For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

El groc fusiona història i teatre contemporani.

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

El director del FITT, Joan Negrié, en una foto promocional del certamen a la plaça Pallol (foto: FITT 2013)

El director del FITT, Joan Negrié, en una foto promocional del certamen a la plaça Pallol (foto: FITT 2013)

El groc és el color de moda aquesta setmana a Tarragona. El groc llampant que ha dissenyat Octavi Lobo i que identifica el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, FITT 2013. Espais a punt, companyies preparades i equip d’organització en marxa des de fa setmanes.

Dos anys després de la primera edició, el FITT torna a envair els espais monumentals de la ciutat amb el teatre més contemporani. El Metropol és l’unic espai convencional del certamen. La resta d’indrets busquen sorprendre l’espectador: Casa Canals, Les Voltes del Pallol, Col·legi d’Arquitectes i l’Escola i Conservatori de Música.

Quatre espais dins del recinte murallat, edificis emblemàtics que fusionen la història de la ciutat amb les creacions contemporànies. Sis propostes d’arts escèniques que combinen la comèdia, el drama i la música, i que es representen fins al pròxim diumenge.

Una cursa d’obstacles 

Una aventura encetada el 2011, de carácter bianual, que mereix l’aplaudiment dels sectors culturals i de la ciutat en conjunt. La segona edició ha suposat per als organitzadors una autèntica carrera de fons com la que protagonitza el director del FITT, Joan Negrié, a l’obra La marató de Nova York, on es passa corrent més d’una hora damunt de l’escenari.

Un dels cartells promocionals del FITT 2013

Un dels cartells promocionals del FITT 2013

Negrié ha demostrat estar en forma, també a l’hora de preparar el segon FITT. Ajudat per l’Oriol Grau, la Paloma Arza, el Ramon Beneito, la Yolanda Rovira i la Maria Bravo, han aconseguit portar a Tarragona –no sense dificultats- una cartellera atractiva i diferent a la que es veu habitualment per aquests indrets.

Una proposta cultural atrevida i suggerent que ha de merèixer el suport del públic (com ja ho va demostrar fa dos anys) i que haurien de tenir molt més en compte les institucions. Només el patrocini privat de Repsol ha salvat aquest festival que hauria de situar Tarragona en el mapa de l’escena teatral contemporània.

Almenys, aquesta setmana el groc il·lumina els espais històrics i els fusiona amb les noves dramatúrgies. Aprenguem la lliçó i treballem aviat per al 2015. Per molts anys!


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *