El periodista i alumne de l’Escola Oficial d’Idiomes, Jordi Suriñach, publica al FET a TARRAGONA, aquest article on denuncia les greus mancances de la seu actual de la Rambla Nova i confia en una ràpida confirmació del trasllat a les noves instal·lacions de La Chartreuse.
Si tot va bé, aquesta serà la meva última setmana a l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona, on hi he estudiat durant set cursos repartits en dues etapes diferents. Són aquests, per tant, dies per acomiadar-se del cèlebre edifici de la Rambla Nova. És normal que s’agafi certa estima per a aquells indrets on hi has passat tantes hores, on has generat tants records. Doncs no és el cas. Malgrat l’esforç del professorat, la seu actual és indigne i vergonyosa. Com que els comiats són un bon moment per fer balanç, aprofitem per repassar la llista de molèsties.
Malgrat que aquesta primavera no ha fet gens de calor, la falta d’aire condicionat en una classe petita obliga igualment a obrir les finestres. Aleshores l’incessant soroll de la Rambla Nova es converteix en un nou company, incòmode teló de fons quan, per exemple, intentes entendre un àudio en una llengua estrangera. Si a la classe del costat també els dóna per fer un listening al mateix temps, com que les parets, òbviament, no estan insonoritzades, la barreja de sons esdevé realment molesta.
Falta d’espai
Si ens centrem pròpiament en les aules, aleshores toca analitzar-ne les dimensions. És veritat que algunes tenen unes dimensions adequades, però d’altres resulten clarament insuficients. És el cas, per exemple, de l’aula 306, on el primer dia de classe, el passat setembre, no hi cabíem els 26 alumnes matriculats. Hi havia les cadires justes, ens havíem d’aixecar per deixar passar als companys, i la professora no es podia moure per fer una mínima atenció personalitzada dels alumnes. La clàssica deserció dels estudiants després de Nadal fa que la situació sigui més suportable, però lluny encara de treballar en un entorn apropiat.
Les estretors es traslladen als passadissos interiors, on gairebé calen semàfors durant els canvis de classe per ordenar els alumnes que entren i surten. Per no esmentar el prop de centenar d’escales que has de pujar diàriament. Si tens classe al tercer pis rai, però l’any que et toca fer el curs a la sala d’actes, al cinquè pis, t’adones dos cops per setmana que no estàs tan en forma com et pensaves. Sincerament, no sóc expert en qüestions de seguretat, però dubto que una evacuació de 300 o 400 persones en cas d’emergència pugui ser efectiva en aquestes condicions. Afortunadament, fa uns anys van acabar l’escala d’emergència, que durant molt de temps va restar incomprensiblement incompleta.
S’acaba la provisionalitat?
A l’hora de la veritat, algú que aprèn francès, àrab o rus té capacitat per sobreposar-se, amb més o menys dificultats, a aquestes incomoditats. El veritable problema rau en el fet que aquestes eternes instal·lacions provisionals han condicionat el creixement de l’Escola, limitant-ne l’oferta de grups. Algú es creu que el trasllat de la Chartreuse, en plenes retallades, permetran recuperar el camí perdut?
Veig difícil engrescar-me i poder començar un nou idioma per gaudir de la terra promesa, les noves instal·lacions de l’antiga fàbrica de licors. Els qui van anar a la jornada de portes obertes en parlen meravelles: còmode, espaiosa, tranquil·la i, de retruc, un probable estímul per a la Part Baixa de la ciutat.
Tot perfecte si no fos perquè la Generalitat encara no ha confirmat l’inici de les classes al setembre a la plaça dels Infants. Sincerament, no m’imagino que el ball de seus de l’Escola pugui tenir aquest epíleg ridícul, però als passadissos de la Rambla Nova els alumnes ja s’ho prenen en broma i especulen amb la possibilitat d’haver de fer ells mateixos el trasllat.
Una broma, dius? Des de l’escola ja estem ideant la manera de fer-ho. Una cadena humana, per exemple…
Hem sembla que serà bona idea això de fer el trasllat vosaltres mateixos. Jo era alumna de l’EOI quant va venir a Tarragona. Fa exactament”l’estoneta de 26 anys”. Llavors ja es parlava de fer obres a la Chartreuse i d’instalar allà l’EOI. Els primers cursos es van fer en aules cedides per l’Institut Martí Franqués. El que es una vergonya es que la provisionalitat hagi estat de 26 anys. Almenys ara tindreu un edifici propi..