Tenen 20 anys, estudien tercer curs a la URV, són de Tarragona, Reus i Vila-seca. D’aquí uns 18 mesos seran llicenciats en Periodisme i s’enfrontaran plenament al món laboral. Què pensen de la professió i del seu futur personal? Quines inquietuds dominen les seves reflexions?
Ara fa una setmana, aquests alumnes –quatre- van rebre un bany de realitat del moment que viu el món de la comunicació. Per iniciativa pròpia van assistir a una trobada organitzada pel Col·legi de Periodistes a Tarragona i van escoltar el testimoni d’un bon grapat de professionals (alguns, ja força veterans) que s’han hagut de “reinventar” a causa de l’impacte de la crisi que afecta el sector.
Diuen que l’experiència va ser positiva. Enric Garcia assegura que la jornada li va aportar “una dosi d’optimisme i un petit sospir d’esperança”. Jonatan Soriano explica que li “va resultar molt útil” i que ja es planteja “muntar-se” el seu propi projecte amb altres companys. Maria Lucea treu com a conclusió que els periodistes tenen “capacitat de superació i innovació per afrontar aquesta crisi”.
Aquests tres alumnes i Rubén Garcia van compartir ponències i debats al costat de joves periodistes llicenciats fa pocs anys que van fent, amb feinetes diverses i mal pagades; professionals amb 15, 20 o 30 anys d’experiència que s’han reconvertit en gestors de la seva pròpia microempresa després de ser acomiadats; i periodistes que sobreviuen en mitjans de comunicació tradicionals amb redaccions cada cop més afeblides.
Es pot viure de l’ofici?
“Si estan fotent fora gent que tenia una gran experiència i una firma de prestigi, que en serà de nosaltres?”, es pregunta l’Enric. “Cada dia que passa veig més clar que hauré de cosir jo mateix el meu propi cistell”, respon el Jonatan referint-se a crear un projecte propi de microperiodisme.
Els alumnes debaten sobre les opcions de futur del paper i les moltes vies del món digital. Els preocupa el que cobren els periodistes i si hi ha manera de viure de l’ofici. Veuen l’oportunitat de fer-se ja un forat a l’aparador de la professió gràcies als blocs o altres eines tecnològiques.
Com tots, dubten. Com tots, es mouen entre el desencís del present i l’esperança del futur. L’Enric, el Jonatan, la Maria i el Ruben marxen de la trobada amb idees, moltes idees, per “reconvertir el periodisme” i “no rendir-se”. La manera futura de comunicar està, en part, a la seves mans!
Tot està força complicat, així que cal ser ingeniós i tenir ganes de treballar fort, sent conscient que a vegades aquest esforç no tindrà resultats immediats. Però la paciencia i les ganes de lluitar són una gran virtud.
Lluïsa Bertran
Si no tenim ganes ara, quan en tindrem? Ara només toca aprendre’n i treballar de valent… i el què vingui, sigui bo o dolent, ja vindrà… les ganes i la il·lusió hi són! 🙂