Sense bates, sense pares, sense plors, sense entrepans… la pre-temporada sempre m’ha recordat a aquell primer dia d’escola on et trobaves als antics amics després d’un llarg estiu. Podies parlar durant hores, però quan sonava aquell timbre, segurament massa alt, es feia el silenci més profund.
En un racó, sense parlar massa, hi havia el nou, el més tímid, i al voltant del grup dels de tota la vida destacaven de seguida els més extravertits que s’integraven amb qualsevol excusa, habitualment en una conversa de fitxatges d’última hora del teu equip o en qualsevol història apassionant de les vacances.
Del pati de l’escola als camps de futbol: ni per últims fitxatges, ni per amors d’estiu, tindrà temps Santi Castillejo en aquesta pre-temporada.
El Nàstic parteix gairebé de zero sota la batuta de Castillejo
L’era Castillejo acaba d’arrencar a Can Nàstic i, tot i l’intent encertat des de la directiva de suavitzar el “tornarem” per un indefinit “ho fem junts”, el repte no és cap altre que tornar a segona A.
De moment Castillejo ja mana als entrenaments i ha començat a dissenyar un bloc amb fins a nou cares noves (Juanjo, Ramon Verdú, Xavi Molina, David Rocha, Beñat, Querol, Ferran Giner i els porters Manu Reina i Tom Nadal). Les incorporacions no s’acabaran aquí i s’espera encara l’arribada immediata de Lago Junior i la possible incorporació de dos jugadors més per acabar de completar l’enèsim “plan renove” de l’entitat en les últimes temporades.
El fer net s’ha instaurat a Can Nàstic i un cop més el projecte i l’equip parteixen pràcticament de zero amb pocs veterans a l’equip.
El central Xisco Campos està cridat a ser el nou capità d’un vestidor en el que es mantenen els justos per fer un equip de futbol 7 (Viale, Fran Vèlez, Aleix Coch, Marcos, Javi Martínez, Perera i de moment Joel i Sergio) i on el fins ara capità i darrer supervivent de l’època més gloriosa del Nàstic, Rubén Pérez, sembla que té les hores comptades com a jugador grana.
El nou límit salarial que ha fixat l’entitat ha fet que els sous dels futbolistes hagin d’ajustar-se a aquests paràmetres que freguen els 36.000 euros anuals.
La mà de Promoesport s’ha deixat sentir amb l’arribada de futbolistes vinculats a l’empresa barcelonina i es confia en ells i en el nou director esportiu, Emilio Viqueira, per poder acabar de lligar dues peces que donin un salt qualitatiu a la plantilla.
Castillejo, per tant, té ara per ara aquella barreja gairebé perfecte d’experiència i joventut, de veterans i novells, que tant agrada als tècnics. Serà, però, com sempre, el temps, “ese juez insobornable que da y quita razones”, com deia el gran “butano”, qui s’encarregui de decidir fins on dura el regnat d’un tipus entranyable que està cridat a fer coses grans.
Ara, de moment i abans de treure les primeres conclusions de tribuneros desfermats, ens haurem de conformar en seguir burxant “il mercato” i en veure les primeres i intenses sessions de l’equip a Camp Clar, fins que arribin primer l’estada a Rialp i després el primer partit amistós el pròxim dia vint davant del Villarreal.
Els canvis de look, les botes noves que fan mal, algun quilet de més, els joves del filial i començar a memoritzar cares són les tasques de qualsevol inici de pre-temporada.
Arribar als camps d’entrenament el primer dia sempre m’ha transportat a aquells patis centrals dels Escolapis, on entre motxilles plenes, sotanes i fileres d’alumnes alineats sempre trobàvem un forat per on colar la pilota i marcar el primer gol de l’any.
