El director del Teatre Nacional de Catalunya, Xavier Albertí, va decidir programar un espectacle certament singular per iniciar la temporada d’enguany al coliseu barceloní. Durant la primera setmana d’octubre, i dirigit per ell mateix, es va poder veure “Per començar, Sarsuela”, un muntatge que seleccionava alguns fragments de les millors sarsueles catalanes dels segles XIX i XX. Peces de gran riquesa musical i artística que, en molts casos, han caigut en l’oblit.
D’entre les quinze obres seleccionades en destacava “La Falç al Puny”, amb música de Manel Blancafort i Lletra de Lluís Capdevila i del tarragoní Rafael Homedes Mundo. Una peça estrenada al Teatre Nou de Barcelona l’any 1931 i que va constituir un èxit de públic com relaten les cròniques periodístiques de l’època. A La Vanguardia es podia llegir “Sigue cada día creciente el éxito de la nueva obra lírica “La falç al puny”, que Luís Capdevila, Homedes Mundo y el maestro Blancafort ofrecen al público en el (teatro) Nuevo. Las representacions se cuentan por llenos y el público aplaude con entusiasmo la partitura y el libreto”. Veient el títol de l’obra, és fàcil interpretar-ne el contingut, de caràcter marcadament polític, amb un rerefons de lluites entre lliberals i absolutistes, i amb un accentuat sentiment patriòtic. L’obra va caure en l’oblit durant el franquisme, i molt possiblement no es va tornar a representar fins aquesta tardor a l’escenari del TNC.
La Falç al Puny és una de les principals creacions d’Homedes (Tarragona 1881-1955). De la seva obra literària en destaquen novel·les breus de caràcter social, com Almas grandes (1909) o Los irredentos (1916), a més de peces teatrals com el drama social Justa venganza, estrenat a Tarragona (1904), la sarsuela La dama misteriosa, escrita amb Aureliano Fayula i música de Francisco Salvat (1906), o l’obra lírica Balada Bohemia amb música de Miquel Querol i Gavaldà. Però el moment culminant de la seva producció el va assolir amb La Falç al Puny que li oferí la possibilitat de treballar amb dos referents teatrals de l’època, el compositor Manuel Blancafort o l’escriptor Lluís Capdevila. Amb aquest últim, autor entre d’altres de la popular sarsuela Cançó d’amor i de guerra, establí una fecunda relació que traspassà a la premsa escrita. Homedes va signar diverses col·laboracions amb el pseudònim ACADEMUS a les revistes L’esquella de la Torratxa i a La campana de Gràcia que dirigia el mateix Capdevila.
Durant la seva trajectòria literària, Homedes Mundo va teixir una amplia xarxa de relacions amb la intel·lectualitat de l’època a la ciutat de Tarragona. Com a mostra, un botó: la seva novel·la curta Los Irredentos està dedicada “al amigo querido, el notable publicista, D. Antonio Rovira Virgili, en recuerdo de antigua y verdadera amistad”.
