Carregant ...

Anar al Teatre Tarragona o com perdre tot un matí

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Imatge del portal tarracoticket.cat que ha donat problemes durant tot el dia.

Imatge del portal tarracoticket.cat que ha donat problemes durant tot el dia.

5 hores. Aquestes són les hores que he estat fent cua per aconseguir entrades per la nova temporada dels Teatres de Tarragona. Cinc hores d’espera perquè el web tarracoticket ha tornat a fallar.

La plataforma de venda d’entrades de l’Ajuntament de Tarragona té un problema molt greu. Pel concurs de castells ja va donar problemes, i avui els ha tornat a donar. És inacceptable que, en ple segle XXI, hi hagi problemes d’aquest tipus. I tenint en compte que no és la primera vegada que passa, encara és més greu. L’Ajuntament haurà de fer un plantejament seriós amb aquesta plataforma web i detectar quin és el problema.

Tarracoticket, el gran fracàs

És difícil de creure que el web s’hagi col·lapsat per l’alta demanda que ha registrat. En un comunicat, el consistori ha explicat que el sistema anava lent però que si que venia entrades. Cinc amics meus ho han estat provant durant tot el dia mentre jo feia cua i no ho han aconseguit. Ha estat missió impossible. Una i altra vegada i el resultat el mateix: error. El problema és que el web no té prou capacitat per absorbir la demanda. Si no és la primera vegada que passa, perquè no s’ha augmentat la capacitat?

Si Tarragona vol estar a l’alçada, amb una oferta teatral potent i de nivell, també ha de millorar el sistema de venda d’entrades. És vergonyós que la gent hagi de fer cinc hores de cua per aconseguir unes entrades, vergonyós i ridícul. I després diuen que la gent no va al Teatre? Home, havent de fer aquest esforç no m’estranya. Jo, ja us asseguro, que no ho tornaré a fer.

La plataforma tarracoticket ha demostrat avui, novament, que és un fracàs absolut. A les mateixes taquilles del Metropol, el sistema anava lent i fallava una vegada darrere l’altra, fent alentir la cua. Tot i anar ràpid, la mitjana per persona a les taquilles era d’uns 10 minuts. Sort del bon humor i la simpatia de les treballadores de les taquilles i dels voluntaris dels Amics de la Cultura, que han aguantat estoicament les crítiques de la gent sense poder-hi fer res. Fins i tot han decidit no tancar al migdia i estar-hi fins les 8 (vuit hores sense parar) atenent al públic.

De la indignació a la resignació

Hem passat cinc hores entre la indignació i la resignació. Resignats per voler anar al teatre i haver de fer aquest gran esforç, i indignats de veure com això només passa a Tarragona. Aquest ha estat el comentari generalitzat de les persones que hem compartit la cua durant tot el matí i mitja tarda.

Els de Tarragona sempre cometem l’error d’emmirallar-nos amb Barcelona, pensar que allà tot ho fan millor i que aquí no ho sabem fer. Avui, però, ha estat inevitable pensar que a a la capital és molt més fàcil anar al teatre. Aquí has de fer hores i hores de cua i desesperar-te amb una pàgina web que no funciona. Si volem ser una ciutat intel·ligent, una smart city, potser que comencem per solucionar aquest problema.

Per cert, les entrades eren per Cyrano de Bergerac, l’espectacle inaugural del proper dijous 7 de març. Esperem que les hores d’espera es corresponguin amb el nivell de l’espectacle!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

2 respostes a “Anar al Teatre Tarragona o com perdre tot un matí”

  1. Pere Camarasa ha dit:

    Totalment d’acord. Jo he estat des de les 12 del migdia intentant-lo, i es penjava el servidor. Quant a quarts de tres del migdia ho he aconseguit, la plataforma me assigna el seients sense possibilitat de escollir, dient que eren els millors.
    Hores desprès, a quarts de vuit del vespre, ho he tornat a provar i resulta que sortia la possibilitat de poder escollir el seient.
    Vergonyós, desprès de haver-me obligat a comprar una localitat que no hauria escollit i sense la possibilitat de poder-la canviar per un altre.

  2. Amadeu Contreras ha dit:

    La mala experiència del concurs de castells ja havia d’haver servit per a anticipar-se al possible col·lapse. Malgrat això, ha tornat a succeir. Si es tractés d’un cotxe, diria que aquesta ciutat va amb una marxa massa llarga sobre el terra mullat. La responsabilitat la té qui va al volant. El propietari només pot canviar de xòfer i confiar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *