Diuen que hi ha històries que no s’escriuen, però que travessen els límits del temps i l’espai. Rumors de boca a orella que, sense pretendre-ho, creixen en l’imaginari col·lectiu i es converteixen en una ensenyança intergeneracional. Paraules i experiències que mai s’han gravat sobre paper però que viatgen a través dels carrers de les ciutats, entrant i sortint de les llars sense demanar permís.
Tarragona també en té, d’aquestes. Històries i rondalles que corren per la ciutat sense que ningú les hagi pogut aturar i amb por que un dia puguin desaparèixer. Però aquesta mateixa por, topa amb el temor d’haver d’arribar a escriure-les per aconseguir preservar-les. Això faria que aquestes rondalles perdessin el seu sentit i tota la seva essència.
HEROICA TARRAGONA VOL TRANSMETRE LES HISTÒRIES A CAU D’ORELLA ENTRE ELS JOVES DE LA CIUTAT
Un any més, el cicle de llegendes i oralitat La ciutat a cau d’orella torna a lluitar contra aquest possible oblit i ofereix a Tarragona una proposta alternativa d’oci i consum per a joves. Des del passat 19 d’abril i fins al proper 21 de juny, paraules, històries i rondalles envairan la ciutat amb l’afany d’intentar atrapar-les entre els carrers de Tarragona i involucrar els més joves amb el seu entorn, potenciant i arrelant el seu sentiment de pertinença.
Arribant ja a la seva sisena edició, el cicle s’ha batejat enguany com a “Heroica Tarragona”, donant protagonisme a alguns herois i heroïnes ocults amagats a la ciutat. Eutyches, Lluís Pons d’Icart o Carolina Castellarnau seran alguns dels protagonistes que, durant aquestes setmanes, aproparan la cultura oral al jovent tarragoní. Uns herois que, sense dubte, defugen de qualsevol estereotip i trenquen tots els tòpics possibles.
“Els herois i heroïnes ens marquen un referent de com volem arribar a ser, però cap dels que proposem nosaltres és típic”, destaca el tècnic de l’Arxiu del Folklore de la URV i tutor del Club de Còmics de la Biblioteca, Emili Samper. I és que aquest és l’objectiu: demostrar que els herois poden ser dones, no cal que portin capa i poden viure a Tarragona.
Des d’activitats lúdiques o participatives fins a una programació més reflexiva i esdeveniments nocturns. La ciutat a cau d’orella ja s’ha convertit en un cicle permanent any a any que s’ha constituït com un imprescindible de l’agenda juvenil tarragonina. Les diferents activitats, totes elles gratuïtes i adreçades a joves de 12 a 30 anys, integren un ampli ventall d’opcions per a tots els gustos entre clubs de lectura, enigmes o tallers plàstics.
UNA VINTENA D’ACTIVITATS GRATUÏTES INVOLUCRARAN ELS JOVES AMB L’ENTORN FINS AL PROPER 21 DE JUNY
N’hi ha que diuen que els joves no participen ni tenen implicació cultural i social. Heroica Tarragona desmenteix això. Una de les grans apostes de La ciutat a cau d’orella és que no només és per a joves, sinó que també en són els principals productors. I és que vuit de cada deu activitats són produïdes per ells mateixos amb la col·laboració d’entitats o col·lectius dels quals formen part. “Sempre hem vetllat pel consum juvenil, però aquí a més en són els creadors i això fomenta una major implicació”, diu el tècnic de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, Siscu Guirro.
“Si un grup de joves fa una obra de teatre, el seu grup d’iguals anirà a veure l’estrena i així s’inicia una roda d’implicació que no s’atura”, afegeix la bibliotecària Imma Pujol. I és que pel tàndem organitzador d’Heroica Tarragona, format per la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, la Biblioteca Pública de la ciutat, l’Arxiu del Folklore de la URV i l’Escola de Lletres, la fórmula perquè la proposta funcioni és treballar amb grups d’iguals.
VUIT DE CADA DEU ACTIVITATS DEL CICLE ESTAN PRODUIDES PELS MATEIXOS JOVES
Perquè de ganes i energia, els joves de la ciutat n’estan sobrats. L’únic que els manca són oportunitats. “Donar-los veu en iniciatives com aquesta és només una excusa perquè ells puguin dir la seva, i creu-me que ho agraeixen molt”, diu l’Imma. “Tots ells ja tenen molta iniciativa pròpia i activen nous focus per ells mateixos, aquest cicle només és un afegit”, remarca Samper.
“L’espai Kesse és un pou que irradia talent i projectes, però això s’ha d’extreure. Cada cop hi ha més creació jove, ara ens cal assegurar-los que pugui tenir continuïtat en un futur”, intervé Guirro. “Es fan coses de molta qualitat i l’important és que es vegin. Els joves l’únic que busquen és assessorament i reconeixement”, conclou la bibliotecària.
Per apropar la història oral a les orelles dels joves amb la intenció de què aquesta no s’escapi i se’n perdi el fil. Per assegurar la perdurabilitat de l’imaginari col·lectiu i la seva supervivència a través de les generacions. Per seguir creant, inventant i imaginant al llarg dels anys i sense límits ni fronteres. Per tot això, i molt més. Seguim explicant-nos històries d’herois que trenquen tòpics a cau d’orella.
