“El màrtir és un heroi cristià, no un heroi polític. Parlem de màrtirs del segle XX, no de la guerra civil, i molts van morir mentre feien tasques socials i ensenyaven la llengua i la cultura del país”. Des del seu petit despatx de director del Museu Bíblic, Andreu Muñoz aboca arguments per fer entendre l’acte de beatificació de més de 500 màrtirs que tindrà lloc a Tarragona el pròxim diumenge 13 d’octubre.
Muñoz és una de les persones que millor pot explicar i raonar els beneficis que representa per a la ciutat acollir “les beatificacions més grans de la Història Universal de l’Església”. Segons ell, és una oportunitat única per ubicar Tarragona en el mapa del cristianisme primitiu i posar les bases d’una marca de turisme religiós que comença ara, amb la presentació aquest dimarts de la ruta dels primers cristians de Tàrraco.
Andreu Muñoz defensa la projecció exterior de Tarragona en l’acte religiós
Davant les crítiques a la beatificació llençades per diverses entitats i sectors progressistes i catalanistes -alguns també vinculats a l’Església-, Muñoz replica amb contundència: “No es vol espanyolitzar l’acte, al contrari: es veurà el paper de l’Església catalana i surt reforçada la Conferència Episcopal Tarraconense. Molts haurien volgut celebrar la beatificació en un altre lloc, però el paper de l’arquebisbe Jaume Pujol ha estat clau”.
Amb una voluntat pedagògica permanent, Muñoz reconeix que és molt difícil fer entendre el significat dels màrtirs i les beatificacions a les persones no creients. Però, alhora, rebutja el que qualifica d’”obsessió” d’aquests sectors per relacionar l’acte del dia 13 amb el món de l’ultradreta política i religiosa. I afegeix: “No té res a veure l’elecció de la data amb el Dia de la Hispanitat”.
En qualitat de president de la comissió de cultura i turisme religiós, Andreu Muñoz juga un paper important en l’organització de l’acte i serà qui “vendrà” la imatge de Tarragona en les dues hores prèvies a la cerimònia que tindrà lloc al Complex Educatiu. Un indret que, a parer seu, és ideal perquè “ofereix seguretat, serveis i bones infraestructures” per acollir les 20.000 persones que s’hi esperen.
Abans d’arribar, però, a l’antiga Laboral, l’organització va avaluar altres llocs més cèntrics com el passeig marítim del Miracle, la Rambla Francesc Macià o, especialment, l’avinguda Catalunya davant del portal del Roser. Les tres opcions, tanmateix, es van descartar perquè comportaven molts problemes de trànsit i seguretat.
La vigilia de la beatificació, dissabte 12, l’Associació Cultural Sant Fructuós –sota la direcció d’Andreu Muñoz- oferirà a la Tarraco Arena Plaça dues representacions especials de “La passió de Sant Fructuós”. Especials per la capacitat del recinte (fins a 10.000 persones). Especials per un final diferent amb una projecció espectacular a la cúpula de la plaça. I especials perquè serviran per explicar que no hi ha diferències entre els martiris actuals i els del segle III o, dit d’una altra manera, equiparar el martiri de Fructuós amb el del bisbe Borràs.
Un pèl cansat de donar explicacions i arguments a tots aquells que consideren inoportunes les beatificacions o que creuen, simplement, que serà un acte “fatxa” i “ultra”, el nou doctor en arqueologia Andreu Muñoz insisteix en l’oportunitat de Tarragona de mostrar-se al món a través d’una cerimònia televisada que comptarà amb la participació del Papa Francesc. Una ocasió immillorable, diu, per “ensenyar el nostre patrimoni als creients”. Molts es pregunten, però, si aquesta és la millor imatge -la més moderna i oberta d’idees- que Tarragona pot i vol ensenyar.
Només dues preguntes:
1 -Creieu que aquest acte respon al missatge evangèlic??
