Estimat, admirat, idolatrat, però també criticat, menyspreat i odiat al mateix temps. És la vella història del porter de futbol. Aquella que et converteix d’heroi a traïdor en una sola cantada, aquella que ha fet que Casillas segui a la banqueta, que Valdés marxi quan s’acabi la temporada, que Cech segueixi al Chelsea, que Buffon no sigui encara pilota d’or o que Peter Shilton tanqués una brillant carrera als 48 anys a l’humil Leyton Orient, allunyat dels títols guanyats amb el Forest de Clough.
Tots ells són immensos porters, d’estils diferents, amb diferents denominadors comuns: les llargues estades als seus respectius clubs. Cap d’ells és un “One hit wonder” de les porteries i s’han guanyat el reconeixement de la majoria de seguidors i companys.
La porteria del Nàstic no n’ha estat una excepció les últimes temporades i, tot i tenir inquilins il·lustres com Valencia, Bizzarri, Roberto Jiménez o Juanmi, si a algú li pregunten pel porter del Nàstic, la resposta té un nom propi; Rubén Pérez.
238 partits jugats dels 328 que el Nàstic ha disputat en les últimes vuit temporades, record absolut de partits jugats a segona A amb l’equip tarragoní amb 184 i ser un dels pocs jugadors que han defensat la samarreta grana a primera, segona A i segona B són les credencials d’un tipus que, amb dues penyes al camp, aquesta temporada ha vist com es prescindia dels seus serveis.
Tinc fresc encara amb certa nostàlgia el fitxatge a última hora de Rubén Pérez el darrer dia del mercat d’hivern de la temporada 2005/06 i després de la marxa de forma sobtada de Juanjo Valencia. Aquella trucada, la resposta a la qual va ser textualment “he firmado unos papeles, aún no sé si son buenos”, a poca gent el podia fer pensar que aquell aragonès de 25 anys es convertiria en un dels noms grans de la història del Nàstic.
Després, la història ja mil cops explicada d’aquell ascens i el periple per la segona A, d’on Rubén guarda grans records, però ara amb el pas del temps també grans decepcions de companys que van baixar del vaixell molts cops massa aviat.
noves ocupacions
Capità a l’ombra sovint i en primer terme les darreres temporades, el porter es va convertir poc a poc en una de les veus més autoritzades del vestidor per parlar quan les coses anaven maldades.
La seva tasca dins del grup ha seguit sent la d’exercir de capità fins i tot sense fitxa, en completa compenetració amb els tres capitans actuals que alguns cops busquen consells en l’autèntic símbol de l’equip.
La seva escola de porters, amb ple absolut d’alumnes, i la seva botiga (Soloporteros) ocupen principalment el temps del ja ex-porter del Nàstic. Rubén, amb un any encara de contracte fins al pròxim 30 de juny i vuit temporades més tard, iniciarà en breu la que hauria de ser la seva darrera negociació amb el Nàstic per aconseguir rescindir el seu contracte i, com diu ell, jugar a futbol (de jugador) per pura diversió en algun club de la ciutat o a prop de casa.
L’ex capità grana creu que ha arribat l’hora de penjar els guants tot i saber que la pròxima temporada podria tenir una sortida a la Manxa o al Vallès. Rubén inicia ara una nova etapa, dedicada als seus negocis personals vinculats amb l’esport i al treball amb el futbol base, passió personal des de fa temps.
L’aragonès no descarta poder un dia tornar al que ell diu que és el seu club, el Nàstic, al qual seguirà cada quinze dies des de la grada, i apassionadament com un seguidor especial més des del seu perfil de tuiter (@rubenperezch) on, després de pràcticament cada partit, penja la seva opinió personal.
Rubén Pérez és un dels nous mites del Nàstic ja del segle XXI que, com han fet tants abans, seguirà marxant per la porta mig oberta del darrere que cap dels capitans anteriors han acabat de tancar.
