Carregant ...

Fantasmes, secrets i històries per a nens a l’Arxiu del Port

Maria Antònia de Camps Font es presenta als nens i nenes. Foto: Carla Clúa

És diumenge, però la porta de l’Arxiu del Port de Tarragona està oberta. I aquest cop, els visitants no superen el metre i mig d’alçada. Una dotzena de nens i nenes que van des dels cinc fins als dotze anys ocupen les sales de l’arxiu portuari acompanyant a una convidada molt especial. Una desconeguda vestida de manera estrambòtica, antiga i cridanera que fa dir que és un fantasma. Una dona que té la mateixa edat que la majoria dels documents d’aquell lloc: la Maria Antònia de Camps Font, la dona de Josep Antoni Castellarnau.

“Sabeu què és un arxiu?”, pregunta aquest curiós personatge davant dotze parells d’ulls, oberts com a plats. Tot i la timidesa inicial i la son encara enganxada d’un diumenge a les 11 del matí, un braç discret s’alça d’entre les cadires. “Un lloc on guarden les dades de les persones”, diu l’Asha. La Maria Antònia somriu, assenteix amb el cap i comença la seva explicació, acompanyada d’un moviment de vano rítmic amb les seves paraules.

CELEBREN EL DIA INTERNACIONAL DELS ARXIUS OBRINT PER PRIMER COP LES SEVES PORTES A FAMÍLIES

Amb motiu del Dia Internacional dels Arxius el 9 de juny, l’Arxiu del Port de Tarragona va decidir organitzar un conjunt d’activitats per commemorar la celebració. Una d’aquestes consistia a obrir les seves portes als més petits i descobrir-los els secrets més amagats de l’espai amb un personatge molt especial, interpretat per Rat Cebrián. Com que no és un lloc molt freqüentat per nens, moltes vegades aquests desconeixen la seva existència i tasca, i organitzar un taller teatralitzat pels més menuts era una bona excusa per descobrir-los el món de l’arxivística.

“L’objectiu de l’activitat és conèixer l’arxiu i obrir-lo a un públic familiar per primera vegada”, reconeix la directora del centre, Coia Escoda. Aquesta activitat, que ha tingut una molt bona acollida en la seva estrena, ja està programada per allargar-se en la temporada de tardor, amb un nou taller a finals de setembre i un altre al novembre. “Sempre hem treballat amb activitats per a adults i instituts, i mai havíem fet cap taller enfocat al públic infantil”, afegeix.

Les famílies recorren els fons de l’arxiu. Foto: Carla Clúa

La senyora Castellarnau mou el seu llarg vestit d’una banda a l’altra mentre explica la seva vida, seguida per la mirada tant de petits com de grans. Els parla del seu marit i de la seva feina al port, de com vivien a Tarragona i de com era la ciutat quan ella no era un fantasma. Darrere d’ella, uns gravats emmarcats del seu marit i el seu fill acompanyen la seva explicació, i el públic, davant el realisme de l’actuació, oblida per un moment que qui tenen al davant és una actriu.

Tot i no haver entrat mai abans a l’arxiu, els nens i nenes en saben moltes coses i deixen ben sorpresa a la Maria Antònia quan els pregunta diferents curiositats de l’espai. “L’edifici té un sistema antifoc i antilladres per protegir els documents en paper”, exclama en Pau, somrient. En Viniam, al seu costat, afegeix que també s’ha de protegir d’alguns animals i insectes susceptibles a menjar paper, com el peix de plata, les cuques o els ratolins.

La fantasma els parla de la seva vida a Tarragona i al Port a cada racó de l’arxiu. Foto: Carla Clúa

Un cop tots els visitants ja tenen la informació bàsica per poder anar a descobrir l’arxiu, la fantasma els convida a anar cap al pis de dalt. Abans d’apressar-se tots a aixecar-se de les cadires, la Maria Antònia adverteix als petits que l’arxiu és un lloc molt fred per poder assegurar el bon manteniment dels documents. Per posar-hi remei, la fantasma treu de les caixes una dotzena de bufandes blaves, que ella mateixa ha fet amb llana i les reparteix entre la canalla, que se les lliga al coll amb entusiasme.

MARIA ANTÒNIA DE CASTELLARNAU ÉS L’ENCARREGADA DE DESCOBRIR ELS SECRETS DE L’ARXIVÍSTICA A LA CANALLA

El grupet de nens segueix els passos de la Maria Antònia per l’edifici de l’arxiu, i tots junts recorren els passadissos que, potser per ser una mica estrets, recullen una atmosfera molt familiar i acollidora. La senyora Castellarnau fa aturar els seus visitants a cada cantonada i, sigui amb fotografies, objectes o senzillament la seva paraula, els descobreix un secret més a cada estança de l’edifici. Els porta fins al fons de Castellarnau, on hi ha tota una pila de documents que pertanyien al seu marit. Amb l’ajuda de les dues més petites del grup, la Mariona i la Júlia, aconsegueixen girar el volant propi de les prestatgeries dels arxius i accedir a la documentació, davant, un cop més, dels ulls sorpresos dels nens.

La visita segueix pels fons Apodaca i Smith, on els nens descobreixen documents antics de la construcció de diferents elements del port, com el rellotge del passeig del Far, estrenat la nit de cap d’any de 1922. Els petits exploradors queden sorpresos de la gran quantitat de documents que hi ha amagats entre les prestatgeries. “Si ajuntem els documents de la casa del carrer del Mar i els d’aquest arxiu, tindríem 2.5 quilòmetres de papers!”, exclama la Maria Antònia

Els familiars i els més petits acaben fent el seu propi arbre genealògic. Foto: Carla Clúa

L’entusiasme dels nens i nenes es contagia i l’interès per l’activitat traspassa límits d’edat. Els familiars que acompanyen la canalla segueixen les explicacions de la fantasma amb atenció i participen de l’activitat amb efusió. “Pares i mares, fixeu-vos bé en les dates d’aquests documents. Us els ensenyo, que vosaltres sou bastant incrèduls”, diu la Maria Antònia, despertant els riures dels adults.

L’ACTIVITAT ES REPETIRÀ DURANT LA TEMPORADA DE TARDOR, ALS MESOS DE SETEMBRE I NOVEMBRE

Els minuts passen i els menuts arriben a la darrera planta de l’edifici on els espera una última activitat. La fantasma, abans d’acomiadar-se d’ells, els parla del seu arbre genealògic i els convida a fer-ne el seu propi. L’activitat engresca molt els nens i nenes, i tots s’apressen a fer les seves creacions amb l’ajuda i indicacions dels seus pares, que també col·laboren amb el taller. “No coneixíem l’arxiu i ha sigut una molt bona manera de descobrir-lo”, reconeix la Clara Gavaldà, que ha vingut per acompanyar els seus dos fills. Tot i que la família és d’Avinyó, habitualment passa els caps de setmana a Tarragona i aquest cop ha aprofitat per acudir al taller en una decisió d’última hora. “No ens havíem inscrit abans però hem trucat aquest matí i just havien fallat dos nens”, afegeix la mare.

L’arxiu no és un lloc freqüentat per nens, i de ben segur passaran molts anys fins que algun d’ells hi posi els peus per fer-hi alguna consulta. Tot i això, aquesta primera immersió entre els seus passadissos, llibreries i prestatges de ben segur deixarà un record especial en algun d’ells, i, qui sap, potser despertarà passions d’algun futur arxiver.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *