Arribem al Comte de Rius i ens trobem amb una sorpresa que, de fet, no descobrim fins pràcticament al final de la conversa. Durant més d’una hora, seiem a taula amb les persones que van defensar el projecte de Formació Professional Dual de l’institut davant del jurat del Cercle d’Economia. Això els va fer guanyar els Premi Ensenyament 2013, un reconeixement a la seva feina i aposta per una manera de formar als alumnes totalment innovadora. I aquest detall, que a nosaltres ens sembla interessant, a ells els passa desapercebut. Han fet la seva feina, l’han fet ben feta i, el que és més important, l’han sabut explicar i transmetre. El director del centre, Francesc Roca, no es cansa de dir que és un premi de tots, no només de l’Institut.
I quan parla de tots, parla de totes les empreses que s’han implicat en aquest projecte. Seiem amb representants de Repsol, DOW, BASF i ANAV, de les nuclears, sectors estratègics per l’economia del territori que han apostat per la formació amb un centre de referència. Formació i empresa es donen de la mà per cobrir les necessitats d’uns i altres i donar oportunitats als joves estudiants.
El paper dels tutors d’empresa
Alfred Arias, del departament d’innovació de DOW, parla del Comte de Rius com ‘un company de projecte’, i destaca les claus de l’èxit: el paper dels tutors i la flexibilitat de l’Institut, que s’ha sabut adaptar a les necessitats de les empreses. Els tutors tenen una important feina d’acompanyament dels alumnes, que no se senten sols en cap moment. ‘S’escullen amb molta cura i són un exemple dels valors que representa la companyia’, destaca Arias.
El més important, però, és la formació. Els alumnes han de sortir perfectament preparats per ser operadors de planta. La seva feina és avançar-se als esdeveniments i això requereix uns coneixements tècnics avançats. Entre la formació que reben de l’Institut i la de l’empresa, feta colze a colze, surten molt ben preparats.
Etapa de canvi generacional
El mateix passa a Repsol. La companyia està vivint un moment de canvi generacional, i necessita de nous treballadors ben formats per ocupar els llocs de les persones que ara es jubilen i que van entrar a treballar quan es va instal·lar la planta a Tarragona, als anys 70. De fet, fins al 2018, Repsol necessitarà nous treballadors cada any, i la FP Dual és un projecte estratègic per la companyia. Xavier Favá, de Repsol, destaca que ‘la clau és que el centre sigui sensible a les necessitats de l’empresa. Nosaltres no ens podem adaptar a ells, el centre s’ha d’adaptar a nosaltres’.
La professora de Comte de Rius, Montse Abelló, diu que ‘els professors de formació professional som inquiets de mena, tenim una curiositat diferent’. La seva feina és clau: és el nexe d’unió entre alumne, Institut i empresa. Han de saber transmetre als alumnes, des del primer dia, el que demana l’empresa. I això ho aconsegueixen, en gran mesura, gràcies a les estades que els mateixos professors fan a les empreses per poder conèixer de primera mà com treballen.
‘Aquí es diu sí i després es busca el com’
L’empresa BASF, tot i que fa anys que col·labora amb el Comte de Rius fent programes de formació internacionals, enguany han engegat la Formació Professional Dual, però amb una particularitat: els estudiants aniran a l’empresa central de la companyia a Alemanya. S’escolliran una vintena de joves d’entre prop de 100 que s’han entrevistat. ‘L’objectiu clar és voler anar a Alemanya, voler treballar a la BASF i voler tenir una feina, en aquest ordre’, explica Rosa Marçal de BASF.
El perfil és molt variat: hi ha estudiants que han acabat el batxillerat i que tot just tenen divuit anys, n’hi ha que ja són professionals i n’hi ha que tenen una enginyeria tècnica. Aquesta serà una experiència pionera a l’Estat, ja que serà la primera vegada que es fa un programa de Formació Professional Dual transnacional. ‘Tot i els entrebancs que puguin sortir, la predisposició de l’Institut sempre ha estat molt bona. Aquí es diu sí i després es buscar el com’, afegeix Marçal.
I el quart protagonista és ANAV, l’Associació Nuclear Ascó-Vandellós, que també participa al projecte de formació professional dual amb l’objectiu de cobrir les baixes dels treballadors que s’aniran jubilant, una quarantena per any. ‘L’institut s’ha desplaçat a la central nuclear diversos dies per poder fer classes’, destaca Josep Ramon Vives d’ANAV. De fet, el Comte de Rius s’hi ha adaptat totalment, i quan la central té una recàrrega atura les classes.
Un dels casos és el de l’Alberto Martín, treballador durant prop de 30 anys de la central nuclear que ara torna a estudiar. I ho fa perquè els seus estudis no li permeten pujar de categoria a l’empresa. Un esforç de superació i constància a la feina. Diu que a la seva edat, posar-se a estudiar, ha estat tot un repte.
Sortim de l’Institut satisfets de la conversa. Durant més d’una hora hem conversat amb ells sense saber que, gràcies a ells, el Premi Ensenyament descansa al Comte de Rius. Ara ho sabem i és més fàcil d’entendre. Els membres del jurat deurien quedar molt satisfets d’escoltar uns professionals parlant amb aquesta passió.
