Un grup de grallers toca l’Amparito Roca; una parella obre el ball i deseguida la segueixen d’altres; al voltant, centenars de persones observen l’escena compungits i commoguts, amb rostres d’emoció i llàgrimes als ulls; al mig del cercle, una bandera de Tarragona cobreix un taüt.
Sis de desembre de 2011, plaça de l’església de Sant Fructuós, quarts de cinc de la tarda: la ciutat acomiada un dels homes que més han contribuït a l’actual fortalesa de la cultura popular i tradicional tarragonina; una de les persones clau en la recuperació dels elements del Seguici Popular; l’impulsor del Retaule de Santa Tecla (del qual s’ha fet enguany la 21ª representació) i les Contalles de Sant Magí; el creador de nombrosos treballs coreogràfics per als balls i entremesos de la festa major…
Dos mesos i mig abans, l’entrevisto a Tarragona Ràdio per última vegada. S’atansa al tram final de la Rambla Nova acompanyat de la seva dona, la Rosa, i dels seus fills, el Jaumet i el Sergi. Parlem del Retaule i debatem (millor representar-lo dins de la Catedral o al pla de la Seu?), analitza l’estat de salut de la festa i ironitza sobre la gestió dels polítics. A pocs metres, ens observen familiars, amics, companys i la regidora Sandra Coloma.
Enguany, el Retaule de Santa Tecla ha tornat a l’interior de la Catedral. El 20 de setembre, el temple presenta una cara neta i esplèndida per acollir l’acte que simbolitza l’inici de la seqüència ritual de la festa.
Els membres de l’esbart, amb algun canvi de titular per lesió, ja són a punt. Nervis i emocions a flor de pell. La Cobla La Principal de la Bisbal, també està afinada. El públic entra ordenadament i, al cap d’uns minuts, es fa el silenci. S’apaguen els llums i s’obre el micròfon: “Va per tu, Jaume”.
(Homenatge del FET A TARRAGONA a Jaume Guasch i Pujolà, membre fundador i director artístic de l’Esbart Santa Tecla, mort el 5 de desembre de 2011)
El pas doble Jaume Guasch, i tot el seu llegat farà que el recordem sempre amb un somriure.. Bon article!