2 – Creieu que Jesús de Natzaret estaba especialment interessat en el turisme religiós??
http://www.cruzdesanandres.org/alertas.php?idalerta=198
Ven a la beatificación de los 522 nuevos mártires españoles de la persecución marxista y a defender la hispanidad de Cataluña.
Cruz de San Andrés, en colaboración con otras entidades de la Liga Tradicionalista, está organizando un servicio de autobuses y de estancias en Tarragona a …..
Además, el sábado previo a la beatificación y como copartícipes en la organización de los actos que en conmemoración del día de la hispanidad volverán a tener lugar como el año pasado en la Plaza Cataluña el día 12, a las 17h. en Barcelona, te invitamos a tomar parte en la que sin duda va a ser una impresionante concentración y una hermosa demostración de amor de los catalanes a España, en Barcelona, que nosotros terminaremos rezando un Santo Rosario a la Inmaculada Concepción, patrona de los ejércitos españoles.
A LA PROPERA BEATIFICACIÓ MASSIVA, POTSER QUE TRIEU MILLOR EL DIA PER FER LA FESTA.
UN CAMPEROL DE TARRAGONA.
http://infocatolica.com/blog/demartyribus.php/1308141003-martires-e-hispanidad-de-cata
Mártires e hispanidad de Cataluña
Como es sabido, la elección de Tarragona como sede de la beatificación de 522 mártires de la Guerra Civil se debe a que de esa diócesis es de donde más mártires (147) se incluyen. El que se adelantara la fecha al domingo 13 de octubre respecto a la originalmente prevista (27 de octubre), ha tenido como consecuencia que una asociación organice un viaje conjunto a la manifestación pro hispanidad de Cataluña que se celebrará en Barcelona el sábado 12, para continuar al día siguiente asistiendo a la beatificación. Lo cual ha molestado a algunos catalanistas que atacan a la beatificación, suponiendo que tiene fines concomitantes con la manifestación del día anterior.
Nunca llueve a gusto de todos, pero para información veamos algo de lo que algunos de los mártires catalanes dijeron sobre sus patrias chicas y grandes, por orden cronológico de sus fechas de martirio.
A LA PROPERA BEATIFICACIÓ MASSIVA, POTSER QUE TRIEU MILLOR EL DIA PER FER LA FESTA.
UN CAMPEROL DE TARRAGONA.
El Sr. Muñoz, el Sr. Arquebisbe Pujol, Rouco i Cia. , cadena 13, la Cope, poden dir el que vullguin: l’acte de Beatificació no deix d’esser un atemptat als que varem perdre la GUERRA CIVIL. No vull justificar de cap manera l’assasinat de cap persona ni per un bandol ni per l’altre, un assasinat es sempre la pitjor acció que pot cometre un esser humà, tanmateix es posa en evidència el diferent tractament que mereixen les víctimes de la repressió franquista tan per part dels polítics com – i com sempre- de la jerarquía eclesiàstica que-també com sempre- va de bracet amb el poder.
Comparar Sant Fructuós i el bisbe Borràs? pobre bisbe Borràs, no es mereix que l’utilitzin i no pot donar la seva opinió. Que dins del cos doctrinal catòlic vulguin comparar-los què hi farem, però aquesta comparació no té cap mena de rigor històric, és absurda, com seria també absurd comparar les persecucions de Dioclecià amb l’expulsió dels jueus, o amb la creuada contra els càtars, perquè són moments històrics diferents i no es pot simplificar tant. Aquestes comparacions no són innocents, és un intent perfectament definit de construir un lligam entre el cristianisme primitiu i els religiosos assassinats durant la guerra civil per imposar una visió d’església perseguida des dels romans fins ara saltant per sobre de segles d’església perseguidora i aliada del poder.
El tema del turisme religiós com a oportunitat també té tela: l’amfiteatre i els primers cristians són un patrimoni cultural de la ciutat, no religiós ni de l’arquebisbat! és turisme cultural, no religiós! ara, és una oportunitat perquè l’església intenti patrimonialitzar i carregar de contingut confessional un actiu que no és seu, és de la ciutat, i que no és confessional, és cultural.