Música de Chopin en homenatge a l’alpinista i en record a la seva mare. El pianista Kiev Portella, professor de l’Escola i el Conservatori de la Diputació de Tarragona, interpreta dues peces del compositor polonès a la sala noble de la Casa Montoliu, al carrer Cavallers.
Música de gran valor sentimental per a un tarragoní que ha conquerit el seu dotzè vuit mil. Un home que ha perdut la seva mare quan estava a punt de llençar l’atac al cim del Kanchenjunga, de 8.586 metres d’alçada. Un esportista d’altíssim nivell que ha viscut la tragèdia de molt a prop, amb la mort de cinc persones.
Òscar Cadiach torna a estar a casa. Saluda amics, familiars i periodistes. Conversa amb Josep Poblet, president de la Diputació, i Josep Andreu, president del Port, quan fa poques hores que ha arribat de la seva última expedició. A Tarragona, però, només s’hi quedarà unes tres setmanes abans de tornar a marxar a Pakistan per intentar assolir el tretzè cim dels catorze que configuren el seu projecte vital.
Camisa a quadres, samarreta de color blau intens i algun penjoll. La imatge habitual d’un Cadiach que reconeix que ha viscut l’expedició més trista de la seva vida. No la més difícil, no la més dura, no la més complicada, però sí la més trista.
Adversitats
Una bona estratègia, una resolució ràpida i una planificació acurada: conquerit el tercer cim més alt del món!!! Però com a contrapartida, Cadiach plora la mort dels companys, lamenta l’accident irreversible del lleidetà Juanjo Garra i recorda el seu amic Iñigo de Pineda, que va deixar la vida allà mateix ara fa cinc anys.
L’alpinista homenatja la seva mare de la qual ha heretat l’esperit aventurer i de superació, i el seu pare del qual ha mantingut l’ordre i la disciplina. Superats els seixants anys, Cadiach torna a estar entre els “seus” per uns dies.
Però ja prepara el pròxim assalt, de “només” 8.068 metres. El somni final de l’Òscar està més a prop de cumplir-se i Tarragona el segueix admirant amb una barreja de sentiments difícils d’explicar.
Bona crònica. Sí senyor.