Al costat de la mar s’hi està bé. I de nit més. I si hi ha algú que t’explica històries encara millor. I amb interludis musicals… Fa cinc anys el Museu del Port i la Biblioteca Pública de Tarragona es van empescar les Nits literàries al Far de la Banya, una suculenta combinació de literatura, música, brisa nocturna i paisatge.
Passejar pel Moll de l’Escullera és un plaer a qualsevol hora del dia. Però a la nit, és especial. Guspires taronges dibuixen el contorn del Port i lluny, a l’horitzó, es perfila la ciutat coronada per la catedral.
Divendres passat un centenar de persones es van aplegar al peu del Far de la Banya per què els expliquessin històries. Històries relacionades amb la mar. I enguany, més concretament, amb els fars, aquestes llumeneres que guien els vaixells en la negror de la nit i que, en molts llocs, han esdevingut un element indestriable del paisatge.
Nit literària i homenatge a Esteban Sauné, que va ser farer fa un segle
Textos literaris de Baltasar Porcel i Josep Pla es combinaven amb d’altres de perfil més històric com “Els fars de Catalunya” de Joan Alemany i “Faros i farelló: una evocació d’Alexandria” d’Edward Morgan Forster.
I davant del públic, el Far de la Banya, protagonista especial de la vetllada. Enguany se celebra el desè aniversari de la inauguració del museu dels Fars, situat al capdamunt d’aquesta torre de ferro que ara presideix el Moll de l’Escullera, però, que en el passat, fa 150 anys, es va il·luminar per primera vegada a la península dels Alfacs.
Les històries fluïen en la veu dels responsables dels principals museus de la ciutat: Francesc Tarrats del MNAT, Andreu Muñoz del Museu Bíblic Tarraconense, Carles Marquès del CaixaFòrum, Rosa Ricomà del Museu d’Art Modern… Enguany ells eren els protagonistes escollits per donar vida als relats de la vetllada. Responsables de museus parlant de fars per celebrar els deu anys del museu dels Fars. El fil conductor el posava el periodista i escriptor Marc Soler, que ha escrit diversos llibres sobre els fars de Catalunya, i la música de Francesc Martín, Jorge Olshantsky i Ramon Teixidó.
Relats de contraban, de naufragis, d’homes solitaris… I també la Història d’aquestes torres lluminoses des del temps dels fenicis fins a l’actualitat.
I un nom propi, d’aquells que normalment resten en l’anonimat. El d’Esteban Sauné, que va ser farer a Tarragona i a Salou a tombants de segle XX. Lluís Balart, del Museu d’Història de Tarragona, va llegir un fragment del “Diario de Operaciones” de quan Sauné va treballar a Canàries. Hi desgranava els detalls rutinaris de la seva feina: comprovar dia a dia que el sistema lluminós funcionés correctament, arreglar desperfectes en l’edifici, comunicar qualsevol anomalia…
La memòria d’Esteban Sauné potser s’hauria perdut si no fos per aquests tediosos documents. I potser sense ells la Júlia Amador Pujol-Busquets no hauria trobat la inspiració per escriure el conte “La Júlia i el far” amb què es va tancar la nit. Un relat evocador i fluït llegit amb veu de nena.
L’únic entrebanc de la nit va ser el vol eixordador d’un helicòpter que sortia de ves a saber on i que potser també es guiava per la llum del Far.
Bon article! Malgrat m’ho vaig perdre em dona la sensació de haver-hi estat.
I com a punt i final l’helicopter, potser d’algun Qatari….
Una abraçada Ana.