Advertisement
Carregant ...

Retorn al Nou Estadi

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

L'inici de la temporada 2013-2014 ha servit per rebre al Nou Estadi per primera vegada a simpatitzants del Nàstic que poden ser futurs socis del club

L’inici de la temporada 2013-2014 ha servit per rebre al Nou Estadi per primera vegada a simpatitzants del Nàstic que poden ser futurs socis del club

Retorn al Nou Estadi, després d’una llarga absència de sis mesos. Tornar al bar del tenis a la prèvia d’un partit i retrobar-se amb nastiquers pata negra com Joaquin Royuela i Juan Tocados, amb l’optimisme intacte de cada inici de temporada.

Retorn al meu seient de la fila 13 de Preferent, el mateix des de fa quinze anys. Tornar a la grada i trobar a faltar aquell soci veí de la fila del darrera amb qui havíem compartit moments de felicitat i situacions desesperants durant tantes temporades.

Retorn al Nou Estadi i escoltar per megafonia la veu d’Enric Pujol presentant tots els jugadors de la plantilla. Tornar a ocupar la teva localitat i comprovar que a prop també hi són l’Àngel Conesa, el Francesc Bustos, el Xavier Almagro o el Josep Maria Llort i la seva inseparable bandera blanc-i-vermella. Els incondicionals, els de sempre.

Aspecte de la graderia de Preferent, abans de començar el partit Nàstic-Lleida

Aspecte de la graderia de Preferent, abans de començar el partit Nàstic-Lleida

El curs futbolístic a Tarragona arrenca amb un fet insòlit, esperpèntic, que danya la imatge del Club Gimnàstic. A punt de començar el partit, amb dos jugadors del Lleida amb la pilota al mig del camp, el cap de premsa del Nàstic, Xavier Ribera, s’apropa ràpidament a l’àrbitre per dir-li alguna cosa. Mentrestant, a megafonia s’anuncia un minut de silenci en record del periodista, Rafa González. Quan acaba la veu d’Enric Pujol, l’àrbitre xiula i la pilota comença a rodar.

Indignació i astorament a la graderia, que carrega contra el col·legiat. La temporada no pot començar pitjor, des del punt de vista simbòlic. L’àrbitre al·lega que el club no l’ha avisat amb prou temps i es nega a dictar el minut de silenci a l’inici de la segona part. La directiva decideix que el Nou Estadi recordi Rafa González al descans, amb els jugadors i tècnics als vestidors i –el pitjor de tot- amb la llotja pràcticament buida, excepte el president Josep M. Andreu i el cap de premsa. Malgrat aquests inconvenients, l’homenatge al periodista desaparegut resulta emotiu.

cent anys de futbol

Dos minuts abans, el Nàstic comença a celebrar el centenari de la creació de la secció de futbol amb un homenatge ben merescut a Valero Serer que rep una samarreta commemorativa amb el número 100. La rep de mans del president i de l’alcalde amb els aplaudiments generals de la graderia, però amb una llotja i avantllotja deserta, ocupada en el refrigeri que serveixen al bar vip. Un aspecte de protocol i imatge que cal millorar de manera urgent de cara als pròxims reconeixements.

Imatge de la tribuna del Nou Estadi. El primer partit de Lliga el van veure 3500 espectadors

Imatge de la tribuna del Nou Estadi. El primer partit de Lliga el van veure 3500 espectadors

A la grada, poques novetats respecte la temporada anterior. Els joves d’Orgull Grana, al gol de muntanya, es mostren molt animats amb nous càntics de suport, especialment a la primera part. Poques banderes i menys pancartes, tot i que es conserva la de la Penya Nàstic Rubén Pérez al gol de mar.

L’absència de l’aragonès sota els pals és, probablement, la gran novetat del partit. Se’t fa estrany veure un altre porter amb la samarreta del Nàstic. Per contra, se’t fa més habitual observar la figura de Santi Castillejo a la banqueta grana. Millor primera part del Nàstic i un Lleida superior a la segona, que s’acaba emportant la victòria per 1-2. Sortir del camp amb una sensació de “déjà vu”, això ja ho he vist.

3.518 espectadors al Nou Estadi. Xifra oficial. Alguns ja no tornaran a veure mai més al seu estimat Nàstic, és llei de vida. D’altres, en canvi, han vingut per primera vegada. Com la meva veïna de seient, una mica tremenda i amb ganes de passar-s’ho bé. Ella representa el futur de l’entitat: simpatitzant, ara; i sòcia, ben aviat. .


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *