Diversos carnavals conviuen al Carnaval de Tarragona. El més multitudinari, sens dubte, és el de la “ploma”, la coreografia, els grans vestits de fantasia… És el que desfila a la Rua de l’Artesania de dissabte i la Rua de Lluïment de diumenge, i el que competeix per la Disfressa d’Or al concurs de dijous. És el que protagonitzen les comparses, les carrosses, els sèquits del Rei i la Reina… Una festa multicolor, de disfresses espectaculars i música disco a tot drap.
Aquest és l’estil de carnaval que s’ha acabat imposant els darrers vint anys a Tarragona per la voluntat de grups i comparses, associacions de veïns, escoles de ball i altres col·lectius que fan de les rues un espectacle d’estil “brasileny” i amb poc esperit de sàtira i crítica, veritable origen de la festa quan es va recuperar a principis dels 80.
Al costat d’aquest carnaval de ball i espectacle, n’hi ha d’altres que conviuen amb característiques ben diferents: el que representa la tradició del Dimarts de dol, amb l’enterrament del Rei Carnestoltes i la crema del Ninot, la Ninota i la Bóta a la plaça de la Font; el que representa la cursa d’andròmines; el de les escoles i llars d’infants; el de les colles castelleres i altres entitats…
En definitiva: diverses maneres de viure el Carnaval, totes positives, però que deixen a Tarragona sense un model clar de festa com el que tenen Vilanova, Sitges o Solsona, per posar-ne només tres exemples de ben destacats al nostre pais.
Aquestes són algunes imatges de la Rua de l’Artesania d’aquest dissabte: les fotografies són de Tarragona 2012.
I si el model és la diversitat, la heterogeneïtat? Una ciutat capaç de totes aquestes manifestacions (i del treball i la il·lusió que hi ha al darrera) és una ciutat energia, amb una potència que no tinc clar si és percebuda pels nostres representants polítics. D’altra banda, la ploma i sàtira, en el fons, estan més aprop del que sembla: http://blogs.descobrir.cat/vistes/2013/01/25/somriures-i-plomes-contra-la-crisi/