Avui al FET a TARRAGONA publiquem un article de la directora de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, Maria Elena Virgili, coincidint amb el tancament de la seu històrica del carrer Major i el trasllat a les noves instal·lacions de l’Avinguda Vidal i Barraquer:
Aquest dilluns és el primer dia d’una nova etapa per la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. Divendres vam tancar portes per organitzar el trasllat de tots els fons a la Tabacalera.
Durant gairebé 28 anys –s’inaugurava per Santa Tecla de 1985- la BHMT ha estat a l’Antic Ajuntament. Recordo quan vam presentar el llibre commemoratiu dels 25 anys que en la meva intervenció, deia que al llarg d’aquest temps ens havien parlat molts cops de canviar d’emplaçament. Crec recordar que la primera proposta va ser la planta baixa de la Casa Castellarnau, després va venir la Casa dels Militars, actualment enderrocada.
Una altra opció va ser la Casa Canals en aquest cas a la segona planta; també vam visitar altres locals no tan coneguts com a possibles ubicacions. Sense cap mena de dubte la proposta que més il·lusió em va fer va ser la del Banc d’Espanya que feia ben poc que havia passat a mans municipals: recordo com si fos ara com i on m’ho van dir. No va poder ser i es va proposar ocupar tot l’edifici de l’Antic Ajuntament, val a dir que entre totes era l’opció més realista. Finalment tampoc ha estat possible.
Avui ha estat un dia estrany, no ha vingut cap usuari ni investigador que ens expliqui les seves recents troballes, com va la publicació del seu llibre o senzillament per dir-nos que ens manca justament l’exemplar del diari que ell o ella està buscant. Aquella visita de cortesia per fer-nos saber que, tot i que no ve com abans per la biblioteca, està bé de salut o aquell que ens consulta gairebé a diari a través de la premsa digitalitzada. Tampoc cap nou investigador que amb cara de despistat arriba a un lloc desconegut on no sap que es trobarà.
Aquest darrers dies molts usuaris ens heu visitat per acomiadar-vos del lloc, heu volgut fer alguna fotografia a la sala de consulta on heu passat tantes hores remenant papers vells, conversant amb altres investigadors i intercanviant informació. Ens heu explicat quan va ser la primera vegada que vau venir i el record que en teniu.
La BHMT a l’Antic Ajuntament ha estat un punt de trobada, d’intercanvi, de tertúlia, on la historia de la ciutat semblava que prenia vida. És per tots els records que ens costa fer-nos a la idea que deixem aquest espai. Han estat uns dies en que la barreja de sentiments ha estat important.
No volia deixar passar l’ocasió per recordar l’alcalde Josep M. Recasens, el gran impulsor de la Biblioteca. La va inaugurar el 1985 i ja en aquell moment va pensar que aquella “petita” biblioteca es mereixia ocupar un espai més ampli. La casualitat ha fet que ens deixés el mateix dia que anunciàvem el tancament per trasllat.
Ens esperen uns dies intensos d’organitzar el trasllat de milers de llibres, diaris i documentació molt diversa que guardem – i en guardem molta!- per fer-la accessible de nou el més aviat possible.
Gràcies a totes i a tots els que heu format part d’aquesta etapa de la historia de la BHMT. Fins aviat !
MARIA ELENA VIRGILI BERTRAN
Directora Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
On està el “fill polític”, o sigui l’actual alcalde, del que ens va deixar, Sr.Recasens,de qui el seu somni era que tot l’edifici de l’Antic Ajuntament fos de la BHMT? que ha de dir ara? S’ha quedat mut???
Les opcions més realistes o lòguiques sovint no tenen cabuda a la matèria gris del polític (així estem farts d’ells!!).
Estic convençut que continuareu donant el tracte amable que ens heu ofert des de fa tants anys, sigui on sigui que aneu (treballant per Ajuntament o …..).
Des d’un company i usuari de la BHMT, de la planta d’exposicions de l’edifici que vam ocupar per una decisió, també presa ràpida i corrent, i després de 19 anys de conviure en un espai tan magnífic com el que tenim és una llàstima i un desconsol per la nova situació que ara es viurà en l’edifici, sense vosaltres, les nostres amigues i companyes.
Com usuari de la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona, he de dir que no vaig poder reprimir algunes llàgrimes de profunda tristor, per no poder retornar a un lloc on em trobava tant bé com a casa. No recordo com vaig arribar, però com diu la Maria Elena devia de fer cara d’espantat i perdut. He conegut i conec persones amb les que he fet amistat a la sala de consulta. A vegades inclús intercanviaven idees on recercar noves dades dels nostres treballs. Era un lloc petit, però amb el caliu de trobar-te segur de que si havia alguna dada que recercaves, la trobaries tard o d’hora. El seu personal, amb una capacitat d’ajuda que molts altres arxius voldrien dexitjar, no deixaven res per no trobat. Són professionals de veritat i el més importat, PERSONES i això ha estat la clau per el que va anar algun cop, sap que allí, sobre tot hi ha persones dedicades plenament a la seva tasca, amb il•lusió per complir la seva feina. Trobarem a faltar aquest espai, encara que amb mancances, es respirava caliu familiar.
Àngel Archilla – La Platja de Calafell
Jo també m’hi sentia molt a gust a l’Hemeroteca. Com tants altres joves, hi vaig passar un bon grapat d’hores aprofundint en la cerca d’informació per al meu treball de recerca de batxillerat. I el cert és que es tracta d’un espai que després he continuat visitant per d’altres motius i que tenia encant. Sens dubte, i com comentava l’Àngel, trobo que el factor humà és un valor afegit de la BHMT. Espero, doncs, que ens retrobem aviat, per molt que potser no sigui en el lloc desitjat (ai, les decisions polítiques…). Salutacions!
Estic treballant i sento soroll des de primera hora. Al pis de dalt han començat el trasllat. Les caixes farcides de llibres, de diaris, de documents viatgen a un nou lloc deixant un gran buit a l’espai i als nostres cors.
Acabo de llegir els comentaris: encertada decisió?… lloc amb caliu malgrat les mancances amb unes bones professionals i millor persones… jo de tot el que s’ha comentat em quedo amb la darrera part: el factor humà.
Deixeu-me que sigui molt egoista: perdo a les meves “vesines de dalt”, sobretot a la Marijelen i no m’agrada. No són companyes, són amigues que ara no les tindré tan a prop. Sentiment d’orfe perdut. Els meus ulls brillen emocionats.
Però soc abanderada de fer lectura positiva de les coses: ara les tindré només uns metres més avall, seran les “vesines d’abaix”. He guanyat unes bones amigues i això no es pot perdre. La seva petjada ha sigut molt i molt i molt profunda i això m’agrada perquè em sento una persona privilegiada.
Desvesteixen un sant per vestir un altre. Espero que allà on vagin siguin rebudes com es mereixen unes extraordinàries persones i professionals.
Sort!!
Segurament Mariajosefa, la Marijelen i les seves companyes són com són en part al tracte que han rebut dels seus veins i veines del pis de baix. La foto de la portada de la catedral està en un lloc especial de la nostra casa. Una abraçada per la gent de Turisme que tant estimen les vesines del pis de dalt.