Aquest dijous 30 de novembre fa 23 anys que Tarraco va ser reconeguda per la Unesco com a Patrimoni Mundial. Amb el pretext de l’aniversari, entrevistem una persona que porta gairebé quaranta anys a Tarragona fent recerca, docència i divulgació de la ciutat antiga. La seva passió pel patrimoni de Tàrraco ha tingut el reconeixement d’una Distinció dels subscriptors del FET. El catedràtic d’Arqueologia Joaquín Ruiz de Arbulo és una de les veus més expertes per valorar les intervencions realitzades i reclamar allò que considera imprescindible: més comunicació entre institucions.
entrevista al catedràtic d’arqueologia joaquín ruiz de arbulo
Som al Parc de la Ciutat, prop de l’entrada per l’avinguda de Ramon y Cajal i al costat d’unes restes romanes. Hem vingut amb l’arqueòleg perquè aquí és on va fer l’any 1986 la seva primera excavació a Tarragona —una necròpolis i una via romana— que va liderar el TEDA (Taller Escola d’Arqueologia). Conserva molts bons records d’aquella època —“érem joves, teníem molta empenta i hi posàvem moltes hores”, diu.
“Hem de fer net de recels i millorar la comunicació entre institucions”
Com arriba a Tarragona a meitat de la dècada de 1980?
Vivia a Barcelona, on havia acabat la meva tesi doctoral, i buscava feina. I un dia me’n proposen dues: una beca per anar tres anys a l’Escola Espanyola d’Història i Arqueologia a Roma, i una proposta per venir a Tarragona a treballar amb Xavier Dupré, que era l’arqueòleg territorial de la Generalitat. Davant la disjuntiva, em vaig decidir per Tarragona, per raons familiars de proximitat i perquè Dupré tenia un gran prestigi i unes idees molt interessants.
I s’incorpora al TEDA?
Exacte. En aquell moment es creen escoles taller amb finançament estatal i ideades per l’arquitecte i humorista gràfic Peridis. A Tarragona, Dupré compta amb la confiança i el suport de l’alcalde Josep Maria Recasens i creen el Taller Escola d’Arqueologia. Les seves prioritats inicials són intervenir a la capçalera del circ i l’amfiteatre, però van sorgint altres excavacions com les del parc de la Ciutat, on vam aconseguir un rècord, perquè vam publicar en un any el llibre amb els resultats de totes les excavacions [riu]. És una època de gran entusiasme, de la qual me’n sento molt orgullós.
El Taller Escola esdevé el motor de la recuperació del patrimoni arqueològic de Tarragona?
Sense cap dubte. Recordem les intervencions de finals dels anys 1980 a l’espai que veiem tots avui al voltant de la capçalera del circ, o les que es fan a l’amfiteatre, on vam estar tot un any dedicat exclusivament a la neteja del monument. De manera paral·lela, van sorgint un munt de troballes i es van recuperant altres restes. En només quatre anys, jo vaig participar en més d’una vintena d’intervencions.
Quina Tarragona es troba quan hi arriba?
Em trobo una ciutat amb dos elements interessants. Des del punt de vista tècnic, teníem el referent de Xavier Dupré, que s’havia adonat del potencial de Tarragona i tenia els coneixements per impulsar noves maneres de treballar. I crea una sinergia fantàstica amb l’alcalde Recasens, un historiador de prestigi que veu en el jove Dupré la manera de canalitzar les seves aspiracions de coneixement. Aquest tàndem tècnic i polític compta al TEDA, a més, amb un bon equip cohesionat de joves professionals com Xavier Arquillué, Jaume Massó i jo mateix, que érem experts en àmbits complementaris i teníem moltes ganes de treballar. No hi havia en aquell moment cap institució a Espanya amb un equip de deu arqueòlegs, a més de professionals de la restauració, dibuixants, fotògraf… Tot plegat, genera una època d’efervescència.
Una etapa que acaba aviat?
Sí, el TEDA acaba malament, perquè deixa de ser una prioritat per a l’alcalde Joan Miquel Nadal [assumeix el càrrec el 1989] i això porta a la dissolució de l’equip. I una bona part d’aquests professionals crea Codex, que durant trenta anys ha estat una empresa referent a Espanya.
Com ha estat l’evolució de Tarragona durant aquests darrers quaranta anys?
Desigual. D’una banda, en positiu, cal remarcar que a la ciutat s’han realitzat des dels anys 1980 més de 1.400 intervencions arqueològiques: petites, mitjanes i grans. És un volum altíssim i representa un punt d’inflexió respecte a èpoques anteriors. Però, d’altra banda, en negatiu, tot i aquesta feinada, mai hem aconseguit fer un projecte de ciutat compartit per totes les institucions que tenen responsabilitat en l’àmbit del patrimoni. Aquest, segons el meu criteri, és el gran problema de Tarragona: no hem anat mai tots a l’una, i això ens ha impedit evolucionar com caldria.
(…)
Aquest és un fragment de l’entrevista que publiquem íntegrament al número 62 del FET a TARRAGONA.
La revista la podeu trobar a Llibreria Adserà, Llibreria La Capona i Llibreria Soterrani.
