Si us arribeu fins al final del carrer Reial, a la cruïlla amb el Passeig de la Independència, us trobareu amb el punt d’inici de la xarxa de camins de l’anella verda.
Des d’allà, tocant la llera del Francolí, podreu començar un recorregut a peu o en bicicleta que us portarà fins al Pont del Diable en poc més d’una hora.
Això, en bona part, és possible gràcies a l’esforç, la insistència i la reivindicació dels veïns del Serrallo i Torres Jordi, que durant molts anys no van parar de reclamar unes obres que havien d’impedir per sempre que es repetís el desbordament del riu.
Ens remuntem al 10 d’octubre de 1994. Uns aiguats de moltíssima intensitat van provocar el desbordament del Francolí en el seu tram final. Els edificis de Torres Jordi, el col·legi del Serrallo i tot el barri mariner van quedar anegats. En aquell moment estaven físicament separats del centre de la ciutat, que s’acabava al carrer Pere Martell a l’alçada del carrer Eivissa.
La tossuderia de la presidenta dels veïns del Serrallo, Carme Pedrol, dels seus homònims de Residencial Palau, Paco Villares i Gervasio Mogío, i dels molts altres veïns de la part baixa de la ciutat van aconseguir al cap de molts anys de lluita que el Ministeri d’Obres Públiques i la Generalitat fessin la remodelació del tram final del riu, tal com el coneixem avui.
Van ser anys de manifestacions, reunions amb l’ajuntament i la Generalitat, visites a Madrid als responsables del ministeri….Un bon exemple de reivindicació ciutadana a reconèixer en aquests temps d’individualisme i falta d’objectius de les associacions de veïns.
Excelente persona y una gran presidenta, Carmen Pedrol, luchadora y constante, representativa del modelo de sociedad civil que necesitamos. Ricard te felicito por la linea editorial que has iniciado, me parece muy acertada y significativa para Tarragona. Saludos, Diego