Un somriure permanent. Quan entres per la porta del centre de La Muntanyeta, deseguida notes que et saluden amb un somriure. Una cara amable, un rostre il·luminat que t’acompanyarà en qualsevol moment de la teva estada al centre. Un somriure dels fisioterapeutes, les logopedes, els psicopedagogs, les responsables del menjador i la bugaderia, els monitors…
Visitar el centre de l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral (APPC) significa visitar l’escola, el taller ocupacional i la residència. Un centenar de professionals molt ben preparats s’encarreguen d’atendre poc més de 100 persones amb un alt grau de discapacitat i necessitats molt diverses.
Des del vestíbul de l’entrada, a l’esquerra s’obre un llarg passadís amb les aules de l’escola, amb capacitat per a entre sis i vuit alumnes cadascuna. En total, una cinquantena de nois i noies que comparteixen espais de colors vius, amb matalassos, coixins, parets i sostres guarnits, cadires adaptades i ordinadors.
Amb un somriure ens acompanyen Jaume Marí, president de l’APPC, i la periodista Alba Porta, que s’encarrega de temes de comunicació. A la dreta, trobem una sala de fisioteràpia, i una mica més endavant a l’esquerra, hi ha la sala de logopèdia, i els lavabos adaptats. A l’escola utilitzen com a teràpies la música, l’aigua, els gossos i els cavalls.
Al final del passadís arribem a la gran sala del taller ocupacional. Allà ens trobem, amb un altre somriure, Manel Maigí, un dels professionals del centre, vell conegut de Tarragona Ràdio i impulsor del grup Al Trot Teatre, amb el qual els nois i noies han fet diverses representacions al Metropol.
Al taller treballen cada cas de manera individual (34 usuaris), per aconseguir la màxima autonomia i integració, en funció de les possibilitats de cadascú. La directora del taller, Àngels Estopiñà, la trobem amb un somriure al jardí, al costat d’un mòdul prefabricat on dinen cada dia els professionals.
Més enllà, hi ha un hivernacle i un hort ecològic que cuiden alguns dels monitors i residents, i ara volen adequar un altre espai que fa d’aparcament com un jardí en dos nivells per al centre ocupacional.
Tornant al vestíbul, a la dreta hi ha la residència, l’últim equipament dels tres, en funcionament des del 2001 i amb una capacitat per a 23 usuaris, on hi ha la cuina, el menjador, la bugaderia…
Els que treballen a La Muntanyeta no paren d’anar amunt i avall, sempre amb un somriure, sempre amb una salutació, sempre amb una paraula amable. Se’ls nota implicats en l’atenció als “seus nens”.
A l’exterior, el centre disposa de més terreny i encara podria créixer en una àrea contemplada com a equipaments al pla parcial 5. Però els seus responsables i professionals somien amb un projecte molt més ambiciós que us hem explicat al FET A TARRAGONA i que requereix una altra ubicació.
Trobar el nou espai adequat: si Jaume Marí se’n surt amb el que porta entre mans, serà una gran notícia per a la ciutat.
Gran centre i professionals excepcionals. Quants records de l’edició 100 del Tothom que vam fer des del centre.