Llegeixo en una fantàstica tanca lluminosa, en un bar del Palau de Gel de Canillo, a Andorra: “Una passada enrere no significa por, si no l’inici d’una altra jugada”. Signa Pep Guardiola, aleshores jugador del Barça del “Dream Team” criticat pels autèntics “tribuneros” del Camp Nou per les passades enrere de Bakero que feien sentir més d’un “Burruuuu” a l’estadi.
A mi, a més a més de tornar-me uns anys enrere, la frase de Guardiola em fa pensar en l’esport a la ciutat de Tarragona i en el darrer any del Club Vòlei Sant Pere i Sant Pau i del Club Bàsquet Tarragona. Els dos conjunts en un procés pràcticament idèntic de reinversió i reconstrucció per adaptar-se a les circumstàncies econòmiques contra les que juguen el seu partit més important a cinc sets i a quatre quarts.
El vòlei Sant Pere i Sant Pau amb l’ascens esportiu a la butxaca haurà de triar ara si pot fer el salt a Superlliga 2 o bé segueix passejant-se per categories inferiors.
El CBT viu un dels moments importants de la temporada amb la lluita per retornar esportivament a les lligues LEB. Els blaus han fet una fase regular pràcticament immaculada amb vint-i-cinc victòries de trenta partits jugats i ara es jugaran a casa una mini-lligueta al millor de quatre per saber si, com a mínim a la pista, abandonen la lliga EBA.
Imatges i sons del Serrallo
Tornaran els cops forts contra els seients, un timbal despistat que també sona i aquells crits dels habituals a la zona baixa de la grada. La canalla situada en un dels fons, un parell de càmeres que enregistren cada moviment dels jugadors i les xerrades eternes de bàsquet amb en Rafa Marrasé. La paret que dóna aspecte de pista universitària i aquella llotja on només apareixen els de sempre quan toca #thisisserrallo. Una de les pistes ja clàssiques del bàsquet al país del futbol.
I és que el Serrallo ha viscut en els darrers anys la seva etapa més gloriosa després que el CBT s’instal·lés de forma definitiva al pavelló mariner.
Els blaus han navegat en les últimes campanyes en la pseudoèlit del bàsquet de l’estat espanyol. Dotze temporades a les lligues LEB han significat que el CBT, tot i no aconseguir mai l’objectiu de ser un clar aspirant a l’ACB, s’hagi fet un nom dins de l’esport de la cistella.
Els eterns problemes econòmics que ha arrossegat l’entitat i l’excés de dependència dels ajuts públics van fer però que el club que presideix Loli Salas decidís militar la darrera temporada a la lliga EBA.
Gran temporada
Ho ha fet amb un tros d’equip i amb la barreja pràcticament perfecta de veterania i joventut que porta als tarragonins a ser favorits per quedar primers en una fase d’ascens que jugaran al Serrallo davant de Zornotza Saskibaloi Taldea, CB Moron i CB Quintanar.
Divuit anys més tard, el CBT ha celebrat un títol i buscarà recuperar aquell esperit del mitificat ascens de Porfirio (2000-2001 contra Bilbao) per tornar on mai havia d’haver marxat.
Lluny queden ara aquells play-off fins i tot per pujar a l’ACB, tan mal utilitzats per crear afició al bàsquet a la ciutat, lluny queden noms d’entrenadors mítics com els de Salva Maldonado, Pep Clarós “scoutting man” o Diego Ocampo.
El CBT treballa ara de la mà d’un tècnic de la casa, d’un dels esportistes amb més nom de la ciutat, Berni Àlvarez, que ha sabut fer aquella passa enrere per tornar a començar la jugada.
