Carregant ...

Les millors anècdotes del Chartreuse

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Anunci de 1972 del Chartreuse fet a Tarragona

Anunci de 1972 del Chartreuse fet a Tarragona

Ningú entendria actualment la festa de Santa Tecla sense la popular mamadeta i el seu principal ingredient, el Chartreuse. Un licor llegendari vinculat a Tarragona des de fa més d’un segle, d’origen misteriòs i màgic, i farcit d’anècdotes.

Aprofitant que vivim el moment de l’any més marcat pel groc i el verd, recordem en aquest article algunes d’aquestes històries, extretes del llibre La Chartreuse de Tarragona, de la fàbrica al convent, de l’Enric Olivé; del web oficial de l’empresa francesa, fundada pels cartoixans de l’orde monàstic de Sant Bru, i de la TarracoWiki.

Diu la llegenda que un alquimista medieval fou l’inventor de la fòrmula de la beguda, però el fet històric més provat és que el mariscal francès d’Estrées, amic del rei Enric IV, va el.laborar un destil.lat d’herbes aromàtiques a inicis del segle XVII i va lliurar la recepta als cartoixans de París.

El prior de l’ordre va encarregar a un monjo farmaceùtic, Jerome Maubec, que en fés un estudi i aquest va crear un elixir vegetal medicinal, a partir del qual es fan el Chartreuse groc i el verd.

Etiqueta promocional del licor en francès.

Etiqueta promocional del licor en francès.

Un altre clau del producte final es l’elaboració artesanal, basada en la destil.lació de diverses plantes aromàtiques amb alcohol rectificat de vi de 96 graus, en alambins de coure de doble fons i serpentí refrigerant amb una capacitat de mil litres, i alimentats per vapor d’aigua.

D’aquesta operació s’obté un alcohol aromatitzat. Al mateix temps es destil.la mel d’abella amb alcohol de vi, es dissol sucre en vapor d’aigua i aigua destil.lada, s’obté el xarop i s’infusionen diverses plantes en xarop de sucre calent per extreure’n el sabor.

Finalment es barrejen aquests productes, més un colorant vegetal (el safrà, en el cas del groc) i es dipositen en botes de roure per a envellir durant un mínim de 18 mesos. Segons l’empresa se’n fan servir per a tot el procès fins a 53 plantes i ingredients.

Si se n’allarga l’envelliment, el Chartreuse adquireix una qualitat particularment notable i se li designa amb la denominació Chartreuse VEP (Vieillissement Exceptionnellement Prolongé). La producció, forçosament limitada, es presenta en ampolles que reprodueixen fidelment les utilitzades el 1840.

El Chartreuse verd, de 55 graus, va aparèixer el 1764. Superades les vicissituds de la Revolució Francesa, a on diferents monjos i un farmeceùtic amic de l’orde es van encarregar de protegir el manuscrit secret amb la fòrmula, els cartoixans van produïr el 1838 un licor més dolç i suau, el Chartreuse groc, d’uns 40 graus.

L’origen i la fórmula del licor són un misteri des de fa segles

La tradició diu que les dues begudes es van fer famoses al segle XIX per les seves virtuts curatives. Les primeres campanyes publicitàries, en forma de prospectes, presentaven l’elixir com un bon remei contra les síncopes, apoplèxies, còlics, indigestions, mareigos i, fins i tot, el temut còlera.

També es recomenava per sanar animals domèstics i cavalls i per als humans que feien esport, ja que impedia el refredament de l’organisme.

La beguda ha tingut molts imitadors, tot i que el cas més curiós que ha viscut fou el de la seva prohibició a França després de la marxa dels cartoixans a Tarragona, a inicis del segle XX, per instal.lar-s’hi a la fàbrica del carrer del Vapor i la plaça dels Infants. Un espai que van comprar el 1882 i a on van romandre fins el 1989.

L’Estat francès, que s’havia apropiat de la marca, va dir que es tractava d’una còpia, però un tribunal de Grenoble va aixecar l’embargament amb la condició que a les etiquetes s’especifiqués que aquell licor estava fabricat a Tarragona. Les poques ampolles que en queden són un preuat objecte de col.leccionista.

La fòrmula del Chartreuse, que encara es manté en secret, té més aplicacions de les habituals en un licor. Mercès a la farmàcia instal.lada a la destil.leria-convent de Tarragona, els cartoixans van el.laborar altres productes higiènics i medicinals.

La farmàcia fou destruïda el 1938 pels bombardejos de l’aviació feixista, però abans de desaparèixer va crear enginys com la Bola de Acero, un tònic que es podia fer servir directament a la pell en forma d’infusió. També van fer un dentifrici de 80 graus, pastilles pectorals i pomades supuratives.

Cartell publicitari del Chartreuse i un brandy el.laborats a Tarragona

Cartell publicitari del Chartreuse i un brandy el.laborats a Tarragona


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *