“Em sorprèn una certa manca d’autoconfiança i un punt d’ambició de la ciutat. Potser no ha tingut els lideratges oportuns”. Ho diu el periodista i escriptor, Rafael Nadal. Un gironí que remarca, des de la distància, el gran potencial de Tarragona si es compara amb el de la seva pròpia ciutat: Patrimoni Mundial, mar, clima suau i una indústria petroquímica molt potent.
Nadal ha vingut a Tarragona a presentar la seva darrera novel·la “Quan en dèiem xampany”. Parla de literatura i parla del país. Reconeix que Girona i l’Empordà s’han beneficiat històricament de la inèrcia de Barcelona i del seu poder polític i econòmic de mirar cap al nord, cap a Europa. Una inèrcia nascuda a la dictadura i que encara es manté. Però apunta deseguida que el sud de Catalunya no s’ha de sentir menystingut i ha de creure més en sí mateix.
Posa un exemple recent, actual: el Priorat. Ha sabut reinventar-se amb els seus vins i paisatges i ha viscut -encara viu- una transformació espectacular, tot i ser una comarca aillada i deprimida fins fa poc més d’una dècada. Nadal, prudent amb els seus comentaris sobre Tarragona, creu que a la ciutat poser li falta un pèl més d’orgull i ambició.
L’escriptor que ha substituït el periodista compara la presència de molts tarragonins i reusencs en mitjans audiovisuals (l’anomenat “clan de l’avellana”) amb la de periodistes i intel·lectuals gironins a la premsa catalana. Els del nord -reconeix- han actuat més com a lobby que els del sud. I si es parla de lideratges polítics en aquests 35 anys d’etapa democràtica, potser Tarragona –diu- no els ha tingut en els moments i llocs adequats. (El seu germà, Joaquim Nadal, va ser alcalde de Girona durant més de vint anys).
Envoltat de prestatgeries plenes de llibres a La Capona, Rafael Nadal fa aquestes reflexions nord-sud. L’exdirector d’El Periódico de Catalunya se sent fora de la professió i abocat a una nova etapa com a escriptor, però amb ganes d’opinar i analitzar -amb més calma i sense compromisos empresarials- sobre la realitat política i social del país des de les pàgines de “La Vanguardia” o des dels altaveus de les tertúlies de ràdio i televisió.
“Quan en dèiem xampany” el fa estar de gira per Catalunya. No dubta que després de l’èxit de “Quan érem feliços” s’ha regalat dos anys de la seva vida per explicar un retrat familiar que va de finals del segle XIX a l’actualitat i que viu les grans convulsions del segle XX europeu: les dues guerres mundials, el crack econòmic del 29, la persecució nazi als jueus, la guerra civil espanyola i el renaixement de la postguerra.
Un jove emprenedor gironí que surt de la misèria i acaba creant una potent indústria de taps de suro a la Xampanya francesa és l’origen del relat. Els seus quatre fills (3 noies i un noi) constitueixen l’eix central de la història de la nissaga i avancen en el temps, a vegades des de la complicitat, i altres des de la confrontació.
A Rafael Nadal li agrada entretenir-se en detallar el rerafons i els elements argumentals de la novel·la, la personalitat dels personatges, la relació Catalunya-França, el context històric de la ciutat de Reims, el xampany i el suro… Se’l nota agraït per la resposta del públic i no sembla cansat per la reiteració de les entrevistes. Tres “obligacions” ocupen el seu temps: la gira de promoció del llibre, l’atenció al néts i la dedicació a l’hort familiar. I als seus seguidors els promet que al 2014 posarà fil a l’agulla de la pròxima novel·la, “res a veure” amb les que ara triomfen a les llibreries. Definitivament, l’escriptor ha substituït al periodista.
