L’any 1932, l’Ajuntament de Tarragona va obrir la primera oficina municipal de turisme de la ciutat, que es trobava allà on es creia que havien de passar per força els turistes que hi arribaven: a la Rambla Nova. Aquesta primitiva oficina distava poc de les actuals; es dedicava sobretot a informar dels diferents atractius turístics de Tarragona i els voltants, oferint als visitants els primers fulletons que es produïen per promocionar el turisme de la ciutat i també visites guiades a aquells que volien conèixer els principals elements patrimonials tarragonins.
Poc temps després, el Diari de Tarragona va començar a publicar una secció diària dedicada a aquesta oficina, en què, a més d’informar d’aquelles activitats encaminades a donar a conèixer la ciutat als visitants, es donava compte de manera pormenoritzada dels turistes, especialment els estrangers, que s’arribaven a la nova Oficina Municipal de Turisme per demanar informació. Fins i tot s’hi indicaven les matrícules dels cotxes estrangers que es veien per Tarragona, fet que indica la novetat que suposava la incipient indústria del turisme a la ciutat.
LA PRIMERA OFICINA MUNICIPAL DE TURISME OBRE EL 1932 A LA RAMBLA NOVA
D’aquesta manera, en aquesta secció trobem referenciades les visites a la ciutat del llavors exministre francès André Tardieu, que es va dedicar a fotografiar tot el que trobava (més de quatre-centes fotografies en un dia, abans dels mòbils, no està gens malament) o els escriptors també francesos Marcel Provost i André Maurois, que van fer cap a Tarragona després d’una estada a Sitges.
De totes les visites recollides a la secció de l’Oficina Municipal de Turisme al Diari de Tarragona en destaca una que, tot i no referir-se a la personalitat més coneguda, resulta interessant pel seu perfil. Es tracta de la periodista i antropòloga mexicano-americana Anita Brenner. Brenner, que a l’Oficina de Turisme s’entesten a anomenar Anneta, catalanitzant-ne el nom, va formar part de la intel·lectualitat del Mèxic dels anys vint i trenta, convertint-se en una de les portaveus del moviment indigenista posterior a la revolució mexicana, els majors exponents artístics del qual van ser la parella formada per Frida Kahlo i Diego Rivera, a la vegada que també explorava les seves arrels jueves.
LA MEXICANA ANITA BRENNER VA QUEDAR IMPRESSIONADA EN LA VISITA AL PATRIMONI DE LA CIUTAT
És en aquesta anàlisi de les arrels del judaisme en què cal emmarcar la seva visita a Tarragona, l’any 1933, en el que seria el seu primer viatge a l’Estat espanyol (posteriorment també farà de corresponsal de la guerra civil per al New York Times). Aquesta estada tarragonina no serà puntual: Brenner s’hi estarà tot un mes, a Tarragona, l’agost de 1933, en què s’allotjarà a l’Hotel París de la Rambla Vella i visitarà els elements patrimonials més importants de la ciutat i els voltants. La impressió que causa Tarragona a la periodista és tal que, abans de marxar, deixa unes paraules a l’Oficina Municipal de Turisme en agraïment per l’ajuda prestada, paraules que el Diari de Tarragona publica el 6 de setembre de 1933 traduïdes de l’anglès:
“L’antiga Roma viu encara a Tarragona. Els seus ciutadans marxen amb la segura dignitat dels homes lliures i, pel color dels seus ulls, pels trets del seu rostre i per la manera d’alçar el cap hom coneix que llurs avantpassats no eren fills d’una sola generació. Mentrestant, el fill de Roma, vestit de pagès, dreçat dalt del seu carro com sobre una antiga quadriga, passa amb un braç en l’aire, i domina les centúries de l’esdevenidor, amb la nobre força del passat.”
Aquesta, però, no és l’única referència que Anita Brenner va escriure sobre Tarragona. El 12 de gener de 1934, uns mesos després de la seva visita, Brenner publica l’article “A visit to Barcelona: Jews in the City of the Catalans” (“Una visita a Barcelona: Els jueus a la ciutat dels catalans”) a la publicació sionista The Zionist Record en què també descriu, amb nombroses inexactituds, d’altra banda, la petjada jueva a la ciutat de Tarragona:
“Hi ha força sang jueva, a Catalunya. S’hi veuen tres tipus de cares: romanes, cèltiques i jueves. Catalunya ha estat sempre la regió més activa i uniformement rica d’Espanya. Era la zona imperial sota el poder dels romans, ja que d’un dels seus ports, Tarragona, era la capital romana d’Espanya. El palau ocupat per August encara està dempeus. Es fa servir de presó. Es diu que Ponç Pilat hi va viure després d’abandonar Palestina. El que era un circ magnífic fa de mur de base per a un carrer que va d’un cantó a l’altre de Tarragona, i les masmorres i les gàbies dels animals fan de fonaments. Làpides jueves apareixen no gaire lluny del cementiri romà cristià al sector plebeu de fora muralla. A unes milles de distància hi ha un poble, Bràfim, que abans es deia Ibrahim, i que es diu que havia estat una població jueva. Però la Inquisició es queixava de què la mateixa Tarragona era “la capital dels jueus”.
BRENNER TAMBÉ ES VA INTERESSAR PEL PASSAT JUEU DE TARRAGONA
Amb aquest text, doncs, Anita Brenner mostra no només interès pel patrimoni romà de Tarragona, sinó també el passat jueu de la ciutat. Quasi vuitanta anys més tard, és probable que se sentís decepcionada de l’estat deplorable d’elements del patrimoni jueu tarragoní, com el que resta de Ca la Garsa, i del nul pes de la comunitat històrica jueva a la Tarragona romana i medieval en el relat de la ciutat. En això tampoc hem evolucionat gaire, des de llavors.
