Ho canten els Lax’n’Busto en una de les cançons que més èxit ha tingut dels darrers anys del grup del Vendrell, més enllà del seu gran clàssic La Meva Terra és el Mar o himnes com Llença’t o el gran Miami Beach.
La copa que els “Lax’n” troben en el darrer bar obert a qualsevol racó de món, el Nàstic l’ha anat a buscar en horari de fer una copa un dimecres qualsevol a Oviedo i després d’un viatge amb autocar per mitja península ibèrica.
Una copa per cert que poca gent sabia si existia i que la Real Federación Española de Futbol, amb una altra d’aquelles decisions Made in Villar, dóna al mes de setembre en un acte a la seu de las Rozas.
En una eliminatòria que fa més nosa que servei, no podia existir cap tipus de benefici ni ofici ben dissenyat per donar algun tipus d’arguments aquelles quatre persones que la vulguin defensar.
Només ha calgut veure les grades del Nou Estadi i del Nuevo Carlos Tartiere per entendre com han llegit el negoci d’aquesta fase de “campions de campions” les aficions dels dos equips.
Nàstic i Oviedo s’han presentat a aquest partit final amb tots els deures més que fets i amb els exàmens aprovats amb un notable que ha fregat l’excel·lent en els dos casos. Granes i “carbayones” han quedat líders del seu grup, han pujat a segona i han estat amb diferència els dos millors equips de la segona B.
El Nàstic ha estat un equip reconeixible en pràcticament totes les jornades de lliga on només li han sobrat els tres darrers partits on amb quan tot sentenciat els de Vicente Moreno s’han deixat anar. L’equip ha pogut gestionar, paraula de moda aquest any, a la perfecció la ferida de l’última temporada i gràcies al bloc i la banqueta ha convertit en virtut una derrota (molt català tot plegat).
La gestió agosarada de Vicente Moreno del vestidor ha portat al tècnic a deixar fora de la convocatòria per partit a Oviedo al capità Xisco Campos que en cas de veure una targeta es perdia el debut a segona A. Són aquelles situacions que mai se li escapen a un tècnic al qual els detalls el fan ser especial.
Un Vicente Moreno que reconeix haver batallat contra el bloqueig d’un equip que per voler agradar massa en el primer tram de lliga es va oblidar de guanyar. El Nàstic d’aquesta temporada però va saber canviar els guions i potser abandonar un futbol molt més precís, molt més vistós per uns resultats que l’han portat a trobar l’èxit al final del trajecte. La meta somiada d’aquell símil ciclista que tant ens ha agradat fer. Ja s’han pujat els vint-i-un revolts de l’Alpe D’Huez i la muntanya dels holandesos és només història. El Nàstic ha de pensar ja en un nou Tour anomenat segona A i en nous Tourmalets, que segur que algun robarem, de cara a una Lliga de Futbol Professional que arranca el quinze d’Agost. Sense copa i després de la derrota contundent per 3 a 0 a Oviedo, el Nàstic tanca una temporada pràcticament de deu. Una campanya que ha fregat la perfecció i on només per una copa els grana han quedat separats de l’excel·lència.
