Carregant ...

On és la ‘mantellina’ de la Rambla Nova 113?

Façana original de l’edifici de la Rambla Nova núm. 113. Fotografia cedida per Jordi Guerrero

Ara fa unes setmanes, la desaparició de la Casa Guzmán d’Algete (Madrid), projectada per l’arquitecte Alejandro de la Sota, una de les figures més importants de l’arquitectura contemporània espanyola, va encendre l’opinió pública, per la impunitat amb la qual es va destruir un important element patrimonial. Una impunitat que es basa, no obstant, en el fet que aquest edifici, en no estar catalogat, no disposava de cap protecció que n’evités l’enderroc, com passa tot sovint en la majoria de l’arquitectura de la segona meitat del segle XX de l’Estat, circumstància que permet que bona part d’aquest patrimoni es trobi en perill, en l’actualitat.

Aquest perill, però, no només se circumscriu a la desaparició total d’un edifici: la pèrdua de certs elements estructurals i decoratius també suposa una minva patrimonial important. Aquest és el cas del bloc de pisos de la Rambla Nova núm. 113 de Tarragona, abans coneguda com “La casa de la mantellina” per les quatre gelosies de formigó que travessaven de dalt a baix la façana, que, arran d’una recent reforma, ha perdut aquests elements tan característics, així com també les baranes originals.

Estat actual de la façana de l’edifici, després de la retirada de les gelosies i la substitució de les baranes originals. Fotografia: Pineda Vaquer

Segons l’arquitecte Jordi Guerrero, especialista en l’arquitectura de Tarragona al segle XX, aquest edifici, dissenyat per l’arquitecte tarragoní Josep Ferré Bosch i construït l’any 1967, era únic a la ciutat, tant per la seva tipologia, amb habitatges d’alt estànding, molt espaiosos i amb entrada i habitació pròpia per al servei, com també per la seva composició formal, ambdues molt emmarcades en l’època en què es va construir, el desarrollismo tardofranquista. Un tipus d’edifici, doncs, que potser era habitual a Barcelona, amb una burgesia més desenvolupada i que tenia noves necessitats d’habitatge, però no a Tarragona.

La reforma de la façana d’un edifici únic a Tarragona ha eliminat elements singulars per falta de protecció

Pel què fa a la composició formal d’aquest bloc de pisos, aquesta es basava especialment en les gelosies, o brise-soleil, que s’han eliminat durant la reforma. Quatre gelosies, dues a cada façana, fetes de formigó artesanal i muntades directament in situ, amb una trama molt particular, també dissenyada pel mateix Ferrer Bosch, que es repetia als motllos de guix del fals sostre de l’entrada de l’edifici, en un diàleg estètic que, amb la desaparició de les gelosies, també s’ha perdut, així com les baranes dels balcons, que s’han substituït per baranes de vidre prefabricades.

Les gelosies, però, no només obeïen a un propòsit estètic, sinó també pràctic, tal i com ens explica l’arquitecte de l’edifici, Josep Ferrer Bosch, molt dolgut perquè ningú l’ha informat prèviament d’aquesta reforma que altera de manera molt substancial la façana de  l’edifici que va projectar l’any 1967: “És un problema d’ignorància: la gelosia que s’ha retirat amb la restauració no és un capritx decoratiu, sinó que tenia una utilitat. Donava intimitat a uns habitatges amb una façana que és tota de vidre i, a més, els protegia de la llum solar, ja que l’edifici està encarat a ponent i a l’estiu el sol hi toca fins a les deu de la nit. No vaig fer aquesta gelosia per lluir-me, sinó perquè volia que els propietaris de l’edifici hi visquessin bé. Abans, els primers propietaris estaven orgullosos de viure a la Casa de la Mantellina. Ara, sembla que als propietaris actuals els és igual”.

Detall de la gelosia retirada durant la reforma de la façana. Fotografia cedida per Jordi Guerrero

Per què es van retirar aquestes gelosies, doncs? Ens hem posat en contacte amb el també arquitecte Alfonso Bolullo, propietari d’un dels pisos de l’edifici de la Rambla Nova 113, i ens ha explicat que el formigó de les gelosies estava en molt mal estat, amb unes esquerdes que suposaven un problema de seguretat i que fins i tot havien provocat el despreniment d’un fragment de l’estructura  l’estiu passat.

Segons Bolullo, el deteriorament del formigó estava tan avançat que la seva restauració no era viable, així que la retirada de les gelosies no es podia evitar. D’aquesta manera, es van presentar diverses propostes de reforma de la façana a la comunitat de veïns, una de les quals, proposada pel mateix Bolullo, tenia com a objectiu mantenir l’esperit de la façana original, conservant, per una banda, les baranes metàl·liques dissenyades per Ferrer Bosch, i substituint, per altra banda, les gelosies danyades per unes estructures d’un material, el panell d’escuma d’alta densitat, amb una alta resistència a la intempèries, que reproduïrien fidelment la trama original de les gelosies amb un acabat semblant al formigó.

