Carregant ...

Bombes per no oblidar, 75 anys després

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

La tinent d'alcalde de Cultura, Carme Crespo, i els directors de l'Arxiu, el Museu d'Història i l'Hemeroteca Municipal van participar a l'acte d'inauguració de la mostra (foto: Jordi Suriñach)

La tinent d’alcalde de Cultura, Carme Crespo, i els directors de l’Arxiu, el Museu d’Història i l’Hemeroteca Municipal van participar a l’acte d’inauguració de la mostra (foto: Jordi Suriñach)

Arturo Tomàs aviat farà 95 anys, i en tenia 17 quan van caure les primeres bombes a Tarragona. Ell vivia aleshores al Cós del Bou i recorda els atacs dels avions feixistes. Venien des de Mallorca i descarregaven de manera indiscriminada contra la població civil.

També, però, buscaven punts estratègics, com les instal·lacions de la CAMPSA. Arturo Tomàs, abans d’anar al front del Segre a lluitar amb les tropes republicanes, va tenir temps de viure el metrallament dels dipòsits plens de benzina i el llençament posterior d’una bomba que va provocar una gran explosió.

A Tarragona es calcula que van caure unes 3.800 bombes i van provocar 230 víctimes mortals durant la guerra civil espanyola. La ciutat va patir uns 140 atacs d’avions, la gran majoria italians, però també de la Legió Cóndor alemanya i dels propis rebels franquistes.

Arturo Tomàs recorda alguns d’aquells episodis amb bona memòria i un estat físic envejable. És un dels testimonis tarragonins que encara són vius i que ahir no es va perdre l’acte inaugural de l’exposició itinerant “Catalunya bombardejada” a l’Antic Ajuntament.

Memorial Democràtic a la baixa

La mostra l’organitzen conjuntament el Memorial Democràtic i l’Ajuntament de Tarragona, ara que fa 75 anys dels bombardejos. S’hi poden veure imatges dels atacs a la ciutat i a altres municipis, i també material propi del Museu d’Història (una bomba real penjada del sostre) i de l’Hemeroteca Municipal amb els escrits originals del periodista de l’època, Lluís de Salvador.

Intervenció a la fossa comuna del cementiri de Tarragona realitzada fa tres anys

Intervenció a la fossa comuna del cementiri de Tarragona realitzada fa tres anys

L’acte senzill d’ahir revela que les retallades pressupostàries i la falta de voluntat política han arribat al Memorial Democràtic. Amb l’anterior govern d’esquerres a la Generalitat i en el primer mandat municipal de Ballesteros (PSC-ERC) es van restaurar els refugis de l’Ajuntament i Casa Canals; es va dignificar la fossa del cementiri on s’hi va instal·lar el monument “Dignitat”; i es van museïtzar la presó de Pilats i la muntanya de l’Oliva.

D’això, només en fa dos anys. Era regidora de Patrimoni, Rosa Rossell, i directora territorial d’Interior, Hortènsia Grau, que ahir també estaven a l’acte. Ara no hi ha diners per gairebé res. Ni per obrir alguns dies els refugis restaurats i ni tan sols per poder veure l’exposició a les tardes o els caps de setmana (horari: de dilluns a divendres, només matins, fins al 27 de gener).

El director del Museu d’Història, Lluís Balart, va aprofitar l’acte per anunciar que a partir d’ara l’Antiga Ajuntament (Carrer Major) acollirà exposicions de carácter historiogràfic,  ensenyant els fons propis del museu, l’Arxiu i l’Hemeroteca. Una bona idea que hauria d’anar acompanyada d’uns horaris més adients i flexibles. La cultura és incompatible amb l’estil de vida i de feina “de vuit a tres”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *