Vuit del matí. L’andana que separa les vies 2 i 4 de l’estació de ferrocarril de Tarragona –estreta i amb uns accesos indecents- està plena com un ou. El tren direcció Barcelona arriba amb gairebé un quart d’hora de retard. Els usuaris hi pugen resignats camí de la feina o dels estudis.
A la mateixa hora, les portades dels diaris destaquen en grans titulars un nou contracte del govern català amb RENFE valorat en 165 milions d’euros fins al 2015 que contempla, entre d’altres aspectes, la implantació progressiva d’un servei de Rodalies a Tarragona, Girona, i Lleida. Les mateixes portades ensenyen el viatge inaugural de les autoritats al nou tram d’AVE Madrid – Alacant que ha costat 2.000 milions d’euros.
A mig matí
Dos quarts d’onze del matí. La mateixa andana de l’estació de Tarragona es torna a omplir, també de gent gran amb dificultats per pujar les escales o per accedir als vagons dels trens. Arriba el Regional Express procedent de Tortosa, carregat de turistes camí de Barcelona i d’altres usuaris que l’utilitzen per raons professionals. “Amuntegats com animals. Cada dia pitjor”, piula Twitter.
I cada dia és, si fa no fa, la mateixa història. Els viatgers pateixen el pitjor servei possible de Mitja Distància, mentre ministeri i conselleria es congratulen del compromís de RENFE per invertir a la xarxa ferroviària catalana. Combois antiquats i incòmodes, freqüència insuficient, impuntualitat manifesta, estació amb greus problemes d’accessibilitat…Els viatgers pateixen mentre es torna a parlar de la vella reivindicació de Rodalies Tarragona.
A migdia
Quarts de dues. El delegat del govern, Quim Nin, afirma que el 2014 es començarà a aplicar un servei de Rodalies Tarragona-Reus i que s’anirà ampliant gradualment pel territori, fins a Montblanc i Sant Vicenç de Calders. “Augmentar el nombre de trens i la freqüència de pas és tècnicament viable”, assegura, “i els estudis econòmics estan fets”.
Nin preveu a mig termini un canvi d’hàbits dels usuaris, si el ferrocarril millora el servei, que tindrà un impacte evident en altres mitjans de transport. En el cas Tarragona-Reus el més afectat pot ser el servei d’autobusos, també molt criticat pels usuaris.
A mitja tarda
Cinc de la tarda. Un tren vell i atrotinat arriba a l’estació de Tarragona, procedent de Barcelona. Arriba puntual i amb tots els viatgers asseguts, no còmodament, però almenys asseguts. Destinació: “Zaragoza-Delícias”. Això és Mitja Distància? Tindrem Rodalies Tarragona el 2014?
Demà ens trobem a les vuit a l’andana.
¡Hem avançat moltíssim! Quan jo era nena, de Tarragona a Barcelona hi havia prou temps per dinar amb un tovalló desplegat als genolls i tothom treia les carmanyoles, i es convidaven: “si és servit…” “gràcies, gràcies.”
Ara que som jaios, hem de carregar maletes per les escales, d’una andana a l’altra, sense forces, i si el taxi no et vol agafar perquè vas a prop, doncs enfilar-te costa amunt, com cada dia veig que fan els turistes, amb maletei bicicletes; els professors de la URV; i tots els pacients que viatgen entre estacions tercermundistes. ¡I som la província industrial per excel·lència…!
Quan arribi el que els polítics prometen, ja seré morta. Però la meva maledicció la tenen des de fa anys. Desitjo que els sigui ben amarga.