S’hi han eliminat les gelosies i s’hi han substituït les baranes originals

Finalment, aquesta proposta, tot i que Alfonso Bolullo l’arribà a presentar a la regidoria d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tarragona, no va ser acceptada per la resta de la comunitat, que optà pel projecte del president, realitzat per un aparellador tècnic amb el suport d’una advocada urbanista, i que suposava la retirada total de les gelosies i la substitució de les baranes originals per unes de vidre prefabricades. En demanar-se la llicència d’obres per al projecte aprovat per la comunitat, doncs, els tècnics municipals van emetre un informe que la reforma tal i com es plantejava suposava una disminució de la qualitat de la façana, a nivell estètic, però, com que l’edifici no estava catalogat, ni en procés d’estar-ne, l’Ajuntament va acabar per donar-hi llum verda.

D’aquesta manera, la clau de la desaparició dels elements decoratius de la façana de la Casa de la Mantellina rau en què l’edifici no apareix en el catàleg de béns protegits de Tarragona que es va incloure en el POUM de 2013, com és el cas d’altres edificis tarragonins construïts a la mateixa època i que tampoc estan catalogats.

Els experts lamenten que l’actuació va contra la preservació de valors arquitectònics i històrics

Segons Joan Tous, president de la delegació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, “més enllà de l’edifici del Govern Civil, hi ha una sèrie d’edificis d’habitatges dels anys 60 i 70 que mereixen un cert grau de protecció que permeti evitar determinades actuacions que en malmeten de manera irreversible la seva integritat i, per tant, atempten directament contra la preservació dels seus valors arquitectònics, culturals i històrics. Potser ens hauríem de preguntar perquè sovint es cataloga pensant més en la antiguitat que en la qualitat. El cas d’aquest edifici n’és un clar exemple. El fet de no tenir cap grau de protecció ha propiciat la desafortunada actuació que ha sofert. En aquest cas, ni el conjunt dels propietaris ni el tècnic responsable han tingut la suficient sensibilitat per entendre que el brise-soleil de formigó que recobria la façana i ha protegit els habitatges de la incidència directa del sol durant 50 anys era un element essencial en la composició de l’edifici i, a més, una solució arquitectònica de gran singularitat, única a Tarragona”. Així doncs, el paral·lelisme amb el cas de la Casa Guzmán és evident, ja que és aquesta manca de catalogació la que ha permès en ambdós casos aquesta pèrdua patrimonial, cadascun en la seva mesura.

Detall del fals sostre de guix de l’entrada a la casa de la mantellina, que reprodueix la mateixa trama que les gelosies desaparegudes. Fotografia: Pineda Vaquer

A banda, tampoc cal obviar l’element econòmic: actualment, l’Ajuntament de Tarragona, a través de l’empresa municipal SMHAUSA, concedeix ajuts en la rehabilitació de façanes només en el cas que les finques estiguin situades en el nucli antic de la ciutat, per la qual cosa la resta d’edificis tarragonins no hi poden optar. Tal i com diu l’arquitecte Jordi Guerrero, “no hi ha cap cura en les restauracions d’edificis, quan cal tenir en compte que les façanes també són de la ciutat. Una possible solució a aquestes situacions passaria per establir ajudes municipals per assessorar i dur a terme restauracions arquitectòniques amb criteri”.

Els arquitectes aposten per donar a conèixer les obres del segle XX a Tarragona

Aquestes ajudes també haguessin pogut servir per finançar mesures periòdiques de protecció superficial del formigó, que sembla que no s’han aplicat, fet que hagués evitat el procés de degradació que ha portat al punt d’optar per fer-lo desaparèixer. “Lamentablement, i tot i que la legislació recull el deure de conservació dels edificis per part dels propietaris, no tenim com a societat la cultura de mantenir-los i conservar-los, ja siguin catalogats o no. El valor arquitectònic, cultural i històric dels edificis no és només propietat dels seus titulars. El conjunt de la ciutadania hauria de tenir el dret a gaudir-ne i l’administració el deure de fer-ho possible fomentant la cultura del manteniment i la rehabilitació i oferint ajuts econòmics al propietaris”, segons indica Joan Tous.

Aquesta cultura de la conservació va molt lligada, però, a una certa sensibilitat respecte el patrimoni arquitectònic, sensibilitat que és molt difícil de desenvolupar si tampoc hi ha una valoració d’aquest patrimoni. D’aquesta manera, és evident que cal apostar per donar a conèixer l’arquitectura moderna de la ciutat, ja que la desconeixença que hi ha actualment d’aquest patrimoni porta a que no se’l valori com es mereix i que, així, la seva desaparició passi completament desapercebuda quan és una important pèrdua per al paisatge urbà de Tarragona.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *