Al carrer de la Drestal ens espera Fúlvia, una gran dama de Tàrraco que va ser sacerdotessa. I al carrer Merceria, un antic esclau ens explica com va aconseguir la llibertat després de ser un servent de confiança del seu amo. Ella va tenir el seu propi pedestal amb una inscripció que encara és visible. Ell va dedicar el pedestal a la seva dona, i la inscripció es pot veure complerta, neta i restaurada, al costat de Can Corderet.
Els personatges parlen al grup de tarragonins que fan una ruta per la Part Alta de la ciutat en el marc de la presentació del llibre “A peu per Tàrraco”. Lidera el grup Magí Seritjol, l’ànima de Tàrraco Viva, en una passejada que ens porta al carrer Pare Iglesias i a la mateixa façana de la Catedral.
És un petit tast de l’itinerari “Pedres que parlen”, una de les 10 propostes que configuren el llibre – guia publicat per Arola Editors i ideat pel geògraf i fotògraf Rafael López-Monné. Una feina de dos anys en què han participat activament la periodista Sara Sans i l’il·lustrador Hugo Prades, amb l’assesorament del professor Joaquin Ruiz de Arbulo i el mateix Seritjol.
L’itinerari sorprén els visitants. És un recorregut per algunes inscripcions llatines incrustades en edificis del nucli antic. La passejada arrenca a la plaça de la Font i porta els lectors i visitants pels carrers Cavallers, Riudecols, Mediona, Arc d’en Toda, plaça Sant Miquel, pla de la Seu…
Personatges com els descrits –tots reals, menys un picapedrer- apareixen als textos de la guia, que s’ha editat en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès.
“Les pedres parlen de les persones”, diu Magí Seritjol en la presentació del llibre, a l’Espai Turisme del carrer Major, ple de gom a gom. “Quan parlem d’Història, parlem de persones”, insisteix l’home que es va inventar el festival de reconstrucció històrica de referència a Europa.
Seritjol lloa la tenacitat de López Monné, que ha aconseguit fer realitat un dels seus somnis. I el fotògraf agraeix l’esforç de tothom, començant per l’editor Alfred Arola, que ha tingut cura d’un llibre inicialment previst de 180 pàgines i que finalment ha acabat en 240.
La guia “respira Tàrraco Viva”, és un viatge en el temps, segons López Monné, la persona que ha liderat la recuperació de la xarxa de camins de l’anella verda de Tarragona. I és que el llibre és una manera fantàstica de fer territori, descobrir paisatge i exercir de capitalitat.
Abans de començar a caminar, recomanem fer una lectura pausada del pròleg de Ruiz de Arbulo i dels textos introductoris, i una mirada tranquil·la a les fotografies i il·lustracions, d’una gran bellesa. I després, tocarà triar quina passejada fem avui: pels voltants del pont del Diable; anar a la vil·la dels Munts per l’interior o la costa; caminar per la part baixa de la ciutat, per la pedrera del Mèdol i Ferran, apropar-se a Centcelles, d’una banda, o al Roc de Sant Gaietà, de l’altra…
N’hi ha cinc rutes curtes i que no presenten dificultats; quatre de distàncies moderades; i una excursió més exigent. “A peu per Tàrraco” afegeix un altre atractiu cultural i turistic per a la ciutat. Però el primer destinatari de la guia som els tarragonins. Quan quedem?
