Un play-off d’ascens és com quan no has guardat un document a l’ordinador i de cop i volta aquest decideix penjar-se sense opció a recuperació del document en qüestió. La sensació de la caiguda al buit barrejada amb aquella eufòria controlada s’acostumen a trobar en els dos extrems de les emocions i dels instints més bàsics.
Aquesta temporada com recordava el Maurici, ha tocat gestionar una bufetada, ha tocat fer baixar aquella emprenyada col·lectiva. La tarda de Llagostera ha seguit massa clavada fins que un campionat de lliga històric ha fet oblidar tots els mals que venien del passat.
El millor gestor no podia ser un altre, Vicente Moreno. Aquell que va pronunciar allò de que “després d’una gran bufetada els èxits es gaudeixen millor”. L’home calmat per excel·lència i aquell que ha manegat el vestidor i l’entorn durant una temporada que s’ha fet molt llarga esperant el premi que semblava que no arribava mai. Ara amb el premi a la mà el Nàstic ha de fer una darrera gestió perfecta d’una eliminatòria amb partit d’anada a Osca i partit de tornada al Nou Estadi.
EL HUESCA DE BAHIA
Davant els grana tindran una SD Huesca que tot i tornar a portar aquella pell de xai tan clàssica d’alguns dels rivals grana. Els aragonesos no seran un rival fàcil. Invictes a casa aquesta temporada i equip gestionat per l’empresa Bahia es belluga a la segona B amb l’experiència que dóna haver passat per segona A i consolidar el seu projecte. Amb 2000 socis aquest any, l’Alcoraz no ha estat ple en tota la temporada però s’espera que el play-off s’omplin les més de 5000 cadires del camp d’Osca.
El cap visible d’aquest Huesca és Fernando Losfablos tot i que qui fa bellugar el mercat és el vicepresident Agustín Lasaosa, braç executiu de José Antonio Martín “Peton”, que és qui fa i desfà a Bahia i a l’equip.
El Nàstic coneix bé l’Alcoraz i la llegenda d’aquell equip de Ferrando que un dia amb una ventada es va deixar escapar un partit que havia d’haver guanyat amb l’excusa del vent per bandera.
Qui és qui i com juga la SD Huesca
La SD Huesca es manté fidel a un sistema tàctic d’aquells clàssics dels darrers anys. El seu tècnic, Luis Garcia Tevenet, és un d’aquells entrenadors que no s’amaga a l’hora d’ensenyar el seu sistema i que és fidel a un estil de joc i a un onze.
El porter Dani Jiménez, Zamora de la categoria amb trenta gols encaixats, és un dels pilars de l’equip, d’aquells que comencen la columna vertebral de qualsevol equip.
La defensa es construeix entre dos laterals amb característiques ben diferents i dos d’aquells centrals que podrien portar l’etiqueta de defenses dels de tota la vida. Contundents, expeditius i amb un joc aeri remarcable. David Morillas és el lateral esquerre indiscutible. Morillas és un d’aquells laterals amb arribada, dels que li agrada arribar a línia de fons i fer la darrera passada. El murcià però no renuncia a un joc defensiu on es troba còmode. Morillas té el lloc més que assegurat a causa del poc fons d’armari dels aragonesos en aquest lateral esquerra, única posició on la SD Huesca no té recanvi per Morillas.
Al lateral dret un canari Aythamy és el titular indiscutible de Tevenet i el complement perfecte per les excursions de Morillas, ja que cobreix bé l’esquena en les cobertures si la defensa descompensa.
L’eix de la defensa queda reservat per Carlos David i José Manuel Rojas. Dos centrals corpulents i que basen en el seu cos a cos i en la posició més que correcta les seves grans virtuts. L’italià Francesco Scardina, lesionat, és seriós dubte per l’eliminatòria però podria ser el substitut d’un dels dos centrals si Tevenet prefereix buscar més sortida de pilota des de la seva cova.
Iñigo Ros i Manuel Sánchez s’encarreguen de cobrir les esquenes i destruir futbol al mig del camp de la SD Huesca. Un doble pivot més de contenció que no pas de creació i que equilibra les tres mitges puntes de l’equip blaugrana que es construeix com un bloc més pensat a defensar que en atacar fins a arribar al pom de dalt.
Un pom de dalt que té en els seus extrems Tyronne i José Gaspar a dues de les claus per entendre els resultats de l’equip de l’Alt Aragó. Tyronne compon amb Aythamy la banda dreta canària del conjunt de Tevenet i Gaspar és conjuntament amb Juanjo Camacho els dos jugadors de més qualitat del Huesca.
Juanjo Camacho és l’Alma Mater de l’equip, el seu jugador franquícia i aquell que representa gairebé al club. Contacte entre directiva, cos tècnic i plantilla i capità de l’equip. El valencià és un veterà de trenta-cinc anys. Un mitja punta d’aquells d’anada i tornada, amb arribada i amb gol, de fet n’ha fet deu aquesta lliga. Camacho mana, endreça i dóna ordres dins del camp i fora. El capità amb passat al Saragossa i al futbol escocès és l’emblema de l’afició i el cap visible del projecte.
La punta d’atac queda per un d’aquells “killers” de l’àrea un navarrès que va arribar a Osca al mercat d’hivern i que és el punta definit de Tevenet. David Mainz autor del gol decisiu del Huesca davant de l’Athlètic B, s’ha convertit ja en poc temps en heroi a l’Alcoraz. A la banqueta noms com el de Fran Merida o el de Juan Esnáider (fill del mític davanter argentí Juan Eduardo Esnáider) són una mostra de l’amplada de banqueta del conjunt de Luis Garcia Tevenet.
