Carregant ...

El Quixot apòcrif: vergonya per a Tarragona o llibre a reivindicar?

2014-11-25-Cervantes

Els tombs que dóna la història són curiosos. Avui en dia tothom veu normal que la ciutat aboqui alguns esforços a recordar el 400 aniversari del Quixot apòcrif, la falsa segona part de les aventures del personatge de Cervantes editades a Tarragona. Seria absurd no aprofitar cada oportunitat per relacionar-se amb una obra cèlebre, encara que sigui per un fet més aviat anecdòtic. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili han unit esforços amb un seguit d’activitats concentrades al llarg d’aquesta setmana.

 Però Tarragona no sempre ha reivindicat l’obra d’Alonso Fernández de Avellaneda. Més aviat tot el contrari. Durant molt de temps va imperar a la ciutat una certa mala consciència per haver embrutat l’obra magna de Cervantes i entitats significades com l’Ateneu Tarraconense van arribar a demanar públicament perdó. El to d’aquests mea culpa era contundent i en podem rescatar dues mostres. “El Ateneo Tarraconense de la Clase Obrera (…) borra la torpe afrenta con que pretendía mancillar la gloria de Cervantes el miserable autor de aquel estúpido Quijote que se engendró en Tordesillas, y nació en Tarragona”, escrivia J. M. Barberà en un article titulat La reparación l’any 1872.

Una exposició recorda els 400 anys de l’edició de la falsa segona part de l’obra de Cervantes

 

Més contundent és encara aquest segon exemple, que també rescatem del llibre El Quixot en català, de Montserrat Bacardí i Imma Estanya. En aquesta ocasió és mossèn Barrera qui s’expressava amb aquests termes: “El Ateneo Tarraconense satisface hoy la deuda que acarreó a esta ciudad la casa de Roberto dando a la estampa en 1614 la detestable obra del no menos detestable Avellaneda”. Tarragona, per tant, o com a mínim una part significativa de la ciutat, s’avergonyia del que va ser una simple operació comercial. L’any 1614 l’impressor Felip Robert, establert a Tarragona i un dels pocs professionals que hi havia aleshores a l’Estat, va complir l’encàrrec d’editar un llibre, com havia fet en molts casos anteriors.

 

Però no tothom a Tarragona pensava a finals del segle XIX com els autors de l’Ateneo Tarraconense. L’escriptor Josep Pin i Soler era dels que creia que no hi hagué “tal mancha inferida a esta ciudad por la imprenta de Roberto, ni tal torpe afrenta, ni tal infamia” i, de fet, apreciava la qualitat literària de l’obra d’Avellaneda. Més endavant mossèn Serra i Vilaró també va reivindicar la rellevància de l’obra. Aquestes opinions entronquen perfectament amb el parer majoritari d’avui en dia, en què el Quixot apòcrif és apreciat pels estudiosos. “Si no existís el Quixot, seria una obra important”, resumeix Joan Cavallé, tècnic de la Unitat de Lletres de l’Ajuntament de Tarragona.

 

Aquesta relació amor-odi de Tarragona amb el Quixot apòcrif es desenvolupa en l’exposició divulgativa que s’inaugura aquest dijous a l’Antic Ajuntament, seu de la Casa de les Lletres. La mostra també explica com la publicació d’aquest segon fals volum no només va fer enfadar Miguel de Cervantes, sinó que va accelerar la publicació de l’autèntica segona part del Quixot, farcida de referències al llibre que tant el va enutjar. Fins i tot, l’exposició constata com es va arribar a posar en dubte que l’edició del llibre tingués lloc realment a Tarragona.

 

Sigui com sigui, el Quixot va tenir lloc “en un lugar de la Mancha”, Cervantes era d’Alcalá de Henares i el tal Avellaneda (nom que perfectament podria ser un pseudònim) diu ser de Tordesillas. El famós cavaller fa moltes sortides i arriba, fins i tot, a Barcelona. El vincle de Tarragona amb el Quixot, per tant, és escàs i, si es vol, casual. Però val la pena tenir-lo ben present per recordar que Tarragona està relacionada amb un dels llibres més importants de la literatura universal.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *