Benvolgut director,
Ja n’és d’estrany, ja, el futbol. I imprevisible. Potser és per això que ens agrada tant. És una muntanya russa, m’atreviria a dir. De vegades ets al cim i, en ocasions, al pou. Actualment, un equipet com el CF Reus, sí, sí, un acabat d’ascendir, és en posicions d’ascens directe a Primera. I, per contra, un equipàs amb història i palmarès com el Nàstic és cuer de la categoria. Des del Baix Camp, no t’ho negaré, n’estem fent una mica de conya.
No et pensis pas, amic meu, que ens estiguem burlant de les desgràcies d’altri. Tot plegat ens diverteix per aquest caràcter vostre d’anar per la vida com el GRAN club de la demarcació, que si és més que un sentiment, que si vinga a tractar sempre els roig-i-negres amb condescendència, que si vinga a venir al nostre Estadi i dir-nos que sembla un futbolí… Justícia divina, benvolguts pelacanyes. Ja està bé que sapigueu quin pa s’hi dóna, a la part baixa de la taula.
Els teus lectors diran que la Lliga serà llarga i que tard o d’hora les coses es posaran al seu lloc, és a dir, que el Nàstic tornarà al lloc que li pertoca (a l’elit, oi?) i nosaltres cap a la Segona B, amb el Llagostera i el Cornellà, entre d’altres. Prou que ho sabem, els ganxets, que ja vindran les derrotes i les males ratxes. Però això d’aquestes setmanes no ens ho prendreu. Mai més podreu fer-nos sentir més petits, que és el que anys i panys heu intentat. Ara per ara, nastiquers, som a la mateixa categoria i ho fem molt millor que vosaltres. I, en part, gràcies a l’olfacte golejador d’un nano, en Fran Carbia, format al planter tarragoní. Gràcies, de debò. El xiquet val un imperi!
Em sap greu per alguns tarragonins discrets (pocs, per cert) que de debò senten el grana i que mai s’han rigut de nosaltres, els que ens estimem el roig-i-negre. Però a tots aquells que a la mínima canten que la Misericòrdia era prostituta i que celebren els nostres descensos a la plaça de la Font (sí, aquells de ‘Reus cabró, saluda el campió’) els avanço que més dura pot ser la caiguda i que de bocamolls la història de l’esport n’és plena.
I també em sap greu, bon director, pel pobre Vicente Moreno, a qui em penso que han col·locat un grapat de jugadors perquè sí, per fer calaix, sense tenir en compte el que ell volia. Que el futbol és un negoci, d’acord, però quan s’és massa ambiciós i només penses en la pela el que acaba passant és que tens un bloc sense ànima. He llegit alguns comentaris a les xarxes i Déu n’hi do. En la darrera jornada, quan us van caure un sac a Almeria, n’hi va haver un que va escriure: “Sento vergonya d’aquests jugadors que no senten la samarreta”. Ai, els diners.
El millor del futbol, estimats companys, és que sempre et dóna una nova oportunitat. Sí, no heu guanyat ni un sol partit. Sí, n’hi ha que ja tenen el bidó de benzina a les mans, disposats a fotre foc a tot. Però i què, homes de poca fe! En guanyeu un parell de seguits i ja sereu els de sempre, els millors, els més macos, els maltractats per TV3 perquè només parla del Barça i de l’Espanyol… Mentrestant, si no us sap greu, deixeu que nosaltres, els insignificants roig-i-negres, visquem la nostra particular Festa Major.
Va, i acabo amb un acudit, que fins ara bé que he fet bondat. Però és que no me’n puc estar. Des de Reus us proposem que la carretera que ens uneix, la T-11, passi a anomenar-se A-14. Els puntets que ens separen, pelacanyes.
Ben cordialment,
