Carregant ...

Ajudeu-nos ara i sempre

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L’Entrada del Braç de Santa Tecla aspira aquest dissabte 8 de juny a ser qualificat com “l’instant més gran” de la cultura popular i tradicional dels Països Catalans a través d’un concurs del programa “Mans” de Catalunya Ràdio. El FET a TARRAGONA publica  un article de JORDI BERTRAN, gestor cultural, sobre aquest moment tan màgic de la ciutat.

El moment més espectacular de les Festes de Santa Tecla aspira, per votació popular, a ser "l'instant més gran" de la cultura tradicional dels Països Catalans (foto de Rafel López Monné, portada del llibre "Els colors de Santa Tecla", Ed. El Mèdol 1998)

El moment més espectacular de les Festes de Santa Tecla aspira, per votació popular, a ser “l’instant més gran” de la cultura tradicional dels Països Catalans (foto de Rafel López Monné, portada del llibre “Els colors de Santa Tecla”, Ed. El Mèdol 1998)

El capvespre ha arribat al pla de la Seu de Tarragona, materialment engolit per una gernació que només en aquest precís moment de tot l’any l’ocupa d’aquella manera.

Dos angelets i un braç truquen i la ciutat els obre la porta. A l’instant, una rere l’altra, les salves oficiades pels pirotècnics pugen al cel. Les amigues Assumpta i Fructuosa, les més veteranes de la plaça, lideren el repic del campanar. Cadascun dels balls, de les bèsties, de les representacions, dels músics, munta la seva figura, dansa en un espai inexistent, a la dreta la Pietat mira Jesucrist a la falda, a l’esquerra els Valencians fan l’aleta a l’antiga. Els pecats es rendeixen, els turcs també.

Dos angelets i un braç arriben davant els apòstols i els profetes de la catedral.  Des de sota del baldaquí, Bartomeu pica l’ullet a l’encenedor del ball de diables, i l’infern amb el drac, la víbria i el bou sembla voler impedir que continuïn avant.  Les bèsties més majestàtiques i la més juganera desenfrenen el seu ímpetu i fan de cortina entre l’avern i el tabernacle.  Serrallonga i la seva quadrilla engeguen una salva de pólvora tal com si fossin guàrdia d’honor.

El tro del cel esdevé color, i el color palmera, i la palmera palma del martiri.  Els dos angelets avisen al braç perquè miri amunt. Quatre xiquets de colors diferents volen imitar-lo.  Amb els seus bracets doblegats enlaire, l’emulen amb els dits de la maneta amunt.  A sobre de cada pilar, un bracet tan feble com el d’aquella jove que, engolida per la terra, ens va deixar el seu per a la posteritat.

Dos angelets i un braç fonen el seu argent amb l’oripell que cau del cel. La llum celestial brolla en milers de bocins sobre Tarragona.  Les gralles refilen per després amorosir-se.  La banda bufa els sons, bonics i alhora triomfals, d’una marxa musical composada per a una jove esdevinguda sobirana.  Si la gernació ho permet, seguirà la tradició i es girarà cara a la ciutat.

Dos angelets i un braç saluden Santa Maria i entren a la catedral. Els tubs de l’orgue i les veus de l’schola cantorum li diuen a cau d’orella:

Tecla, de tots aclamada,

gran patrona,

ajudeu-nos ara i sempre,

i en la mort per l’hora bona

jordi bertran 

      JORDI BERTRAN LUENGO, gestor cultural


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *