L’Antònia arriba amb un carro buit de la compra i la seva filla, Maria, de 5 anys. A casa són vuit i només tenen l’ingrès mensual dels 400 € del PIRMI. A l’Antònia l’esperen avui la Natàlia, el Jesús i uns quants quilos d’aliments que la Fundació Casal l’Amic ha recollit gràcies al Fons Social Europeu.
Al carro fica dos cartrons de llet –dotze litres-, paquets de llenties, cigrons, arròs, macarrons, formatge, ampolles d’oli… En una setmana s’ho hauran acabat tot, però “és una ajuda molt gran” per poder anar tirant. Una altra de les filles, la Rosa, de 16 anys, arriba per ajudar la mare i emportar-se entre totes dues els aliments assignats a la seva família.
En total, se’n beneficien 28 famílies de Camp Clar en situació de “pobresa severa”, afirma Natàlia Avilés, directora del Centre Obert del Casal l’Amic. D’aquestes, 7 no tenen cap ingrès i d’altres amb prou feines reben 500 € mensuals per atendre set o vuit persones, entre infants i adults.
Molts ja fa anys que viuen a Tarragona. La Nadia, del Marroc, en fa 23 que s’hi va instal·lar amb el seu marit i ara té tres fills, de 7, 12 i 16 anys. Diu que la llet “és imprescindible” i amb el Cola Cao és el primer que s’acaben els més petits de la casa. Els seus fills i els altres -fins a 41- són els que cada tarda, durant el curs escolar, van al Centre Obert i participen de les activitats que preparen els educadors de la fundació.
El casal –tancat a l’estiu- el troben a faltar mares i nens, i tots ja tenen ganes que arribi el setembre. La Minona, nascuda a Melilla i amb dues critatures d’11 i 9 anys, també s’apropa al local on hi ha classificats els 28 paquets d’aliments. Ella s’emporta llet, llegums, farina, oli… i aquesta vegada, de forma extraordinària, colònia i desodorant cedits per l’empresa Puig.
Els aliments que reparteix Casal l’Amic –una tona i mitja– els han anat a buscar al Banc d’Aliments de les comarques de Tarragona. Ho fan tres cops l’any a través del Fons Social Europeu: “No és un dels objectius del Centre Obert, però ha esdevingut una necessitat per atendre els casos més greus”, afirma la directora.
Jesús Fraile, educador, atén les mares que van arribant i les fa signar un paper conforme reben els aliments. Cada nucli familiar, en funció dels ingressos i del nombre de persones, en rep una quantitat determinada. No hi ha gaire diferències, perquè malauradament el nivell de pobresa és molt similar.
El Jesús i la Natàlia ja coneixen les mares i els fills de fa temps i per tant comproven en primera línia les dificultats de moltes famílies per sobreviure a l’embat de la crisi. La malnutrició infantil s’extén i els adults segueixen a l’atur o es dediquen a la venda ambulant.
Periodísticament, és dia d’inici de vacances, d’operació sortida a carreteres, estacions i aeroports. És dia de polítics al Congrès parlant del “cas Bárcenas”. És dia de valoracions a l’objectiu imposat de dèficit a Catalunya. Però a la mateixa hora i al costat d’aquesta realitat, n’hi ha una altra –amagada- que protagonitzen la Nadia, la Minona i l’Antònia. Avui, almenys, a casa beuran un got de llet i menjaran macarrons.
