Aquesta serà la primera marató en què no hi podrà anar. Havia participat a les anteriors vuit edicions celebrades al Metropol, però enguany ha avançat uns dies la donació de sang perquè aquest dissabte té altres ocupacions.
Pilar Alió és donant des de fa més de vint anys, quan li van demanar per un transplantament que li feien a un familiar. Des de llavors, no ha faltat mai a les seves tres cites anuals, la majoria a l’autobús del Banc de Sang i Teixits que recorre de manera itinerant els carrers i barris de la ciutat.
“No m’ho havia plantejat abans, però des de la primera vegada que vaig donar sang he continuat perquè és una necessitat i a mi no em costa res”, afirma aquesta tarragonina de 57 anys, del grup A +, el més habitual. “No tinc problemes amb les agulles i he aconseguit que altres familiars també siguin donants”, afegeix amb un somriure.
A la Pilar li sembla molt bé la festa de la marató anual, perquè s’hi apunta molta gent nova que, probablement, després repetirà. Ella forma part del perfil majoritari entre les persones que dónen sang –dones de mitjana edat- i n’és tan conscient que acostuma a fer una donació abans de les vacances d’estiu, quan més baixen les reserves.
Avui la Pilar ha vingut a l’hospital Joan XXIII, cosa poc habitual. També hi són la Maria Dolors Morales i el Josep Maria Ribes, un matrimoni que són donants des de fa més de 35 anys. “Estic molt contenta de poder salvar una vida”, exclama la Maria Dolors mentre saluda la infermera Rosa Milà, que treballa al Banc de Sang des del 1984. “Ens coneixem de tota la vida, això és com una gran família”, diuen totes dues.
L’ambient a la sala no té res a veure amb el d’un hospital. Però, precisament, amb l’objectiu de treure les donacions de sang al carrer es va crear la Marató, que aquest any arriba a la novena edició i estrena la ubicació del Teatre Tarragona. Un espai més gran que permet col·locar més de 50 lliteres, la majoria a l’escenari.
unA INICIATIVA MOLT POPULAR
La marató d’aquest dissabte s’avança una hora –de 9 a 21 h.– i suposa la mobilització de més de vuitanta persones entre infermeres, metges, administratius i conductors. L’any passat van arribar a les 1700 donacions, segons dades d’Enric Contreras, director del Banc, i aquest any aspiren a repetir xifres.
El doctor Contreras és una de les ànimes de la marató de Tarragona que l’ha situada com la primera de Catalunya i Espanya i la segona d’Europa. I això –explica- es nota en altres fets: “Als últims 10 anys, la demarcació de Tarragona és l’única que ha anat augmentant les donacions”. Rostre de satisfacció per la feina feta: “Cobrim les necessitats, sempre tenim reserves per a 8-10 dies”, diu, però l’acompanya un missatge d’alerta: “Cal fer una crida especial als del grup sanguini 0-, que és minoritari”.
Enric Contreras i la resta de personal ja tenen a punt tot el dispositiu i preparades les activitats paral·leles que es realitzaran al llarg de la jornada. De fet, el que més els preocupa és acostumar-se al nou espai del Teatre Tarragona, després de vuit anys al Metropol. La resta vindrà sola: “La societat tarragonina ha fet seva la festa de la marató de sang”.
