Cada migdia al Complex Educatiu de Tarragona dinen centenars de professors, alumnes i personal d’administració i serveis. Cada tarda, sobren quilos de menjar a les cuines de l’antiga Universitat Laboral. Però, en aquest cas, no es llencen a les escombraries. Una persona va en una furgoneta a buscar el menjar i a la nit el reparteix en racions al bar Zanzíbar, del carrer Taquígraf Martí, entre les persones sense sostre que hi van amb un tiquet de Càritas.
Aquesta mostra de solidaritat, lluny dels focus mediàtics i publicitaris, es duu a terme gràcies a un conveni entre el Complex Educatiu i la Fundació Bonanit. També la col·laboració ha arribat des de Port Aventura. Als seus restaurants van sobrar molts quilos de menjar fa unes setmanes quan es va acabar la temporada i s’han pogut aprofitar gràcies a un altre acord entre la fundació del parc temàtic i la fundació que atén les persones sense un lloc on dormir i menjar a Tarragona.
En una època de crisi tan aguda com aquesta, molts ciutadans mostren la seva vessant més solidària. Empleats del BBVA han fet aportacions voluntàries i han decidit que una de les entitats afavorides sigui la Fundació Bonanit amb 10.000 euros. Alguns treballadors de Port Aventura també han col·laborat amb una altra campanya amb la pròpia empresa i han recollit una quantitat similar per a la mateixa entitat.
El col·legi L’Aura organitzarà un acte de suport a la fundació el divendres 26 d’abril al Palau de Congressos. Hi haurà música, un concurs literari i la participació d’alumnes de totes les edats.
La setena campanya en marxa
Són molts senyals de solidaritat cap a la Fundació Bonanit que, després de set anys d’experiència, es prepara per obrir una nova etapa i fer un salt qualitatiu en la seva tasca de suport a les persones sense sostre. Aquest punt d’inflexió vindrà determinat en el moment que la fundació es faci càrrec de la gestió directa de les dues plantes superiors de la Casa de Sant Auguri.
L’antic centre d’acollida del transeünt només te ara en funcionament el servei “Cafè i Caliu”, que coordina Càritas amb un grup de voluntaris. Cada matí ofereixen, de mitjana, un centenar d’esmorzars. El pas següent serà la signatura d’un conveni entre l’Arquebisbat i la fundació, per tal de donar utilitat a la segona i tercera planta de l’immoble de la Part Alta.
S’hi hauran de fer petites reformes i s’hauran de demanar els permisos municipals. L’objectiu és poder disposar aviat de quinze noves places per allotjar un col·lectiu cada cop més nombrós de persones pobres i sense casa. Aquestes places se sumaran a les 25 que ja ofereixen a les pensions Carmen i Alhambra de la ciutat.
La crisi deixa cada dia més persones a la cuneta. Persones cada cop de mitjana més joves i nascudes aquí. Persones que busquen l’ajut de les entitats socials, el paper de les quals es reforça a mesura que avança la recessió econòmica. Fundació Bonanit, que treballa coordinadament amb Càritas i l’Ajuntament, n’és un bon exemple a Tarragona, i ara ha decidit fer un pas endavant, gràcies també a la solidaritat de col·lectius i particulars. Una vegada més, la societat civil avança les institucions.
En una societat tan injusta com aquesta sempre tinc el dubte si la tasca solidaria serveix només d’apagafocs de la indignació dels més desfavorits. Mentrestant les institucions segeuixen fent despeses extraordinaries en Seminaris, aeroports i parkings que després no serveixen per res.
Àngel, estic totalment d’acord amb tu. Però hi ha molts cops que penso que aquesta ajuda hauria de ser pels d’aqui, ja que hi ha molta gent d’afora i els autòctons no hi caben. Res més lluny de ser insolidària, però en son tants, que fa pensar com diu la dita “De fora vingueren que de casa ens tragueren” a pesar de que com ja sabem, tothom és mereix que l’ajudin.