Carregant ...

Francesc Xammar: quan la perifèria es converteix en el centre

Francesc Xammar entrant una sala plena de gom a gom que l’aplaudeix, abans de la presentació del llibre. Foto: Anna Plaza.

“El barri de La Floresta ha estat una mena de laboratori per poder analitzar la realitat, no només de la ciutat de Tarragona, sinó d’aquest món tan injust”, reflexiona el jesuïta i activista social Francesc Xammar. “Hi ha una idea que m’ha preocupat tota la vida”, confessa, “la gent pensa una cosa, en diu una altra i en fa una de ben diferent”.

Empès per la voluntat de viure a partir d’una coherència personal –unint el pensar, el dir i el fer- va deixar enrere la seva vida benestant al Passeig de Gràcia de Barcelona i s’instal·là a un barri humil de la perifèria de Tarragona. Josep-Lluís Carod-Rovira, encarregat de presentar el llibre que repassa la trajectòria vital de Xammar, destaca una frase que recorda haver llegit: “A partir d’un moment determinat, la perifèria es converteix per a Xammar en el centre de la seva vida”.

Més de 150 persones desborden la sala en la presentació del llibre sobre la trajectòria vital del jesuïta de La Floresta

La sala d’actes dels Serveis Territorials de Cultura s’ha fet petita aquest dimecres al vespre davant de la gran quantitat d’assistents, més de 150, a la presentació del llibre Francesc Xammar i Vidal: dignitat i compromís a la perifèria de Tarragona, escrit pels periodistes del FET, Ricard Lahoz i Enric García Jardí i publicat pel Cercle d’Estudis Històrics i Socials Guillem Olivé.

Carod-Rovira destaca la “singularitat” de l’obra com a conseqüència de la “singularitat” del seu protagonista. Posa de manifest la professió dels autors per indicar que el text està “molt ben escrit” i que és “àgil de llegir”. En quant a la personalitat de Xammar, Carod-Rovira en destaca tres facetes: la demòcrata, la compromesa socialment i la nacional, que s’uneixen i adquireixen sentit a través d’una forta convicció religiosa.

Josep-Lluís Carod-Rovira va fer la presentació del llibre i en va destacar que està “molt ben escrit”. Foto: Anna Plaza

L’exvicepresident del Govern  remarca que és una obra “imprescindible” per entendre que hi ha moltes Tarragones. En aquesta línia, creu que una gran necessitat de la ciutat és “aconseguir que el sentiment de pertinença sigui idèntic a totes les zones” i, remarca,“això no depèn només de la consciència de cadascú, sinó de les condicions objectives de vida de cada barri”. A la pregunta “Què ha aportat Xammar a la ciutat?”, Carod Rovira respon contundent: “La dignitat”. I afegeix: “La dignitat de la coherència de fer coincidir diàriament les seves conviccions amb els seus actes”.

Els dos autors del llibre, Ricard Lahoz i Enric Garcia Jardí. Foto: Anna Plaza.

Els dos autors, Ricard Lahoz i Enric García Jardins, coincideixen en què aquest llibre, més enllà de ser una simple biografia de Francesc Xammar, és un “homenatge”, un “reconeixement d’admiració” a un amic. García recorda amb tendresa les converses “de 3 o 4 hores ininterrompudes” sobre política, filosofia o religió i ha admès que ha estat un procés “molt enriquidor”. Al llarg d’aquestes 212 pàgines, la idea era “arreplegar tots els fruits pels quals la gent coneix a Xammar: el seu compromís amb els barris de Ponent, la seva implicació antifranquista, el seu pas pel consistori defensant una democràcia participativa, així com també la seva solidaritat sense fronteres amb l’activitat a l’Amèrica Llatina”, explica García.

Xammar va seguir l’acte amb atenció des de la primera fila del públic. Foto: Anna Plaza.

Ricard Lahoz dedica el llibre de manera especial a l’escriptor Jordi Tiñena, autor del pròleg, que va traspassar fa tan sols unes setmanes, i indica que “l’espurna del llibre” va ser una entrevista l’any 2014 per al FET, on va descobrir a en Xammar un “personatge fascinant”. Tot i admetre que hi ha una infinitatde paraules que el defineixen, n’ha destacat algunes: “dignitat, compromís –les escollides per configurar el títol-, fidelitat, austeritat, coherència, diàleg, humilitat, prudència i perseverança en les idees”.

Entre els assistents hi havia veïns de La Floresta, com Antoni Peco, ex president de la FAVT. Foto: Anna Plaza.

Francesc Xammar tanca l’acte “meravellat” de totes les coses bones que ha sentit d’ell, tot i que creu que algunes són “una autèntica exageració”.  Confessa que és un “utòpic” i que ho seguirà sent, perquè considera que és “la única forma d’avançar en aquesta societat”. Constata que el seu camí de realització personal passava per renunciar al gran patrimoni familiar que tenia de més i donar-ho als altres. Allunyat de luxes innecessaris, Xammar  troba el seu centre en un barri perifèric de la perifèrica ciutat de Tarragona.

De la seva renúncia, però sobretot, de tot el que aquesta decisió va desencadenar, calia deixar-ne constància de la millor manera que existeix: en forma de llibre. La publicació es pot trobar a partir d’avui a les llibreries de Tarragona.

L’acte es va celebrar a la seu del departament de Cultura de la Generalitat a Tarragona. Foto: Anna Plaza.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *