“Els dos creiem en alguna cosa, tant la militància política com la social és una qüestió de fe. Uns tenen fe en l’Evangeli i els altres en les persones”, aquest és el punt d’encontre entre l’activisme social i el de fe, segons Sor Lucía Caram. Arrenca una taula rodona on, en un principi, semblava que no hi hauria debat, però ràpidament aquest s’ha produït. La monja dominica i el treballador social Jordi Collado, separats a la taula per Ricard Lahoz, director del Fet a Tarragona com a moderador del debat, havien de desgranar si l’atenció a les persones és millor fer-la des de l’activisme social o el de fe.
El quart Nadal solidari de l’Associació Pax Mundo ha reunit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona a una setantena llarga de persones disposades a escoltar tots els titulars que volguessin donar Lucía Caram i Jordi Collado. Especialment incisiva ha estat en alguns comentaris la monja nascuda a l’Argentina: “Ens conformem en dir que tenim Càritas, Intermón i altres entitats, és una manera per no tenir remordiments a la consciència”, ha afirmat l’activista cristiana i molt present els darrers anys als mitjans de comunicació.
Els dos ponents situen l’atenció a les persones més vulnerables en el centre de la seva feina
En oratòria, el Jordi sembla un moderat al costat de la Lucía, molt vehement en els seus comentaris. “Persona” ha estat segurament la paraula més repetida, els dos la situen al centre de l’activisme. El Jordi que és un dels socis de Combinats, una cooperativa que crea i desenvolupa projectes per a entitats ha valorat que “va ser l’Església qui va construir el tercer sector”. De fet, només començar, la monja ja ha volgut fer un matís; ella hagués canviat la conjunció del títol de l’esdeveniment, la “o” per la “i”.“Activisme social o de fe” per “activisme social i de fe”.
Sense eufemismes. Sense etiquetes. Sor Lucía Caram, que lidera el projecte Invulnerables, defensa que no hi ha “pobres”, sinó “empobrits”, “exclosos”. Aquestes persones s’han de situar al centre “per garantir la igualtat d’oportunitats, que no vol dir que tots haguem de tenir el mateix”, explica la manresana. A Catalunya, el tercer sector s’ha construït seguint un model de voluntariat “creat en l’època de govern de Jordi Pujol i Convergència”, recorda Collado. Segons ell s’hauria de seguir el patró basc, un model professionalitzat per no tornar a fracassar de nou.
La monja dominica critica durament a la nova política acusant-los de ser excloents
Una altra diferència entre els dos convidats és la seva relació amb la política. Sor Lucía Caram ho ha recordat: “no he anat mai en cap llista”. Precisament, amb la nova política la monja s’ha mostrat “decebuda”. Sense pèls a la llengua: “Pablo Iglesias ens ha estafat, ha jugat amb l’esperança de la gent”, ha indicat la dominica, “ha construït nous col·lectius en risc d’exclusió social: polítics, banquers, periodistes”, ha afegit. “Ens fem un flac favor al dir que tots els polítics són uns corruptes, que la banca no és ètica o que els periodistes menteixen. Tots som necessaris, no de qualsevol manera, però hem d’intentar sumar”, ha remarcat la Lucía.
Collado, que ha tingut responsabilitats diverses a ICV al Camp de Tarragona i que que creu en la participació política, s’ha defensat apuntant que “la cursa electoral sempre resta la social”. No és excusa però ell ho sap, “no hem sigut capaços d’agafar fort el timó per portar-lo cap a on nosaltres volíem”.
Opinions compartides entorn l’estreta relació entre l’Estat i l’Església
Tots dos tenen la sensació que fan la feina que hauria de fer l’administració. En això van de la mà, “l’Església està molt casada amb el poder a l’Estat espanyol”, reconeix sor Lucía. És més, “a l’Església catòlica és molt difícil ser cristià”, afegeix. Collado recorda, en clau local, els diners que es va gastar l’arquebisbe Jaume Pujol en reformar el seminari “quan l’Església començava a fer justament el contrari, vendre els seus edificis per destinar els diners a causes socials”.
Els dos acaben el debat coincidint en una altra idea: no es volen dedicar tota la vida a fer caritat. El treballador social, amb una llarga experiència als barris de Ponent de Tarragona, posa una matàfora: quan hi ha un foc forestal, els bombers han d’anar a apagar-lo, però després hem de preguntar-nos com es fa la gestió dels boscos. L’administració “amb prou feines posa els cubells d’aigua per apagar el foc”, detalla el Jordi. Les entitats són les que subministren l’aigua i qui voluntàriament arreglen el sotabosc.
Sor Lucia Caram i Jordi Collado, des d’àmbits molt diferents, són feliços fent el que fan, però volen deixar de fer-ho. “Tant de bo desapareguin totes les entitats benèfiques i puguem celebrar la vida”, sentencia la Lucía Caram. Tant de bo.
