Ultra Pirineu eren el Camp de Tarragona. “Això vol dir alguna cosa, som uns privilegiats per tenir aquests terrenys ben a prop amb una gran varietat de desnivells”, expressa.
“el pont del diable és el meu pati de joc”, afirma
Daniel Castillo vol fer-se un lloc com a entrenador personal. Fa dos anys que va iniciar aquesta aventura per aplicar la seva pròpia metodologia i aportar el seu granet de sorra a les necessitats del corredor. Es mostra “content de com està sortint” i amb el fet de poder-ho compaginar amb l’altra seva gran passió, córrer. Per a Castillo, cal comprendre en cada moment “el que necessita el corredor. No deixa de ser una persona i cadascuna té unes necessitats diferents”. A més de la planificació física, és important “saber entendre i escoltar-ho, que et pugui transmetre el que sent”. Als novells en curses d’ultraresistència els diria “que el dorsal no els posi pressió, que gaudeixi de cada gambada i que demostri que el temps invertit en entrenaments, sacrificant moltes coses, han servit per a alguna cosa”.
El tarragoní es mostra ambiciós i sincer a la vegada. Vol consolidar-se entre els deu millors corredors del món: “Vull esprémer-me encara més, fer un pas endavant. Amb la meva edat i els anys que porto competint, tot i les fites aconseguides, encara puc mirar més amunt, amb coses a millorar i a superar”.
