Carregant ...

Una feina que canvia la vida

Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Francisco Javier Castellano, a la seva taula del departament de Comunicació de BASF a Tarragona

Francisco Javier Castellano, a la seva taula del departament de Comunicació de BASF a Tarragona

Les companyes de feina asseguren que la seva presència ajuda a rebaixar tensions i suavitzar l’ambient. El “Bon dia” i el seu somriure de cada matí quan arriba a l’oficina ha contribuït a donar més alegria a l’espai laboral. El sol fet de demanar les coses per favor o de donar les gràcies relaxa les hores de treball al seu entorn.

Es diu Francisco Javier Castellano Mouxinho (de mare portuguesa), té 22 anys i fa només quatre mesos que treballa al Departament de Comunicació de BASF a Tarragona. La seva discapacitat no li ha impedit que s’hagi integrat ràpidament al grup de feina, on hi ha altres quatre companys: la Isabel, la Rosa Maria, el Raül i la Conxita.

La seva jornada laboral és de quatre hores -de nou del matí a una del migdia- i ja té assignades unes tasques diàries: recollir el correu; atendre les trucades; fer un arxiu amb totes les notícies que surten a la premsa i que parlen de BASF o de temes que li afecten; i preparar les bosses amb obsequis per a les persones que visitaran les instal·lacions de l’empresa.

Diu que la seva gran virtut és “ser ordenat”. I realment és fácil comprovar-ho mirant la seva taula i sobretot l’habitació on guarda el material per a les visites: samarretes, gorres, bolígrafs, motxilles… tot perfectament distribuït en caixes. Ell mateix s’encarrega de trucar al magatzem per renovar les existències quan toca.

El Francisco Javier amb dues de la seves companyes de feina

El Francisco Javier amb dues de la seves companyes de feina

“L’experiència és molt positiva, excel·lent”, explica el Francisco Javier al FET a TARRAGONA. “Em sento molt millor, la meva vida ha canviat  amb aquesta feina, veig les coses d’una altra manera, més positives, com haurien de ser”, comenta amb un somriure.

Considera que aquesta és una feina “de veritat”. Abans, el Francisco Javier havia treballat de recepcionista i fent manipulacions de material a Aprodisca, una entitat que ajuda persones amb discapacitat psíquica. Ara, l’entorn laboral li permet conéixer altres professionals i fer tasques noves i diferents en un entorn plenament normalitzat.

La persona de referència a la feina és la Isabel: “Estic molt atent a les seves explicacions”, diu. Té encomanades unes tasques habituals, però sovint ha de canviar les previsions del dia perquè sorgeixen encàrrecs més urgents. Com qualsevol jove de la seva edat, el Francisco Javier utilitza amb habilitat les eines informàtiques i disposa de taula, ordinador, papers i telèfon enmig d’una sala molt àmplia que el departament de Comunicació comparteix amb els de Seguretat.

El contracte se li acaba a principis de novembre, però ell confia en la renovació. El Francisco Javier -que cada dia es desplaça a la feina des de Miami Platja- creu que ha complert amb el que se li ha encomanat i que els seus caps hi estan satisfets. I conclou: “Aquesta feina m’obre un futur nou i més bo, és el millor que em podia passar”.


Comparteix:
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  
  •  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *