El periodista Martí Anglada ha regalat, en una xerrada a Tarragona, una lliçó magistral d’història i política internacional. Amb la sala d’actes de l’Espai Jove Kesse ple de gom a gom, amb més de 200 persones, Anglada ha parlat de les relacions de Catalunya amb la resta d’Europa i del món. ‘A Catalunya, per ser independent, li falten amics. Hi ha pobles molt conscients de fer política exterior, però nosaltres no’ ha explicat el veterà periodista. Ho ha dit en el marc d’un acte organitzat per l’ANC tarragonina.
Davant el procés polític que s’ha obert a Catalunya, són molts els que es pregunten com quedarà aquest nou estat en el marc de la Unió Europea. Martí Anglada creu que a banda de fer un procés democràtic, 100% pacífic i amb majories potents, cal tenir amics i aliances per tenir un paper rellevant i transcendental a la política europea. Catalunya té una bona imatge però encara li falten amics, uns amics que s’han de sortir a buscar.
Anglada ha recordat la conferència del president Mas a Brussel·les uns dies abans de començar la campanya electoral. En aquella conferència, un periodista va preguntar a Mas quins eren els països aliats de Catalunya, i el President, amb habilitat, va respondre que tots aquells que estimen la democràcia. És evident que no en sabia la resposta. Tots coneixem les aliances europees, amb dos bàndols diferenciats: l’alemany i el francès. Però Catalunya, en quin bàndol està? Quins són els seus amics?.
Al llarg de la història, Catalunya ha tingut molt bona imatge a l’exterior, amb grans ambaixadors com Gaudí, Dalí, Miró, Pau Casals o, més recentment, el Futbol Club Barcelona, Quim Monzó, Jaume Cabré o Albert Sánchez Piñol. ‘Els artistes han fet la millor política exterior’ ha sentenciat Anglada. Però amb això no n’hi ha prou.
Gràcies a la seva llarga i dilata trajectòria com a periodista internacional, Anglada ha demostrat tenir un gran coneixement de la història d’Europa i de les relacions internacionals. Ha criticat el discurs de la por o de ‘l’home del sac’, com ell l’ha definit, que intenta fer Espanya, un discurs que vol posar en dubte que Catalunya es converteixi en un nou estat d’Europa.’El ministre d’exteriors espanyol, Garcia-Margallo, ha estat el més gran home del sac’ ha dit Martí Anglada. ‘Vosaltres coneixeu algú que es talli el dit petit? Nosaltres som un dit de la mà d’Europa, formem part del seu ADN’, ha etzibat.
I quins són els amics de Catalunya? Les relacions amb Alemanya són més bones que amb França, i Anglada n’ha posat diversos exemples. ‘Els fils que uneixen Alemanya i Catalunya, tot i ser estrets són molts potents’, ha dit el periodista. Són dos països amb una relació complicada amb el Vaticà, els alemanys tenen un dret civil molt semblant al català i la seva tradició d’empreses familiars és molt semblant a la nostra. A més, després de l’11-S, una delegació de parlamentaris alemanys va venir a Catalunya per interessar-se pel procés sobiranista.
‘La pedra a la sabata serà França’, ha dit Anglada, que ha reiterat que ‘Catalunya ha de resoldre el problema amb el país veí i convertir-lo en amic. El país gran és França i és el que hauríem de mimar’. Tot i que és més difícil. Sense anar més lluny, els francesos no entenen el concepte de territorialitzar, com tampoc entenen els problemes de finançament catalans. ‘Els francesos no territorializen ni les cues de cotxes’, ha dit amb humor Anglada.
Tot i que s’han fet passos en política exterior al llarg de la història, cal un pas ferm i decisiu. Si volem ser independents, a l’agenda política hauran de tenir un paper important les relacions internacionals. ‘Catalunya té molt bona imatge però ha dormit una llarga migdiada en política exterior. A la manifestació de l’11-S hi van faltar banderes europees’ ha sentenciat Anglada, després de dues hores de lliçó magistral. Ha estat un plaer.