La Cooperativa Obrera Tarraconense va celebrar el centenari el 2004, i aquest any qui està d’aniversari és l’edifici. La inauguració va tenir lloc l’1 de maig de 1919. La COT va néixer com una cooperativa de consum, després es va virar cap als treballadors i actualment s’hi desenvolupen tasques culturals, majoritàriament. “Als anys vuitanta les activitats estaven disperses per tota la ciutat i es va apostar per unificar totes les instal·lacions en un mateix edifici”, explica el president actual de l’entitat, Dionisio de la Varga.
Cronològicament, a inicis del 1913, el president de la Cooperativa Sans Canals va llançar la idea d’aconseguir un local propi. Es va instaurar una quota mensual als socis de 25 cèntims per aconseguir aquesta fita. A l’estiu, al mes d’agost, ja comptaven amb un fons de 500 pessetes i d’aquesta manera es van agilitzar les converses per tirar endavant el projecte.
El 1914 es va comprar el terreny entre els carrers Reding i Fortuny i l’arquitecte Josep Maria Pujol de Barberà va presentar els plànols. Pujol de Barberà, el mateix que va aixecar el Mercat Central de Tarragona i l’escorxador, actual seu del rectorat de la URV. L’any següent van començar les obres amb la contractació d’alguns socis com a treballadors a un jornal de tres pessetes diàries. Més tard, la junta va haver de demanar algun crèdit per sufragar les despeses.
La COT va néixer com una cooperativa de consum, però als últims anys s’ha decantat cap a la vessant més cultural
D’aquesta manera, l’habitacle del carrer Fortuny va acollir, a la planta baixa, el magatzem, el forn del pa, els cubs del vi i la botiga, on actualment hi ha La Cantonada. Al pis superior es trobava la cafeteria i una sala d’actes a forma de teatret. També comptava amb un pati al carrer Reding que es va haver de vendre als anys 40-50 a causa dels problemes econòmics de l’associació. “S’hi va fer la casa una família molt religiosa de la ciutat, ben relacionada amb la banca per la qual cosa va obtenir els terrenys molt bé de preu”, precisa el vicepresident de la COT, Emili Guillemat.
Amb els anys la Cooperativa s’ha anat renovant. “Sempre hi ha hagut activitat cultural a la cooperativa”, indicia de la Varga. És com a conseqüència del franquisme que es va potenciar aquesta vessant. “Els pitjors anys van ser durant la dictadura, ho van voler absorbir tot”, recorda el vicepresident. Després, als anys 80, es va reformar l’edifici pensant-lo com un equipament cultural.
Són moltes les entitats que s’han allotjat en algun moment o altre a l’edifici del carrer Fortuny
Abans de l’esclat de la Guerra Civil, a la ciutat hi havia l’Orfeó Tarragoní que va desaparèixer i anys més tard es va refundar amb el Casal Tarragoní, instal·lant-se a la COT. Anecdòticament, el primer president va ser Joan Virgili, l’impulsor de l’Home dels Nassos ara fa 50 anys. Aquesta entitat és una de les que va tenir més rellevància durant el franquisme. Posteriorment, hi ha passat el Cor l’Àncora, l’Esbart Santa Tecla, l’associació de radioaficionats, Òmnium, o diverses colles sardanistes, entre d’altres. Ara hi ha l’ACNUR, l’Agrupació Fotogràfica Tarragona, el Cor Ciutat de Tarragona, Combinats o Joventuts Musicals, per anomenar-ne algunes. “La COT ha estat la casa de les entitats espargides”, subratlla el vicepresident.
De la Varga va arribar a la Cooperativa als anys 70 a través d’un grup de teatre. Llavors Guillemat ja hi estava vinculat. El 2010 van accedir a la junta de l’entitat. En aquell moment, la COT travessava una “crisi econòmica molt important”, valora de la Varga. “Durant aquests anys hem hagut de reflotar-la i potenciar-la”, segueix. Per exemple, quan van arribar La Cantonada estava destrossada, van haver de posar-la a punt i llogar-la de nou. Precisament la COT es manté gràcies a aquest pagament i al lloguer dels locals a les entitats. En menor mesura, a les quotes dels socis.
Ara mateix són uns 200 socis, però no tots paguen perquè els jubilats n’estan exempts. “Si mires les edats dels socis de la Cooperativa…”, diu Guillemat sense acabar la frase i agafant aire. No se n’amaguen, necessiten atreure socis joves i és per això que ja pensen amb la seva jubilació al capdavant de l’associació. “Amb l’edat, per qüestions sociològiques, alguns projectes no te’ls fas teus. Necessitem gent amb empenta, amb nervi”, puntualitza l’Emilli. “Amb algunes pensades de Jordi Viñolas, el Feriante -que ens acompanya durant l’entrevista-, em poso les mans al cap”, confessa mentre riem tots.
L’1 de maig se celebrarà el centenari de l’edifici amb una festa de carrer
Abans de la jubilació tenen dos objectius: la celebració dels 100 anys de l’immoble i la instal·lació d’un ascensor. “És la gran mancança que ha tingut sempre l’edifici”, apunta el president. Ara estan buscant el finançament, els pròxims mesos adjudicaran l’obra i esperen tenir-lo abans d’acabar l’any.
Durant el mandat de la junta actual s’ha creat l’escola d’arts escèniques de la mateixa Cooperativa, han aconseguit que El Magatzem tingui una programació estable i l’Emili i el Dionisio només demanen a la futura junta que mantinguin això i les entitats que s’allotgen a la COT.
El pròxim 1 de maig celebraran el centenari de l’edifici amb un esdeveniment que estan acabant de dissenyar. Volen il·luminar permanentment la façana i fer-hi alguna intervenció mural. Mirar cap al futur, sense oblidar el passat. La COT s’està repensant i aquell dia serà el tret d’inici. “Nosaltres tenim un patrimoni, l’hem de conservar, millorar-lo i oferir-lo a la ciutat”, resumeix el president.
[…] llegir aquí l’article d’Arnau Martínez “La Cooperativa es vol repensar en el centenari de […]