El foc del Metropol encén el Tarragona. Gairebé divuit anys després de la reobertura del teatre de Josep Maria Jujol, la ciutat reobre un altre teatre. I ho feia ahir al vespre amb un d’aquells actes socials poc habituals aquí, amb tota la “societat civil” tarragonina representada.
Una inauguració amb regust olímpic, potser ja pensant en la cita dels Jocs Mediterranis del 2017. Un espectacle dissenyat pel jove Sergi Guasch Llorach (de 27 anys, i no de 17!) que arrencava al Metropol i pujava per la Rambla transportant el foc sagrat de les arts. Una trentena llarga de torxes portades pels agents culturals de la ciutat i liderades pel periodista i futbolista, Àlex González, duien el foc des del fogarill de Jujol (la Nau dels Somnis) fins al peveter situat davant el Tarragona.
Torxes, foc i un peveter encès al mig d’una Rambla fosca, plena de gent i expectant. L’alcalde Ballesteros agafa el relleu amb una altra torxa i s’apropa al punt que obre la metxa, encèn la traca i acaba il·luminant la façana del recuperat teatre, enmig d’un castell de focs artificials (no us recorda la inauguració d’una cita esportiva internacional?).
Hi era tothom
El Tarragona obre les portes amb un vestíbul majestuós. L’arquitecte de l’obra, Xavier Climent, es mostra somrient mentre veu entrar l’artista Josep Maria Rosselló, autor de l’obra “Tríptic” que decora amb colors molt vius la paret del fons. Pel vestíbul van guadint de l’estrena els que fan la cultura de la ciutat: Olga Xirinacs, Joan Negrié, Teresa Valls, Montse Icart, Pep Escoda, Miguel Alberto Cruz…. i la gent de l’àrea municipal de cultura com Jordi Giramé, Xavi González, Rosa Comas i Joan Cavallé.
No hi falta ningú de la política i les institucions: rector de la URV, president del Port, president de la Diputació, pràcticament tots els regidors (menys Alejandro Fernández, potser a Madrid), però això sí, es nota una presència de poc pes del govern de Catalunya (ni conseller ni delegat del govern).
El protocol recorda la figura de Julià Duch Masdeu, l’empresari que va fundar el Teatre Tarragona el 1923, amb una placa al vestíbul que descobreix la seva filla, Mercè.
Els periodistes, poc acostumats a inauguracions d’aquesta alçada, anoten qualsevol detall de crònica social. Carina Filella, la més veterana dels periodistes culturals a El Punt Avui, ja ni recorda quan va fer la primera crònica del projecte del nou Tarragona. Mentre un altre periodista, ja fora de l’ofici, Josep Maria Marsal, ex Diari de Tarragona, s’ho mira com a espectador.
Les muses de les arts condueixen el públic cap a la platea i després guien amb foc el teatre, la dansa i la música fins a l’escenari. L’acte serveix per donar el relleu de capital cultural catalana a Ripoll (amb el seu alcalde al capdavant), però sobretot és una mostra de les arts que es fan a Tarragona.
Àngel Òdena, el més aplaudit
L’art de la dansa, amb el jove Orión Picó i la companyia Plan B d’Arantxa Sagardoy(excel·lents). El teatre, amb Oriol Grau (que va presentar la gala d’inauguració del Metropol el 1995), Fermí Fernàndez, Joan Pascual, Muntsa Alcañiz, Mercè Anglés i Mercè Rovira (molt bé tot, menys un micròfon). I la música, amb el baríton Àngel Òdena i l’orquestra Camerata XXI, que es van endur els aplaudiments més llargs de la nit.
Òdena, tot un luxe per una ciutat com la nostra, va improvisar unes paraules al públic, per recordar que el seu avi havia treballat al “primer” Teatre Tarragona i que se sentia especialment orgullós per participar en la seva reobertura.
La Banda Unió Musical de Tarragona posava un punt i final divertit i diferent a un acte que passarà a la història. No és gens habitual inaugurar un equipament teatral en aquestes èpoques de crisis i retallades. La societat civil tarragonina i els agents culturals no es van perdre ahir l’estrena, però ara toca entre tots omplir-lo de continguts de qualitat i projectar la nostra riquesa artística i cultural a tot el pais.
Que el foc de les arts (i el foc olímpic) ens il·lumini!
Enhorabona Tarragona, un nova fita aconseguida!!. Vaig trobar a faltar gent de les entitats dels barris perifèrics de Tarragona a l’acte inaugural. El teatre del centre cívic de Sant Salvador amb el focus fusos i sense cap programació de teatre, ja veig que les entitats ens haurem de buscar la vida, com sempre.
El Teatre Tarragona, com l’au fènix, va resorgir de nit enmig del foc de gala i l’admiració dels ciutadans que formaven un seguici de caliu en la nit freda.
Ara cal que la llum, la veu i la música facin seu el teatre, l’omplin d’històries velles i noves que commoguin o diverteixin els espectadors. Així el teatre serà viu, i per molts anys.
Felicitem-nos com a ciutat, com a gent que fem la ciutat, i perquè la ciutat té aquest teatre que des d’ahir ens acull com espai cultural que és.