Carregant ...

Tots els amics d’Escòcia, de Quim Pons

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Catalunya – Escòcia. Les relacions i el coneixement entre els dos països s’han incrementat aquests dies gràcies a la cultura, la música i el futbol. L’Institut Ramon Llull ha encetat a Glasgow un nou programa de projecció exterior de la cultura catalana aprofitant la força mediàtica del F.C. Barcelona. Avui fa una setmana, el Barça jugava a Celtic Park i Els Amics de les Arts actuaven a la Universitat de la ciutat escocesa. Quim Pons ens fa un retrat de la jornada.

Un home amb guitarra s’alça al pub Phoenix de Glasgow i arrenca amb la tornada del Go On Home British Soldiers que és seguit de forma espontània i amb energia per a tots els que omplen el local amb pinta en mà. Els profans ens sumem immediatament a la cantada sense dubtar ni un moment i sense vergonya del nostre anglès d’anar per casa i entonem l’enganxós càntic anti britànic.

Poca estona abans havíem cantat en català a un anònim home d’Escòcia que els Amics de les Arts van conèixer al Royal Oak d’Edimburg. “De tots els homes d’escòcia amb aquell vam anar a topar i de sobte vam entendre que volia dir cantar”. Un dels grups catalans referència havia fet un concert a l’estil escocès a la Queen Margaret Union de la Universitat de Glasgow.

Miracles va obrir el repertori que va passar per els consagrats, Jean Luc, L’Home que treballa fent de gos o 4-3-3 sense oblidar les peces de l’Espècies per Catalogar que va fer de fil conductor del concert, per acabar amb Tots els homes d’Escòcia.

Després xerrada amb un bon grup d’estudiants de català que pregunten des del perquè del Dejà Vu i el Jean Luc fins a una proposta per fer castells en directe (especialment dedicada pel reusenc-tarragoní Ferran Piqué), passant per inevitables preguntes sobre el referèndum escocès i català o si mai canviaran d’idioma per cantar, on responent amb un contundent no.

Un i altre cop el grup repeteix que per ells és un exemple de normalitat el fet de poder cantar en català per a diferents llocs d’EuropaNormalitat que ensenyen les estudiants (majoritàriament noies) que amb un català més que correcte segueixen atentament les respostes d’aquells quatre artistes que diuen que poden viure de la música en un país petit

Capítol a banda per les instal·lacions de la universitat escocesa que ens va deixar als catalans assistents a l’acte amb la sensació, com ens passa sovint als de comarques, de no ser d’eixe món. Us puc assegurar que no hi ha en tot Tarragona un auditori com aquell preparat per escoltar música en directe. I és que la Queen Margaret Union és un edifici sencer destinat als estudiants per a reunir-se, amb botiga de souvenirs, cafeteria i barra de bar inclosos a la zona musical.

Sona el Just Can’t Get Enough en algun lloc de Glasgow, i em passo la nit xiulant aquella cançó que em pregunta indirectament si en tenim prou al mateix temps que l’home amb la guitarra segueix amb l’over and over ficant so al Phoenix camí de Celtic Parc.

 


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *