“No comparteixo gens la idea que s’ha difòs de fa molt de temps que Tarragona és una ciutat conservadora, rància, carca, poc avessada a la cultura i poc catalana. És una estratègia volguda que alguns volen imposar i mantenir”. Així de contundent parla Joan Martí i Castell, el pregoner de les festes de Santa Tecla d’enguany.
El rector emèrit de la URV ultima aquests dies el pregó que pronunciarà dissabte al saló de plens de l’ajuntament. Amb tota probabilitat, Martí farà algunes referències al moment polític actual i a la situació econòmica: “No es pot celebrar res sense constatar que estem en un moment difícil i que hi ha molta gent que ho passa malament”.
Serà la segona intervenció pública de Joan Martí en pocs dies a Tarragona, després de la seva participació com a orador a l’acte a favor del dret a decidir celebrat el passat dia 10 al Camp de Mart. Des del seu despatx a la universitat, el catedràtic de Filologia Catalana atén el FET a TARRAGONA i analitza el moment de la ciutat i el país.
Joan Martí i Castell afirma que el català ha de ser l’únic idioma oficial en una Catalunya independent
Veu Tarragona globalment de manera molt positiva i creu que els més de trenta anys de recuperació democràtica l’han portat a recobrar el valor del seu patrimoni i a situar-la sense dubte com a segona ciutat de Catalunya. “La imatge de ciutat de capellans, funcionaris i militars és cosa del passat”, assegura.
El filòleg recorda aquella Santa Tecla que va viure d’infant sota la dictadura, amb només gegants, capgrossos i les autoritats del règim. L’esclat de la cultura popular i tradicional és un dels aspectes més rellevants, segons la seva opinió, que ha viscut Tarragona des del final del franquisme.
A Catalunya, Joan Martí i Castell la voldria veure ja independent, amb un estat propi: “O ara o mai, sóc optimista, en mil anys la identitat nacional no ha desaparegut”. Davant les acusacions d’insolidaritat, el menyspreu i els insults dels governants espanyols, Martí afirma que només queda el camí de la separació.
Amb un estat propi, l’única llengua oficial de Catalunya seria el català: “No fer això seria estrambòtic”, diu el filòleg, que posa l’exemple d’Andorra on el català és l’única llengua oficial, però al carrer s’utilitzen amb molta assiduïtat el francès, l’espanyol i el portuguès. I argumenta un principi de la sociolingüística, segons el qual, en una comunitat amb dues llengües oficials, la més forta sempre s’imposa a la més feble, que acaba morint a poc a poc.
De fet, això és el que està succeïnt aquí i ara. “Hi ha una castellanització intensa -segons Martí- que arriba a la llengua que s’utilitza a la universitat o als mitjans de comunicació”. I l’oficialitat única del català “és una eina necessària, però no suficient, per garantir el seu ús social”. El perfil professional de Joan Martí -un dels grans estudiosos de la llengua- el vincula amb les dues últimes pregoneres de Santa Tecla: la cantant algueresa Franca Masu el 2012 i la poetessa tarragonina Montserrat Abelló el 2011. Una tria que revela la sensibilitat de l’alcaldia per la llengua i la cultura del país, tot i les probables distàncies ideològiques que separen Ballesteros dels pregoners.
Senador tarragoní, força actiu en les seves intervencions en aquest òrgan assessor de l’alcalde, Joan Martí i Castell es disposa a pronunciar el seu segon pregó a la seva ciutat. El primer va ser el de la Setmana Santa de fa vint anys, i ara és el de la festa major. Una Santa Tecla que ha girat com un mitjó des d’aquells foscos anys cinquanta que recorda el pregoner. Afortunadament, ni la festa, ni la llengua, ni la ciutat ni el país són els de fa mig segle.
