For impressions (image): Advertisement For impressions (iframe): For impressions (JavaScript):
Carregant ...

Pati, bates i Aligueta

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Els nens del col·legi poden agafar l'aligueta amb l'acompanyament dels portants. Foto: Escola Arrabassada

Els nens del col·legi poden agafar l’aligueta amb l’acompanyament dels portants. Foto: Escola Arrabassada

38 quilos li diu en Magí a l’Eduard, el seu pare; 5 quilos, li diu el meu fill a la seva mare, un parell de cops per si no l’ha sentit. Vés a saber quant deuen haver dit que pesa l’aligueta en Nils, l’Helena o la Lucia als seus pares.

La dada segurament és el de menys i l’oscil·lació de pes pot ser gran depenent del toc imaginatiu que cadascun d’aquets nens dels Peixos de P3 de l’escola de l’Arrabassada li vulgui ficar.

Els nervis habituals del retorn a les classes i les pors dels primers dies dels més nous queden esmorteïts pel so de l’Amparito i les explicacions que van donant amb paciència i veu alta els portants de l’Aligueta, al pati de l’escola.

Un ball de la peça i fins i tot l’experiència de convertir-se en un més de la comparsa situant-se sota la bèstia deixen embadalits als més petits que, asseguts sobre el ciment del patí, segueixen més que atentament tot allò que els expliquen “Els senyors que porten l’Aligueta”, com els bategen alguns.

Els plors de pràcticament la totalitat dels nens de P3 es van apagant amb l’arribada a les aules dels gegants moros per pintar o d’un peculiar seguici fet amb titelles que balla a ritme de pas doble accelerat.

Si l’aventura de l’inici del curs acostuma a ser ja un salt endavant important, a Tarragona s’ha convertit en un començament amb aquella dosi de novetat i admiració que acostumen a provocar els elements de la Festa als nens, fidels seguidors incansables de Baixadetes, Cercaviles i Cases de la Festa.

Són aquests dies en què el seguici petit no dorm, quan el bestiari dels menuts aprofita també per fer la seva presentació ofcial amb les visites a les escoles com a acte previ a la posada de llarg de Vibrieta, Aligueta, Lleonet … pels carrers de Tarragona.

Aligueta2

L’Aligueta ballant al patí de l’escola.
Foto: Escola l’Arrabassada

Com va començar?

L’inici del curs a Tarragona des de fa deu anys va lligat de forma indiscutible amb la visita a les diferents escoles del Seguici.

“Estigueu tranquils que l’inici protocol·lari de la festa seguirà sent els onze morters i la tronada del capvespre. Però Santa Tecla evoluciona i per això a la nostra amiga la víbria se li ha acudit que el seguici – si més no una part – podria escapar-se cada matí a una escola. Enguany ho farem com una prova pilot…”

Així comença, just al costat de la crida, el programa d’actes de la Santa Tecla del 2003 i més concretament el dia 15 de setembre d’aquell any. Una Santa Tecla on els caps de cartell eren Amparanoia, Macaco i Amaral.

Una prova pilot en cinc centres diferents: Àngels, Pax, Saavedra, Dominiques i César August van ser les escollides per començar un projecte de Santa Tecla a les escoles amb el títol “La víbria per la canalla”.

Els membres de la comparsa explicant les característiques de l'Aligueta a la canalla.  Foto: Escola l'Arrabassada

Els membres de la comparsa explicant les característiques de l’Aligueta a la canalla.
Foto: Escola l’Arrabassada

L’impuls inicial des de la Víbria, que celebrava els seus deu anys just aquell 2003, va servir per introduir un acte més al programa de les Festes, que s’ha convertit ja en una tradició esperada per alumnes i mestres.

L’evolució lògica a mesura que el seguici petit es va incorporar a la festa va fer que fossin les bestioletes les que, per motius bàsicament logístics, acompanyessin a les colles i s’acabés instaurant el format actual de Santa Tecla a les escoles amb la participació de la totalitat dels centres que reben la visita de les comparses o balls del seguici.

En Magí, en Guiu, la Lucia, l’Helena, en Nils i la resta trigaran a oblidar la visita de l’Aligueta en els seus primers dies a l’escola i repetiran de forma compulsiva com l’han vist ballar i com uns nens s’han ficat sota, sense saber exactament quin és el pes de la bestiola.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *